Bitsenbloc

A Facebook, una amiga diu que les crítiques dels partits catalans s’haurien de dirigir contra la Constitució i no contra el TC. Posant un exemple, diu que és la Constitució qui diu que el castellà també és oficial a Catalunya i que el TC només ha aplicat el que diu la llei fonamental. Jo li he fet una resposta que aprofito per posar aquí, per si a algú li interessa. De passada, argumentaré perquè no aniré a la manifestació de dia 10.

***

La Constitució no només diu que el castellà és oficial i les altres també. La constitució diu que una és llengua de primera i que les altres són de segona, perquè és obligatori saber castellà (és un deure), les altres, en canvi, només són un dret.

En un món ideal, és evident que caldria criticar la Constitució i no el Tribunal Constitucional, però, en aquest cas, el TC ha fet una actuació esperpèntica. Han estat quatre anys, amb batalles de recusacions i amb mig tribunal fora de mandat. A més, el recurs aquest s’hauria d’haver fet abans del referèndum i no després, perquè modificar una llei refrendada pel poble és molt fort. Però el sistema està mal fet. En resum,  tot ha estat molt, molt lleig. De fet, el PP i el PSOE s’haurien de posar les piles, perquè no se n’adonen que permetent això fan mal a l’Espanya que diuen estimar.

Després, la Constitució és pràcticament immodificable, perquè tota modificació necessita molt de consens i un referèndum. A França, per exemple, quasi cada any la modifiquen. Això aquí és impossible. Així doncs, el que els partits catalans han intentat fer, a la pràctica, és modificar la constitució via l’estatut, és a dir han volgut fer quelcom que no estava previst, però que molta gent reclama (i no només a Catalunya, al PV, a Andalusia, a Aragó i a les illes han fet quelcom molt semblant). El TC els ha parat els peus i podria no haver-ho fet. Cal dir però, que els partits catalans han estat molt poc hàbils i han comès un bon grapat d’errors. I ara, amb la resposta, en cometran molts més. D’entrada, fent creure que la independència és a tocar de dits.

La situació a Espanya està molt engronada. No hi ha acord en el model d’estat i el sistema no és capaç d’acomodar tots els punts de vista. Així, el xoc de trens és inevitable i aquest és només un acte, important, però un més. En tindrem uns quants més.

***

I ara afegeixo perquè no aniré a la manifestació.

No hi aniré perquè aquesta, com quasi tota manifestació, serà molt manipulada. Molts l’empraran per fer creure a Espanya que Catalunya se’n va, quan, de moment, aquesta possibilitat és molt remota.  Els que creuen que l’UE ajudarà a Catalunya a independitzar-se i a entrar al club d’estats europeu viuen als móns de Yupi. D’entrada, sembla que no visquin al seu país, perquè, agradi o no, la majoria de catalans es senten espanyols i no es volen divorciar. No oblidem que, el català, ja no és la llengua més parlada del país. Aquesta és la nostra realitat social. D’altres, empraran la manifestació per a demanar el concert econòmic, quan, de fet, això vol dir demanar l’estat confederal (per la regla del cafè per a tothom), cosa que també és del tot imposible. Totes aquestes posicions només alimenten falses esperances que ens portaran directament cap a la frustració. Si les bombolles immobiliàries són dolentes, les bombolles polítiques també.

Després, tampoc hi aniré perquè crec que aquest estatut no s’hauria d’haver fet mai. Només ha servit per a que Espanya ens digui quin és límit del nostre auto-govern i per a erosionar la democràcia espanyola i la convivència entre els espanyols (sí, encara som espanyols, malgrat ens pesi). Hauria estat molt més hàbil continuar poc a poc, però sense pausa. Peix al cove. Per exemple, ara ens diuen que tots els aspectes judicials de l’estatut que han estat retallats, podran ser aplicats via una modificació de la llei del poder judicial, si el PP o el PSOE ens ho deixen fer. Per què no es va començar per aquí? Hauria estat molt més efectiu i no hauríem sublevat mitja Espanya (la dreta de la qual, no estima gaire ni la democràcia ni la diversitat) contra una l’altra petita meitat que no acaba d’estar a gust a l’estat actual. Em demano si hauríem mai tingut polícia pròpia, si s’hagués fet via una reforma estatutària. Simplement, es va aprofitar que el PP necessitava els vots de CiU i es va aconseguir. Així, el PP mai va dir que Espanya es trencava i ningú va insultar als catalans.

En resum, tot aquest procés ha estat un cúmul de despropòsits. Un cúmul que va ser iniciat des del Parlament de Catalunya, no ho oblidem. Tinc por, que la manifestació sigui un acte més de tot aquest desastre.