Bitsenbloc

De tot el que es diu sobre el llibre electrònic, sempre m’ha sobtat que es que es doni per fet que aquest sigui més ecològic que el llibre de paper (aquí en teniu un exemple). Ves per on, jo no ho tinc gens clar.

El llibre electrònic són dues coses. Per una banda, un document digital, per l’altra, un aparell que permet llegir aquests documents.

Mig segle de tecnologia digital ens ha ensenyat que no hi ha res com la informàtica per fer meravelles amb la informació. Així doncs, el fet de tenir els llibres en format electrònic ens permet fer amb ells tot allò que puguem imaginar.

No obstant, aquests documents, per molt digitals que siguin, ocupen un espai. Per exemple, si els deso en un disc dur necessitaré el propi disc, més l’ordinador que l’envolta. A això hi hem de sumar l’electricitat necessària per a fer funcionar tota aquesta tecnologia. Però la cosa no acaba aquí, el llibre serà, probablement, reproduit i transmès d’un ordinador a altre, necessitant cables, routers, servidors i més electricitat.

En altres paraules, desar i transmetre informació té un cost energètic i en matèries primeres que no és banal.

Sembla que hi ha un cert consens en el fet que el punt més fort del llibre de paper és que és molt agradable de llegir. Les seves pàgines no brillen, ni emeten llum, així que no hi ha reflexos i no cansa la vista, funciona bé a l’exterior i a l’interior, és flexible, tolera bé el maltractament, el lector pot utilitzar-lo dret, assegut o estirat, etc. Així doncs, moltes empreses s’han llançat a produir aparells electrònics que siguin tan agradables d’emprar com el llibre de paper¹ i tinguin tots els avantatges del món digital².

Però és clar, com tot ordinador, aquests aparells estan fabricats amb materials rars, difícils d’obtenir, els quals s’han recollit a diferents punts del planeta, s’han hagut de transportar per processar-los, llavors s’han transportat de nou, probablement, a la Xina, on s’han emprat per a fabricar el lector, el qual ha estat també transportat a la botiga on l’hem comprat. Tot aquests procés, no només esgota recursos naturals no renovables, també té efectes secundaris, com el canvi climàtic o les guerres per controlar les mines d’alguns materials rars ³. És més, si avui compro un lector de llibres electrònics, és probable que al cap d’un parell d’anys l’abandoni en favor d’un lector nou, molt més avançat tecnològicament, tot creant un greu problema de gestió de residus. Certament, tot això no sembla gaire sostenible.

És cert que la fabricació del paper també és força contaminant, no obstant, la matèria més important per fer paper és la fusta, la qual pot provenir de boscos ben gestionats i, per tant, pot ser un recurs renovable. En canvi, els materials necessaris per fer aparells electrònics sempre venen de mines i, per tant, són recursos finits, els quals, tard o d’hora s’esgotaran.

No obstant, s’ha de dir, que és possible que el millor lector de llibres electrònics no sigui un lector de llibres electrònics. Per exemple, cada cop són més els que llegeixen llibres al telèfon, jo mateix inclòs (gràcies Instapaper). Així doncs, en aquest cas, el cost ambiental és més assumible, ja que utilitzem un aparell electrònic per a múltiples objectius.

El llibre elelctrònic és un gran invent, ja que els llibres són informació i la informàtica ens permet fer el que vulguem amb els bits. No obstant, els costos ambientals del llibre electrònic són elevats i és probable que superin els del llibre de paper. Així doncs, si no es tenen dades concretes que demostrin el contrari, més val no defensar el llibre electrònic amb arguments ecològics.