Els fets demostren la hipocresia lingüística del PP
maig 24th, 2010 § 3 comentaris
El diari Avui informa que la Generalitat Valenciana nega sistemàticament l’obertura de noves línies en valencià a les escoles públiques i concertades valencianes, negant la possibilitat a molts valencians, que desitgen aprendre en la seva llengua, d’aprendre en valencià .
A Catalunya es nega el dret als castellanoparlants a aprendre en castellà. La llengua de les escoles catalanes és el català. Això pot agradar o no, però és clar i net i es fa de manera ben argumentada: es vol que tots els estudiants catalans dominin el català, per garantir que tota persona que vulgui viure a Catalunya en català ho pugui fer, ja que sempre hauria de trobar-se amb interlocutors amb coneixements suficients de català (sempre que l’interlocutor s’hagi format a Catalunya).
El PP defensa, a nivell espanyol i a nivell català, que els catalans puguin anar a escola en castellà. El seu argument és el de la defensa dels pares a triar la llengua en què han d’aprendre els seus fills. Aquest és un punt de vista seriós que és del tot defensable.
No obstant, quan el PP té la oportunitat de fer-ho, no aplica aquest principi de llibertat d’elecció que tant diu defensar, ja que limita, conscientment, l’oferta d’ensenyament en català al País Valencià. Així doncs, els fets ens demostren que la postura de defensa de les llibertats individuals que manté el PP en matèria lingüística és completament hipòcrita. El PP menteix conscientment i això no és digne d’un partit que vol governar Espanya i que constantment acusa als altres de mentir.
Jugant a ser Déu
maig 21st, 2010 § 10 comentaris
Aquest matí, arrel de la notícia sobre la nova cèl·lula artificial, Antoni Puigverd ha afirmat, a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio, que els homes, avui en dia, juguem a ser Déu. Evidentment, per a Puigverd, això és dolent.
Suposo que per al tertulià, que tinc en molt bona consideració, jugar a ser Déu, vol dir fer i desfer a la Terra com volem, fins i tot, tocant els fonaments de la natura i de la vida (energia atòmica, biologia cel·lular, etc.). Jo comparteixo el sentiment negatiu sobre aquesta actitud de manca de respecte pel que ens hem trobat a la Terra, que no és altra cosa que manca de respecte pel nostre propi futur. I el dels nostres fills. De fet, cada cop sóc més ecologista, ja que ser ecologista vol dir actuar de manera que els beneficis a curt terme no impliquin perjudicis a llarg terme.
No obstant, crec que Puigverd s’equivoca completament quan diu que això és nou. No és veritat. Els humans sempre han fet el que han volgut en aquesta terra, pensant molt poc en les conseqüències. De fet, des que es va descobrir l’agricultura i la ramaderia, l’home ha transformat intensament el seu entorn, per adaptar-lo a la seva manera de viure. Ja fa mil·lennis que intentem adaptar el món a nosaltres i no nosaltres al món, malgrat, de vegades, això suposi la perdició total.
La diferència del que passa ara amb el que passava fa mil o cent anys, és que ara tenim un poder de transformació molt més potent que el que teníem abans, per la simple raó, que tenim més coneixements que els nostres avantpassats. La novetat és que ara, aquests coneixements ens permeten adonar-nos de la nostra mala gestió dels recursos. Ens permeten entendre que ens estem carregant les nostres fonts d’aliment quan sobrepesquem els mars o erosionem els sòls i que, quan contaminem o sobreexplotem els pocs recursos hídrics que tenim, ens tirem una bala al peu. Ara ja no podem dir "no ho sabia". Aquesta novetat, és ja un gran progrés, malgrat, de moment, no ens estigui servint per a gestionar millor els recursos.
