Nyaps catalans amb salsa madrilenya
juny 29th, 2010 § 3 comentaris
Per preparar un bon nyap amb salsa madrilenya es necessiten uns quants polítics, catalans i madrilenys, de poc nivell i amb necessitat de guanyar vots de qualsevol manera. Al mercat, cal demanar que no tinguin sentit d’estat, si no, el plat no sortirà gens bé.
Primer, s’agafa un Maragall i s’anuncia que es vol fer un estatut nou, quan ningú no hi pensava. El tripartit s’hi apuntarà, per veure si aconsegueix tapar les seves importants febleses amb un projecte comú. Evidentment, CiU s’hi apuntarà també, per no ser menys, si no, els nyaps queden poc gustosos. Els partits catalans faran un estatut clarament inconstitucional, posant el límit al cel i diran que la constitució és com un xiclet infinítament elástic. Llavors, ZP dirà que les Corts aprovaran allò que aprovi el Parlament. Com no pot ser d’altra manera, a les Corts es retallarà a fons el plat, amb l’ajut den Mas, que s’aliarà amb ZP per fotre al PSC. Cal dir, que la intervenció de Mas permetrà que l’estatut sigui molt més compatible amb la constitució, aplicant el conegut seny català, un condiment molt propi del país. Això és necessari perquè la constitució és la que és i no es pot canviar, per molta sal que s’hi posi. Després, s’aprovarà l’estatut i es sotmetrà a referèndum. Els catalans mostraran la seva passió per la qüestió amb una abstenció de rècord. Però, per tal que el plat surti bé, cal que el PP, amb el seu profund sentit de convivència, presenti un recurs al TC contra quasi tot l’estatut. El defensor del poble també s’hi apuntarà, ja que no sap a quin poble defensa. Mentrestant, moltes altres comunitats autònomes faran el mateix que ha fet Catalunya, però, en aquest cas de la mà del PPSOE i sense que sembli que és la fi d’Espanya. Quines coses. Per acabar de rematar el plat, el TC més desprestigiat de la història, demostrarà que té un gran sentit d’estat i dedicarà quatre anys a fer xup xup amb tacticismes de baix nivell, tot erosionant la democràcia espanyola fins a nivells insospitats. Això és molt important per tal que el nyap sigui ben genuí i madrileny. Al final, la sentència no serà tan gustosa com s’esperava, l’estatut serà millor que l’anterior i no es tocarà el model lingüístic del sistema educatiu. Reconec que és molta feina, per a poca cosa, però és necessari per a realitzar la recepta.
Al PP no li haurà sortit gens bé la cosa, però farà com si hagués guanyat, el PSOE farà un alè i tirarà pilotes fora i, a Catalunya, semblarà que Madrid ha enviat els tancs cap al Principat. Els partits gesticularan, faran discursos amb veu greu i obriran nous horitzons: el sobiranisme (abans se’n deia independentisme, n’hi ha de moltes marques, però tots són bons). Això pemetrà preparar nyaps futurs, sense fer gens d’autocrítica. Això és important, si es fa una mica d’autocrítica, el nyap ja no serà prou bo. Ni hi penseu!
Per acabar de refinar el plat, caldrà que el PP guanyi les següents eleccions i tindrem quatre o vuit anys d’encara més crispació, ben gustosa i inútil.
Visca Catalunya, els nyaps i el poble que té els polítics que es mereix!
Fent el ridícul amb el nom de la llengua
juny 21st, 2010 § 5 comentaris
Al País Valencià, molts dels que abans eren catalanistes són ara valencianistes. És a dir, continuen reconeixent la unitat de la llengua, però estan molt més enfocats sobre el País Valencià, en detriment dels Països Catalans.
A Catalunya, el catalanisme està patint una evolució semblant, el catalanisme s’està convertint en catalunyisme. El resultat és que s’està renunciant a reforçar els lligams culturals i sociològics entre les terres de parla catalana per concentrar-se sobre la comunitat autònoma respectiva. A Menorca també passa quelcom semblant.
Aquesta evolució és conseqüència de la victòria del mapa polític sobre la realitat, sigui qui sigui el que dibuixi el mapa. Els antics catalanistes veuen el món a través del mapa espanyol de les autonomies. Sembla mentida que no sapiguem sortir del món en forma de puzzle que mostren els atles.
Un exemple esperpèntic d’aquesta evolució ens el mostra en Toni Cucarella que ha trobat dos titulars ridículs de la pàgina Valencianisme.com. Els titulars són: “Empresaris de l’Alguer impulsen l’etiquetatge en valencià” i “Perpinyà declara llengua oficial el valencià“.
Entenc perfectament que, quan un actua al País Valencià, anomeni “valencià” a la llengua, de la mateixa manera que jo, quan sóc a Menorca, en contextos informals, solc dir “menorquí” enlloc de català. Ara bé, en un context més ampli, dir valencià és d’un ridícul extrem. És l’hondureny llengua oficial de l’estat espanyol?
