Adéu Facebook

2011/09/26 § 1 comentari

Avui he decidit que tancaré el meu compte de Facebook també. Tancar el compte de G+ m’ha animat. La veritat és que és una decisió que fa temps que em roda pel cap i, per tant, tampoc no li vull donar moltes més voltes escrivint una entrada llarga. De totes maneres, faré un resum del que m’ha portat a prendre aquesta decisió.

És evident que Facebook és útil. El seu punt òptim és la relació amb aquella gent que no és amiga o família molt personal, ja que amb aquests ja m’hi comunico per correu-e o telèfon, ni és del tot desconeguda. Gent amb qui t’has creuat en algun moment, però que ara no forma part del teu dia a dia. Així, jo he conegut a gent molt interessant i, sobretot, m’he mantingut molt més proper a Menorca. Per tant, la idea de tenir un lloc on xerrar, comentar coses i compartir alguns elements ja m’agrada. Per això tinc un blog i per això he participat a moltes llistes de correu i grups de notícies.

Ara bé, nosaltres no som els clients de Facebook. Nosaltres som la matèria primera que aquesta empresa ven als anunciants. Facebook ens perfila i ven el nostre perfil a qui ens vulgui vendre publicitat (o al govern de torn que ho demani). Aquest és un tema delicat. Per una banda, està bé que et recomanin bones coses. Un anunci bo, pot ser molt positiu. Ara bé, amb el botó “Like” i les galetes del navegador, Facebook està aconseguint traçar-te mentre et mous per internet. Sí, cada pàgina que té el botonet “M’agrada”, envia a Facebook informació sobre qui ets i quan has mirat aquella pàgina. Així, Facebook va fabricant un historial de navegació força complet, el somini de la STASI, com vaig dir en el passat.

Per exemple, com que molts diaris han posat el botonet, Facebook sap quins diaris llegim, a quines hores, i quins continguts mirem més! Francament, aquesta és informació que no vull compartir. No em dóna la gana que algú tingui un registre d’aquestes activitats meves. El més fort, és que algú ha descobert que no cal ni estar loguejat al Facebook per tal que et puguin traçar, les senyores galetes del navegador s’encarreguen d’anar xafardejant sempre. Contra això hi ha una solució, entrar a FB només amb el navegador en mode privat. Però, francament, no és forçar les coses?

També, Facebook ha tret una nova manera de mostrar més informació teva: el nou Timeline. La veritat és que és una pàgina molt ben dissenyada. Però aquest és el problema, està pensada per a que els teus contactes puguin veure molta més informació de tu. D’ara i del passat. Jo, francament, crec fortament en el dret a l’oblit. No cal que algú sàpiga que fa sis mesos estava com una mona amb els indignats. Si vol saber què en penso dels indignats que m’ho demani personalment, no necessito intermediaris per això. No vull ser esclau de la meva vida passada.

Un altre invent recent de Zuckerberg és  quelcom anomenat “seamless sharing“, és a dir, la compartició automàtica. Això no és obligatori d’emprar, però mostra cap a on vol anar Facebook. Volen que ens acostumem a registrar-ho tot.

Jo sóc un tecnòfil. M’agrada molt la tecnologia. Passo moltes hores amb l’ordinador i espero fer-ho per a millorar la meva vida. L’org-mode m’agrada molt perquè em permet gestionar molta informació privada meva, al meu ordinador. El Dropbox m’agrada, perquè em permet sincronitzar dades entre màquines. Dades que puc xifrar amb encfs i així Dropbox no les veu. El correu és genial, perquè em permet tenir relacions epistolars amb molta gent. Aquestes són sempre les millors converses escrites a internet. Pur text sense limitacions. També m’agrada compartir informació, però ho faig al blog, segons els meus termes i sabent exactament quina informació de mi obtenen els lectors. En resum, adoro la tecnologia, però vull ser jo qui programa com l’utilizo i no a l’inrevés. L’objectiu de Facebook, en canvi, és fer-nos passar molt més temps del que és òptim a internet, per tal de perfilar-nos millor. Facebook ens vol programar.

En resum, Facebook és útil, però té tota una sèrie de punts negatius que fan que en agregat em faci més mal que bé. A més, sé que amb el blog i el correu electrònic podré mantenir un nivell de relació molt semblant al que mantinc ara amb Facebook. Fins i tot, filtraré molt de soroll. Ara ja fa uns anys que coneixem aquesta eina i ja ha perdut l’efecte novetat. Ja l’hem provat, l’hem paït i hem pogut, fredament, valorar les conseqüències del seu ús.

Ja us ho he dit. Aquest no és un adéu xarxes socials. Mantindré el meu compte de Twitter i d’Ipernity. Que utilitzo poc, però em són útils de vegades. Simplement, és un adéu a l’abús. No vull ser matèria primera, vull ser un client. Si això vol dir que he de pagar, pagaré. Així doncs, si sou emprenedors, creeu una xarxa social de pagament que no empri galetes ni fomenti el rastreig ni vengui informació privada als anunciants. Això sí que seria útil.

§ One Response to Adéu Facebook

Que és això?

You are currently reading Adéu Facebook at Bitsenbloc.

meta

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: