Desaparèixer de la xarxa, el cas de Mark Pilgrim
octubre 10th, 2011 § 2 comentaris
Mark Pilgrim és un programador famós, degut als llibres que ha publicat i també pels projectes de programari lliure en els que ha treballat. Mark és una persona molt activa que combina la seva feina a Google amb molta activitat a la xarxa. Bé, mentida, combinava. Des de fa uns dies, Mark ha desaparegut d’internet. Ha estirat el cable i s’ha desconnectat. Han desaparegut els seus comptes de Twitter, Google+, Reddit, etc., el seu servidor de correu rebota els missatges que se li envien i, el que és pitjor, ha desaparegut la seva pàgina personal, amb tot el contingut que hi havia, inclosos els seus llibres i tots els articles del seu blog!
Ningú sap perquè Mark ha estirat del fil i s’ha desconnectat. Stress, problemes personals o, … , o simplement ganes de respirar aire pur i viure el seu temps de lleure en el món dels àtoms. Sigui com sigui segur que tenia una bona raó.
Però la qüestió important no és el cas concret de Mark, la qüestió és que sovint ens hem cregut que la xarxa era un món en el qual hi podíem viure la vida completament. No ha estat així. La xarxa i el flux d’informació que comporta, són extremadament estimulants i interessants, però també poden ser perillosos quan un es passa de la ratlla. La informació és com una droga, com un medicament. Estimulant i útil si és ben emprada, però crea dependència i és perillosa quan aquesta comença a decidir per tu. És el de sempre. Quan he de llegir i escriure correu electrònic? Quan l’indicador del programa de correu m’ho ordena? Evidentment no, però de fet, en la majoria dels casos la resposta a aquesta pregunta és afirmativa!! Aquest raonament també és aplicable a les xarxes socials. He d’estar jo ara llegint les banalitats del Facebook? En la majoria dels casos, no cal.
Hem d’aprendre d’aquests casos extrems. Cal que controlem la nostra vida i decidim les coses en base a raons sòlides. Als anys noranta es deia que les empreses havien de ser a la xarxa, encara que molts no sabien molt bé per a què. Ara es diu que s’ha d’estar al Facebook o Linked-In, però, francament, cal? En molts casos sí que és útil i necessari, però en molts d’altres no. La qüestió aquí és defugir el “s’ha de fer el que tothom fa”, perquè, d’entrada, no tothom ho fa, i també perquè no tot el que és nou és bo per tothom.
Els humans tenim por a no fer quelcom que sigui bo per nosaltres i això sovint ens porta a una frenètica cursa a imitar aquells que nosaltres creiem que ho fan millor que nosaltres. És una mica com a la borsa, on per por els inversors s’estimen més equivocar-se amb el grup que equivocar-se sols. Però aquesta és una recepta per al fracàs. Perquè tots som diferents, tots vivim en contextos diferents i tots tenim necessitats diferents. Cal que deixem de fer el que tothom fa i aprenguem a viure la nostra vida segons les nostres necessitats. La moda, no ens porta a ser millor ni a tenir més èxit.
El cas de Mark Pilgrim també posa de relleu un altre problema. Quan Mark va desconnectat el seu servidor, va eliminar també els seus llibres! Llibres que molta gent estava emprant en els seus projectes o per a preparar un examen. Quan un autor d’un llibre de paper decideix desaparèixer del món sota una nova identitat, no podrà anar a totes les biblioteques del món a cremar les còpies del seu llibre. Però això és el que ha fet Mark. Bé, no del tot. Per sort, els seus llibres tenien llicències lliures o semi-lliures i per tant, hi havia gent que n’havia fet còpies i, per tant, part del que hi havia a la seva pàgina podrà ser recuperat. Però, té dret Mark a fer això? Sí, clar, és el seu servidor. Però, de fet, de qui és un llibre publicat? De l’autor? De la societat? Jo tendeixo a pensar que és de la societat, però per tal que això sigui efectiu, cal que ningú no pugui prémer un botó i destruir aquella informació. Això em fa pensar en Freenet, on és impossible esborrar-hi informació que té lectors.
La desaparició den Mark fa pensar molt. Aquestes paraules d’aquí són simplement una reflexió ràpida, feta en calent, però caldrà que reflexioni una bona estona i apliqui el que hagi après de la reflexió a qüestions com les següents: Cal que posi tots els meus pensaments al blog? Cal que mantingui en línia tots els meus articles des de 2003, molts dels quals es van escriure ràpidament i sense massa reflexió? Els que em coneixeu ja sabeu fa temps que li dono voltes al tema i crec que, darrerament, estic progressant molt en aquest sentit. Estic en un procés d’alliberació personal, en un procés de reconquesta de la meva capacitat de decidir sobre la meva vida i, per poder fer això, cal que em desfaci de tot allò que pugui ser un llast. El llast inclou objectes, informació i fluxos d’informació.
[...] addthis_options = "delicious,digg,facebook_like,googlebuzz,google_plusone,meneame";El títol i l’article son d’en Pere Quintana. La qüestió aquí és defugir el “s’ha de fer el que tothom fa”, perquè, d’entrada, no [...]
[...] http://bits.quintanasegui.com/2011/10/10/desapareixer-de-la-xarxa-el-cas-de-mark-pilgrim/Like this:LikeBe the first to like this post. [...]