Un mecanisme que explicaria la discriminació de la dona en relació als sous
novembre 29th, 2011 Desactiva els comentaris
És un fet que, sovint, les dones cobren menys que els homes que treballen en el mateix lloc de feina. Clarament, aquest és un problema molt greu que s’ha de resoldre.
Però per resoldre un problema, cal entendre’l bé. Sovint, quan es parla d’aquest tema es dibuixa un panorama on els empresaris són uns masclistes malvats que només pensen en fotre a les dones, però probablement la realitat és més subtil.
Avui he llegit un article [1] escrit per una persona que treballa en recursos humans i que explica un dels mecanismes que pot fer que el sou de les dones sigui més baix sense que els empresaris hagin de ser uns malvats masclistes. Aquesta persona explica que les dones no negocien tan bé els seus sous, acceptant ofertes baixes que la majoria dels homes no acceptarien.
Si això és cert, el mecanisme que fa que la mitjana dels sous de les dones per un mateix lloc de feina sigui més baix que el dels homes és cultural i té a veure en la confiança que tenen moltes dones en elles mateixes i en la seva capacitat negociadora.
Vegeu que l’algoritme negociador que utilitza l’autor de l’article no té en compte el sexe de l’entrevistat. Simplement, comença fent una oferta baixa, a veure si cola, i, en la majoria dels casos, les dones accepten aquest sou. Els homes, en canvi, negocien a l’alça de manera més efectiva.
Això no vol dir que la culpa sigui de les dones! És clar que no. La culpa és clarament cultural i compartida. Vivim en una societat amb uns valors que constantment inculquen a la dona que ha de ser servil i acceptar el que li toqui. En canvi als homes se’ls inculca que han de lluitar i ser ambiciosos. Això vol dir que resoldre el problema és molt complicat, perquè no es resoldria, per exemple, amb una llei que obligués a fer la contractació en base a CV anònims, ja que si l’empresari no conegués el sexe de l’entrevistat, el mecanisme operaria ben igual.
Un darrer apunt. Ha de quedar clar que aquí parlem de mitjanes, no de casos individuals. Aquest comentari és sobre generalitats i es basa en un article que pot ser veritat o no, representatiu o no. No obstant, la hipòtesi em sembla plausible, ja que mostra un mecanisme que funciona encara que els empresaris no vulguin discriminar a les dones. Ah, i segur que hi ha empresaris masclistes, però pot ser aquesta no és l’arrel del problema. L’arrel del problema és més difosa.
