Creant anticossos contra les addiccions d’internet
agost 1st, 2010 § 4 comentaris
Cada dia apareixen més autors que parlen dels "Amish digitals", com els anomena @arfues, és a dir, gent que està deixant de banda moltes noves tecnologies perquè considera que els fan més mal que bé. Nicholas Carr parla sovint de persones que abandonen la xarxa completament, aquí en teniu el darrer exemple, i Dave Pell, en les seves cròniques d’heroi del realtime ens exposa molt bé els perills de la xarxa actual, tan ràpida i tan social. Els exemples de Carr i Pell solen ser molt radicals, però hi ha casos més subtils.
Avui m’ha sorprès el cas de Paul Graham, creador de la primera aplicació web i finançador d’un gran nombre de startups d’èxit. En un article recent, Graham sosté que la tecnologia ens porta noves addiccions per les quals no sempre tenim anticossos socials i culturals. Per a il·lustrar-ho, explica el seu propi cas. Graham és conscient de la seva addicció a internet, perquè, com tots nosaltres, es va veure exposat a aquest món en una època en la que encara no s’havien desenvolupant mecanismes socials per a corregir els problemes que pot causar aquesta addicció. De fet, ara tot just comencem a tenir consciència del problema. Graham, coneixedor de la situació, no vol tenir un iPhone, perquè no vol que internet el persegueixi, no vol ser un esclau del correu, del twitter o el Facebook. És més, Graham prefereix fer senderisme enlloc d’anar a córrer, perquè fent senderisme pot pensar sense rebre interrupcions durant temps llargs. El jogging és massa ràpid i no li dóna prou temps per a reflexionar! En un món tan connectat, per pensar, un ha de fugir a la muntanya!
Jo fa temps que comento a la meva dona que estic enganxat a la xarxa. Em preocupa emprar debades les tecnologies que internet posa al meu abast, tot i que valoro molt positivament seguir en contacte digital amb moltes amistats, amb les quals no tindria quasi cap contacte si no ho fes així. Darrerament he fet molts progressos, ja no participo a llistes de correu, tinc el Google Reader mig abandonat, puc passar setmanes sense visitar el Twitter, però continuo mirant el Facebook regularment i ho faig en situacions on no ho hauria de fer, degut al sempre present i sempre connectat mòbil. Valoro molt les possibilitats que em dóna el mòbil, m’encanta escoltar podcasts abans d’anar a dormir o quan viatjo en cotxe, trobo molt pràctic tenir sempre a mà un GPS que em diu com anar aquí on vull anar, i m’encanta tenir sempre el DCVB a l’absast, però al mateix temps em preocupa l’addicció, em preocupa aquesta sensació que tenen les persones que han tingut problemes amb l’alcohol, quan reomplen la copa de vi un cop de més. El problema és que trobo molt difícil saber on es troba la línia, quan és que faig un ús que em perjudica, és a dir, que em roba temps que hauria de dedicar a treballar, pensar, llegir o descansar.
Fa un parell de dies vaig encomanar un iPhone 4, ja que em surt molt econòmic si em canvio de companyia. Quan l’utilitzi caldrà que tingui aquestes reflexions sempre presents, ja que no vull acabar com Graham, renunciant a tecnologies que em poden ser molt útils en moments concrets. Jo vull tenir un iPhone a la butxaca perquè em fa més productiu, em resol problemes. Però caldrà que en faci ús i no abús.
Aquesta reflexió crec que molts usuaris actius de la xarxa es la hem acabat plantejant… De fet a mi em va plantejar un problema aquestes vacances quan vam sortir a fóra a l’extranger i tots dos, usuaris de net al mòbil, vam optar per no agafar una tarifa de roaming d’internet. I reconec que ens va costar molt, i que tot i això, ens vam connectar en un moment o altre. És complicat mantenir l’equilibri, però en això estem.
Però, precisament, un “smartphone” és molt útil a l’estranger: mapes, cerques de restaurants, diccionari, wikipedia, …
No és tan ‘renunciar’ com ‘no adoptar’. La sobrecàrrega és patent, jo mateix fa dues setmanes que només obro el meu ordinador per carregar l’Iliad o en Baldrick amb algun llibre (he devorat Criptonomicon i Quicksilver en setmanes! Dissabte vaig començat The Confusion). Passat aquest temps, fins i tot em fa mandra aixecar la tapa.
El correu el vaig consultant esporàdicament amb el telèfon, al twitter hi faig una ullada llarga, pot ser dues, durant el dia. Els enllaços que crec poden ser interessants els marco com a favorits per a un altre moment (esmorzar/brenar a la feina), la resta (per exemple els teus breus) els deixava per al feedly/greader… que he tornat a obrir avui després de dues setmanes…
Suposo que quan acabi el trasbals del pis nou, torni la normalitat d’anar llegint i escrivint… però la qüestió de base dels Amish Digitals es que no tot allò que és nou és útil ni bò “per que si”. Al menys no per a tothom.
Molt correcte!