Bitsenbloc

És un fet que, sovint, les dones cobren menys que els homes que treballen en el mateix lloc de feina. Clarament, aquest és un problema molt greu que s’ha de resoldre.

Però per resoldre un problema, cal entendre’l bé. Sovint, quan es parla d’aquest tema es dibuixa un panorama on els empresaris són uns masclistes malvats que només pensen en fotre a les dones, però probablement la realitat és més subtil.

Avui he llegit un article [1] escrit per una persona que treballa en recursos humans i que explica un dels mecanismes que pot fer que el sou de les dones sigui més baix sense que els empresaris hagin de ser uns malvats masclistes. Aquesta persona explica que les dones no negocien tan bé els seus sous, acceptant ofertes baixes que la majoria dels homes no acceptarien.

Si això és cert, el mecanisme que fa que la mitjana dels sous de les dones per un mateix lloc de feina sigui més baix que el dels homes és cultural i té a veure en la confiança que tenen moltes dones en elles mateixes i en la seva capacitat negociadora.

Vegeu que l’algoritme negociador que utilitza l’autor de l’article no té en compte el sexe de l’entrevistat. Simplement, comença fent una oferta baixa, a veure si cola, i, en la majoria dels casos, les dones accepten aquest sou. Els homes, en canvi, negocien a l’alça de manera més efectiva.

Això no vol dir que la culpa sigui de les dones! És clar que no. La culpa és clarament cultural i compartida. Vivim en una societat amb uns valors que constantment inculquen a la dona que ha de ser servil i acceptar el que li toqui. En canvi als homes se’ls inculca que han de lluitar i ser ambiciosos. Això vol dir que resoldre el problema és molt complicat, perquè no es resoldria, per exemple, amb una llei que obligués a fer la contractació en base a CV anònims, ja que si l’empresari no conegués el sexe de l’entrevistat, el mecanisme operaria ben igual.

Un darrer apunt. Ha de quedar clar que aquí parlem de mitjanes, no de casos individuals. Aquest comentari és sobre generalitats i es basa en un article que pot ser veritat o no, representatiu o no. No obstant, la hipòtesi em sembla plausible, ja que mostra un mecanisme que funciona encara que els empresaris no vulguin discriminar a les dones. Ah, i segur que hi ha empresaris masclistes, però pot ser aquesta no és l’arrel del problema. L’arrel del problema és més difosa.

[1]:
http://www.reddit.com/r/TwoXChromosomes/comments/hvv2m/i_work_for_a_large_multinational_tech_company_i/

La meva pàgina personal [1] és multilingüe, però no és la típica pàgina que té tots els continguts replicats en diversos idiomes. El multilingüisme de la meva pàgina és diferent i més proper al multilingüisme de la meva vida personal: cada text està escrit en un sol idioma, segons quin sigui el seu context, de la mateixa manera que quan parlo, no dic el mateix en tres idiomes, dic cada missatge en un sol idioma, segons a qui vagi dirigit.

Aquest fet fa que dissenyar la pàgina no sigui evident. El disseny d’una pàgina monolingüe és trivial, és evident. El disseny d’una pàgina que té tots els continguts en tots els idiomes és també molt simple. Només, cal posar uns botons (típicament són banderetes) que canvien l’idioma del text que es mostra en pantalla. Així, cada usuari tria el seu idioma i fa una navegació íntegrament monolingüe.

Fins ara, la meva pàgina replicava aquest model. No obstant, en el meu cas, aquesta solució no era satisfactòria, ja que l’usuari que triava el català no veia res de la meva feina i l’usuari que triava l’anglès no veia res de la meva vida personal. És més, en alguns casos la cosa es complicava, ja que les meves activitats de divulgació científica i docència es trobaven a la pàgina en anglès, tot i que cap d’aquestes
activitats es fa en anglès, cosa que jo mateix trobava ridícula. Calia canviar-ho.

La solució ha estat fer una barra de menú que conté tres files, una per cada idioma. Així, els usuaris són plenament conscients de que els continguts presentats en cada idioma no són els mateixos i poden saltar d’un contingut a l’altre molt fàcilment, sense que hi hagi una fricció extra per canviar d’idioma. Ara, sí, la pàgina és multilingüe de veritat, posant tots els continguts i tots els idiomes en el mateix nivell.

[1]: http://pere.quintanasegui.com

Com ja sabeu organitzo la meva feina mitjançant l’Org-mode [1], que desa tota la informació en fitxers de text pla.

Avui, mentre gestionava les meves tasques, m’he adonat que em faltava una part del fitxer on hi deso tota la informació relacionada amb la meva feina. És a dir, havia perdut un munt de tasques i anotacions. És com si hagués perdut una part important de la meva llibreta de laboratori, part de la meva agenda i part de la meva wiki personal. És a dir, un havia succeït un desastre. Explorant el fitxer, he suposat que, per error, havia estat jo qui havia esborrat la informació, pels voltants de dia 10 de novembre.

Per sort, mantinc els meus fitxers d’Org-mode versionats amb un sistema de control de versions [2]. Una inspecció ràpida de l’arbre de ‘commits’ (versions enregistrades) m’ha mostrat que l’endemesa va ser feta el dia 14 de novembre. He recuperat la versió del document d’aquell dia i he copiat la part de l’arbre mancant al fitxer actual. Problema resolt. ufffff. Si no fos pel sistema de control de versions (fossil en aquest cas), hauria perdut una informació vital per la meva feina.

No ho dubteu. Dediqueu un dia a aprendre a emprar un sistema de control de versions distribuït. Us recomano Bazaar, Git i Fossil. Bazaar [3] és el que és més bo d’emprar, Git [4] és el més popular i fossil [5] té l’avantatge de ser un sol fitxer binari, així es pot instal·lar copiant un sol fitxer (ideal per a màquines on no hi teniu permisos de super usuari) . També, fossil desa el repositori en un sol fitxer SQLite, el que en facilita la còpia. Finalment, fossil té una interfície web incorporada. Malauradament tots tres empren un vocabulari diferent per referir-se a les mateixes coses, fet que complica l’aprenentatge.

[1]: http://www.orgmode.org
[2]: http://en.wikipedia.org/wiki/Revision_control
[3]: http://bazaar.canonical.com/en/
[4]: http://git-scm.com/
[5]: http://fossil-scm.org