Nous i antics valors
octubre 5th, 2011 Desactiva els comentaris
Aquesta crisi ens està donant una lliçó molt interessant. Des de Catalunya, sovint mirem amb superioritat a la resta d’Espanya. Suposadament, el català és el més “protestant” dels pobles ibèrics. El tòpic diu que és un poble assenyat, treballador, emprenedor, comerciant, obert a Europa, amb bon gust, etc. Aquest és un tòpic molt compartit per tots els catalans. Ara bé, la crisi ens ha ensenyat que aquí també hi ha corruptes, que tirem els diners en infraestructures, que no hem sabut dimensionar el nostre sistema de salut, que tenim massa universitats i massa títols universitaris, que no sabem gestionar bé les caixes, que ens fem auto-gols quan negociem amb Espanya, i un llarg etc.
En relació a aquest tema, avui en Salvador Cardús ha escrit un article a La Vanguardia que m’ha fet recordar diverses coses. Per una banda m’ha recordat els valors que em van ser transmesos de petit, semblants als que descriu en Cardús. Però aquests valors van passar de moda ràpidament quan vaig ser adolescent. Durant la meva adolescència (posem dels 15 als 27 anys que tenia l’any 2008) estalviar i ser auster no era gens glamurós.
L’altra cosa que m’ha recordat l’article és una sopar al qual vaig assistir. Era un d’aquests sopars on es convida a una personalitat política, per conversar amb ella. És com una mena de conferència entaulada. Aquell dia el convidat era en Miquel Iceta que va parlar molt i va escoltar poc. Un dels eixos del seu discurs va ser la lectura de tot el llistat d’inversions fetes, les noves escoles, els nous centres d’atenció primària (els que no podem pagar ara), etc. Quan em va tocar el torn de preguntes li vaig dir que això que havia dit estava molt bé, però que també m’interessava saber tot allò que el Govern havia fet, que no ens hagués costat un ral als contribuents. Per exemple, deixar d’invertir en quelcom inútil per invertir en quelcom útil, o millorar els processos de decisió en el sistema de salut. Hi ha mil coses gratuïtes que es poden fer per millorar el funcionament d’una institució. De fet, això és el que fan els gerents de les empreses constantment. La meva sorpresa va ser gran quan Iceta va tirar pilotes fora i va insinuar que jo era una mena de neocon. No ho sóc, evidentment. Jo simplement li vaig donar una oportunitat per demostrar que el govern tripartit era un bon gestor, però no la va voler agafar. Pot ser no em va entendre, pot ser no em va voler entendre. Mai no ho sabré. Però cerc que el problema de base és que el senyor Iceta era en un govern que no tenia com a propis els valors de l’austeritat i la bona gestió. En aquells temps només es pensava en fer més coses, a base de talonari i crèdit. Aquests eren els valors a l’alça en aquells temps, un valors transversals compartits per la major part de la societat.
Diu Cardús que la crisi ens imposarà el seny i la bona gestió. Aquests valors que em van ensenyar de petit. Per una banda m’alegra que tornem a voler viure segons les nostres possibilitats, però per l’altra trobo que és el símbol d’un fracàs. I molt em temo que, si un dia l’economia torna a florir, tornem a oblidar aquests valors tan fonamentals. Espero equivocar-me.
