Microblogs i blogs
Els microblogs són una mena de droga que dóna satisfacció instantània sense esforç. Les conseqüències han estat devastadores per a molts blogs, inclòs el meu. És una llàstima. Caldrà resoldre el problema, a nivell individual i col•lectiu. Qui s’hi apunta?
En el meu cas ha estat a l’inrevés. El microblogging m’ha fet veure que necessitava un lloc on expressar el meu pensament més sistemàticament i que alhora servís com a gestor de la identitat digital, i vaig preocupar-me més pel blog… En tot cas, estic d’acord amb tú amb això de l’addicció.
Francesc Gómez
2010/01/07 a 15:11
Benvingut a Bitsenbloc, Francesc.
És curiós, a mi, twitter i facebook m’han drenat energia.
Crec que el procés ha estat el següent. Abans, discutia molt via correu electrònic, a llistes de correu. El que escrivia solia ser llarg, encara que força provisional. Al blog, hi anava destil·lant aquestes converses per e-mail. El millor del correu, era que les converses eren riques i tothom s’hi implicava. Des que la gent s’ha passat a twitter i facebook, ja no mantinc converses tan riques, fet que, forçament, ha afectat al blog.
De totes maneres, no puc estar segur de la causalitat, el que sí que és evident, és la correlació.
pqs
2010/01/07 a 16:45