Em costa entendre el mercat dels ordinadors portàtils
gener 23rd, 2010 § 4 comentaris
El meu ordinador portàtil, un macbook, ha fet ja tres anys. La veritat és que va tan bé com el primer dia. La bona notícia és que l’Ubuntu Karmik Koala, la 9.10, va de perles, l’única cosa que dona una mica de feina, no gaire, es l’iSight, la webcam. La resta va bé, fins i tot s’adorm i es desperta bé, tant sobre RAM com sobre disc dur. 
Crec que diumenge el reparticionaré. Ja ho vaig intentar la setmana passada, vaig voler redimensionar la partició del mac os, però no va funcionar. Així que hauré d’emprar mètodes una mica més dràstics.
Ahir vaig estar mirant el mercat dels portàtils i no vaig acabar d’entendre per on van els tirs. Al meu parer, hi ha poques marques que ofereixin la mateixa qualitat que Apple. Els thinkpad en són un exemple. Però vaig veure que un thinkpad de qualitat i tamany (13.3″) semblant al meu mac val uns 1700€. Extra car.
De fet, si mires les característiques tècniques del macbook meu, no fan cap mal paper en el mercat actual i em va costar uns 1200€, més econòmic que la majoria d’ordinadors similars actuals.
Així doncs, on són les millores dels darrers 3 anys?! Algú m’ho podria dir? Els netbooks no em valen ja que son un segment ben diferent.
Jo ara tinc un netbook de Dell i un Macbook. Em demano si no els podria fondre en un de sol. Ahir vaig veure el Thinkpad X100e. És una mena de netbook però més potent, amb un processador AMD, que no té doble cor, però és més potent que un Intel Atom. Té un disc dur de ~300 GB i 4 GB de RAM, tot amb un tamany d11″ i un teclat de Thinkpad, es a dir, bo.
Sembla que en una màquina així es pot fer tot el que faig a casa: correu, música, ordenar fotos, mirar series, etc. I també me’l podria endur de congrés. però tinc por que la bateria no em duri prou per a congressos. En aquest sentit, el meu macbook rendeix més que el netbook amb bateria de 6 cel•les. Sembla mentida.
Vosaltres us atrevirieu a viure en una màquina així?
Jo crec que és prou factible. Els càlculs els faig a la feina i allí hi tinc un pc de sobretaula. Però cal encara veure quin seria el rendiment de Debian o Ubuntu en aquesta màquina.
La veritat és que els fabricants de maquinari em tenen despistat. Només Apple em convenç, en quant a màquinari, llàstima que ens faci tan difícil posar linux als seus ordinadors.
p.s. He escrit això en un tren, amb telèfon, per aquesta raó no hi ha enllaços i hi falta algun accent.
No he trobat especialment difícil instal·lar Linux en els Apple, hi ho he provat amb Gentoo i amb Ubuntu.
Si el problema és de particions del disc dur, me l’he trobat igual o pitjor amb ordinadors amb Windows.
De totes maneres la meva experiència és amb ordinadors de taula, només empro Linux per a càlcul numèric, cosa que en principi no faria en un portàtil.
No, el problema no són les particions. Si aquest fos el problema principal, tothom empraria linux.
El problema és, en general, de drivers. Jo ja vaig posar Ubuntu Hardy al meu macbook i, clar, l’ordinador funcionava, però la qualitat del so era dolenta, la bateria durava la meitat, l’ordinador es sobrescalfava, el disc no descansava mai, l’ordinador s’adormia a disc, però no despertava, el wifi no estava suportat, … així, vaig haver de tornar enrere.
De fet, la instal·lació sempre és el més fàcil. Ja no es pot simplificar més. El problema és el suport del maquinari. I amb els macs és complicat per divereses raons. la primera és que apple no documenta el seu maquinari. La segona és que un Macbook d’avui i un Macbook d’aquí dos mesos, poden venir amb targetes gràfiques o wifi diferents.
En un ordinador de sobretaula, tot això no és tan problemàtic, però en un portàtil on la gestió de l’energia és essencial, que la bateria duri la meitat és un problema greu.
Desde hace 2 años por parte del trabajo tengo un Thinkpad x60, pantalla de 12″ y es una gozada. Pesa 1.1 kg, corre de todo, la batería “standard” le dura unas 3 horas con Wifi, hay una batería extendida disponible que alarga esta vida hasta pasadas las 5 horas. Y el teclado es el mejor que he usado en la vida, en la comparación incluyo teclados tradicionales de PC de sobremesa, y escribo rápido… en el mundo analógico de máquina de escribir llegué a un récord de 500 pulsaciones por minuto, faltas de ortografía descontadas, así que no tengo compasión con los teclados…
Ese es mi estándar de movilidad. Para una máquina que me dé menos, mejor me llevo un listado de cibercafés de la zona que estoy visitando, más una libreta y un lápiz y el smartphone para recibir correos y poder contestar brevemente.
Los ThinkPad tienen teclados legendarios. Antes del Mac tuve dos ThinkPad. De hecho, uno de ellos, todavía está en casa, y lo arranco de vez en cuando, pero media pantalla no se ve, debido a unas líneas negras. Cuando toco su teclado, se me pone la piel de gallina. Es el mejor del mundo.
Con los cibers no me atrevo. No puedo evitar pensar que tienen keylogers i porquerías similares. Sólo me servirían para simple consulta.
De hecho, cada vez hago más cosas con el teléfono. Me estoy dando cuenta que aprender a usar un /smartphone/ no es fácil. Al ser un dispositivo nuevo, hay que adaptar los procesos que uno tiene ya grabados en el cerebro y eso no es cosa de dos días.