Bitsenbloc

Des que visc a les terres de l’Ebre, passo una bona estona al cotxe per anar i tornar de la feina. Pel matí, al cotxe, solc escoltar Catalunya Ràdio i pel vespre, quan torno cap a casa, escolto podcasts, que m’he baixat anteriorment. Normalment, baixo les notícies de France Culture, conjuntament amb algunes cròniques i entrevistes d’aquesta cadena o de la seva germana France Inter.

Quan escolto France Culture tinc la sensació de saber què passa al món, a Europa i a França. Aquesta cadena, força minoritària a França, a diferència de France Inter, que també està bastant bé, cuida molt els seus noticiaris i fa un ampli seguiment de l’actualitat internacional, tot explicant les notícies a fons.

No obstant, escoltant Catalunya Ràdio, tinc la sensació d’anar a remolc de la darrera polèmica de torn. Quan era Millet, només es parlava de Millet, després només el Constitucional mereixia ser un tema d’actualitat, després vam passar al cas Pretòria, vam retornar al Constitucional, per després passar a parlar de l’Alakrana i la pirateria de l’índic, i avui han tocat les fotos den Centelles i el rapte dels cooperants. Sovint penso que un dia començarà una guerra nuclear i aquí no ho sabrem, ja que a Catalunya Ràdio estaran discutint d’algun d’aquests temes tant importants pel futur de l’eterna nació catalana, com són les fotos den Centelles. Fins on hem arribat!

En Fuentes, és cert, ha animat el programa, en relació a la presentadora anterior, però ho fa a base de demagògia i manca de neutralitat. Per exemple, avui feia d’advocat del conseller de Tresserras, tot atacant als fills del fotògraf Centelles, els quals eren els entrevistats. Quina mena d’entrevista és aquesta? Però, el pitjor de tot, és com Fuentes es focalitza en el tema de polèmica de torn. Ell ho vesteix de periodisme de fons, d’investigació, però, a la pràctica, l’únic que fa és donar voltes i més voltes al mateix, sense aportar res de nou i amb un excés d’opinió personal. Al final, tot acaba essent populisme desenfocat. Quina paciència que cal tenir.

Estic a la cerca d’alternatives que es puguin escoltar en un viatge de 40 km per zones relativament poc habitades. L’avantatge de Catalunya Ràdio és que es sent bé per tot. La SER també es sent bé, però té molts anuncis, les desconnexions em semblen massa locals i pateix la gran malaltia de totes les ràdios espanyoles [1]: les tertúlies. RAC1, pateix tots els problemes de Catalunya Ràdio, té anuncis i té en Basté (algú l’aguanta?). Ràdio 4, no és de prou bona qualitat, tot i que, escoltar-la cada cert temps va bé per desintoxicar-me de CatRadio. He de provar la COM, però quelcom em diu que tindrà algun defecte que m’obligarà tornar a girar el dial. Així doncs, què he de fer? Suposo que la solució és cercar una casa més a prop de la feina i anar a treballar en bici. Però, malauradament, això no només depèn de mi.

[1]: Sí, això inclou també les catalanes.

Actualització: Ahir vespre, quan vaig escriure aquesta nota, vaig oblidar comentar quelcom que em desespera. Com a menorquí que viu a Catalunya i que està casat amb una valenciana, em rebenta que l’horitzó de totes i cadascuna de les ràdios catalanes s’acabi a les fronteres del Principat. Així, si volem saber què passa a casa nostra, hem d’escoltar ràdios espanyoles (que també en parlen molt poc) o hem d’escoltar, a part i per internet, ràdios de Balears i del País Valencià, les quals també tenen un horitzó autonòmic. Ja ho sabem, el catalanisme ja no existeix, s’ha transformat en catalunyisme, el qual, està tan obsessionat per Espanya, que n’ha adoptat les fronteres. Els catalans també han contribuït molt a matar els Països Catalans, tant com ho han fet balears i valencians. Sort que tenim internet!