La tecnologia mòbil dóna molt de poder a alguns intermediaris
març 24th, 2010 § 2 comentaris
Opera ha enviat el seu nou navegador per a iPhone a la App Store. Mirant el vídeo de publicitat, veig que el nou navegador fa molt bona pinta. No obstant, aquesta molt alta velocitat té un preu important: tot el trànsit passa per servidors intermediaris propietat d’Opera. Aquests servidors, reformaten i comprimeixen les dades i les envien al telèfon. Dit d’una altra manera, Opera et mastega part del menjar, per tal que el teu telèfon no hagi de fer tanta feina.
Passa exactament el mateix amb serveis de correu instantani (push) com el MobileMe d’Apple, Nokia Messaging o Blackberry. Apple, Nokia i Blackberry fan passar el teu correu pels seus servidors, on el masteguen i te l’envien, a l’instant, al teu mòbil.
Així doncs, per a tenir més eficiència amb màquines poc potents, com són els telèfons mòbils, part del treball es delega a un servidor central, en el qual dipositem molta confiança. El sistema és pràctic, però és molt poc resilient. Si de cop molta gent comença a emprar l’Opera Mobile i Opera no escala prou ràpidament els seus centres de dades, el rendiment del navegador caurà molt, de la mateixa manera que ja ha passat més d’un cop amb el servei de Blackberry, que s’ha quedat ja saturat en alguns moments.
Una altra implicació d’aquesta delegació cap a un servidor central, es que el propietari d’aquest servidor pot monitoritzar tot el trànsit. Així, Opera pot saber exactament tot el que llegeixen els usuaris del seu navegador i Blackberry pot saber què diu i a qui ho diu cadascun dels seus clients.
Reconec, aquests serveis són molt pràctics (en aquests moments llegeixo el correu al mòbil mitjançant Nokia Messaging), però posen molt de poder en molt poques mans. Com ja sabeu, el poder crema, així, tard o d’hora, algun d’aquests poderosos intermediaris en farà un mal ús.
Mac i PC
març 22nd, 2010 Desactiva els comentaris
Em posa molt tens que els fanboys d’Apple divideixin els possibles tipus d’ordinador en dos tipus: Mac i PC. D’entrada, PC vol dir ordinador personal i, que jo sàpiga, els macs són ordinadors personals. A més, des que els mac empren processadors d’Intel, aquests són ordinadors com qualsevol altre i, per tant, poden fer funcionar el Windows, cosa que Apple fomenta, per a vendre ordinadors. Aquesta dicotomia ignora que existeixen altres sistemes operatius, com GNU/Linux. Jo tinc un MacBook que funciona amb Ubuntu. És un mac o un PC?
Així doncs, per un cantó, tenim diferents sistemes operatius, Mac OS, GNU/Linux, Windows, etc. Per l’altre tenim diferents fabricants de maquinari: Apple, Dell, Toshiba, Asus i un molt llarg etc. I tots els ordinadors que empren el Mac OS, el Windows o qualsevol distribució de Linux pensada per a escriptoris, són ordinadors personals, són PCs.
La dicotomia Mac contra PC és un artefacte del màrqueting d’Apple. Que jo sàpiga, els éssers intel·ligents, pensen lliurement i no es deixen influir per la propaganda. Així doncs, Apple fanboys, deixeu de creure-us superiors i comenceu a pensar més enllà del marc que Steve Jobs us imposa via la seva propaganda.
Configurar l’Emacs per a escriure articles
març 9th, 2010 § 3 comentaris
Ja sabeu que Emacs és el meu editor preferit. Sovint la gent pensa en els editors de text, com a eines per a editar codi, però l’Emacs té moltes funcions que el fan perfecte per a editar text. Sobretot si s’utilitza l’org-mode, el qual permet formatar el text de manera molt senzilla i, sobretot, permet exportar els textos a html, LaTeX o PDF (via LaTeX).
En relació a la capacitat d’Emacs d’escriure text, avui he descobert una cosa que potser ja sabeu, però que jo no coneixia i m’ha fet molt feliç.
Jo estava convençut de que l’Emacs només podia treballar amb fonts d’amplada fixa. Però no és així. Per casualitat, he fet clic sobre un buffer amb el ratolí, al temps que premia Shift. M’ha sortit un menú que permet canvia la font del buffer. Sí, cada buffer pot emprar una font diferent. Aquesta ha estat la primera sorpresa. A mode de prova he posat una font d’amplada variable, pensant que el resultat seria espantós, i ha resultat que l’Emacs gestiona bé aquest tipus de fonts! És divertit veure com el cursor va canviant d’amplada mentre salta de lletra en lletra. Així, he triat la Georgia, l’he posada gegant (m’agrada escriure i llegir en pantalla emprant lletres molt grans) i m’he posat a redactar l’article que he d’escriure aquests dies. M’he sentit molt a gust, ja que tenia el poder de l’Emacs amb l’atractiu visual dels processadors de text! La cirera del pastís és que només prement C-c C-e d, s’obre un PDF preciós formatat amb el LaTeX. Què més puc demanar? Aquesta funció, que s’anomena buffer-face-mode, s’ha introduït a la versió 23.
Gràcies al buffer-face-mode puc emprar fonts d'amplada variable a l'Emacs
Pels que tinguin curiositat, per a escriure text, utilitzo els següents modes: org-mode, flyspell-mode, visual-line-mode i el nou buffer-face-mode.
Feedly: la millor eina per a llegir blogs
març 4th, 2010 § 4 comentaris
Si volem que la blogsfera no perdi el seu poder de deliberació i influència, cal que els lectors puguin llegir-la fàcilment. Facebook i Twitter són fàcils d’emprar, però, malauradament, la blogsfera no és tan còmoda, sobretot per a gent molt enfeinada i poc acostumada als ordinadors.
Per a Linux, no hi ha cap lector de subscripcions que valgui la pena. En el món de les aplicacions web, la cosa millora. En aquest cas, el lector que més ha triomfat és el Google Reader, però sempre m’ha semblat que aquest genera massa stress. Un es troba davant d’una llista interminable. És com una mena de llista de coses a fer que et mira amb mala cara i et fa sentir culpable per no estar al dia. Per sort, fa uns dies vaig tornar a posar en marxa el Feedly i la meva pessimista visió sobre el tema ha canviat.
Feedly és una extensió per a Firefox i Chrome que crea una mena de revista a partir de les subscripcions del Google Reader. La veritat és que és la manera més agradable de llegir blogs i premsa que he provat mai. He aconseguit posar-me al dia, sense quasi perdre temps i, sobretot, sense estressar-me. La seva interfície és extremadament elegant i, a més, té un recomanador de blogs que és molt bo. El millor que he vist fins ara. En anar a la pàgina individual de cada blog, a la columna de la dreta hi surt una selecció de blogs relacionats. Als lectors de Bitsenbloc els recomana els blogs den David de Ugarte, en Versvs i na Maite Salord. No està malament.
