Confiant en les estructures
2012/01/19 § 1 comentari
Al cap dels anys he arribat al convenciment de que, per garantir que un sistema humà a gran escala funcioni bé, un ha de centrar els esforços en l’estructura subjacent i no en la bona voluntat dels actors individuals.
Per exemple, abans he escrit sobre el sistema monetari Terra, que se suposa que, automàticament, tendiria a estabilitzar el sistema econòmic, independentment de les decisions individuals dels participants en el sistema.
De la mateixa manera, els pares de la pàtria americans van dissenyar un sistema de “checks and balances” que havia d’evitar que algun individu o grup pogués aclaparar tot el poder. El sistema ha funcionat prou bé durant molt de temps, però avui en dia l’oligarquització del sistema és evident. Vol dir això que els americans són més dolents ara que abans? No, Els americans són tan bons o dolents com ho éren el dia que van redactar la Constitució, el que ha passat és que el sistema s’ha quedat desfasat i ja no pot fer la feina que se li ha assignat.
Pel que fa a la informàtica en el núvol, la majoria de serveis web ens demanen que dipositem tota la nostra confiança en la seva paraula de que no miraran les nostres dades ni les transferiran a tercers. Francament, em sembla molt naïf pensar que no hi haurà violacions de les polítiques d’intimitat (privacy policy) d’aquests serveis, ja que sempre hi pot haver un empleat descontrolat que faci feina pel seu compte.
En aquest article, el pare del sistema de backups Tarsnap explica que els seus clients no han de confiar en ell (l’individu), han de confiar en el codi i el sistema de xifrat (l’estructura), que són públics i verificables.
“Humans are, well, human. The best way to avoid privacy breaches is not to formulate a detailed privacy policy; it’s to reduce your capabilities so that you’re unable to violate anyone’s privacy.”
Trobo que aquest punt de vista, combinat amb una bona dosi d’escepticisme, que eviti desviacions tecnoutòpiques, és el millor camí per transformar el món de manera efectiva.
Evidentment, aquesta reflexió només és aplicable als grans sistemes humans, on els individus que en formen part no es coneixen els uns als altres. És a dir, això aplica als estats, les grans empreses, la relació empresa-client, etc. Això no aplica als petits entorns, les xarxes reals on tothom es coneix. A la família, entre els amics, a l’entorn de treball proper, la confiança és essencial i tot esforç per reforçar-la no és en va.
També, algú pot pensar que hagi tirat la tovallola pel que fa a l’ètica i la moral. No, no l’he tirada. Al contrari, a nivell individual faig esforços importants per ser millor persona i ser coherent amb el sistema moral que m’he donat. Una cosa no treu l’altra. Però, a gran escala, és difícil que les coses funcionin si aquestes depenen en l’esforç individual per fer les coses bé, ja que, d’entrada, no hi ha un sistema de valors compartit i, en no haver-hi vincles de confiança, és fàcil caure en la temptació de la traïció (molts banquers venen a clients que no coneixen productes que no vendrien a un amic).
p.s. Fa set anys vaig escriure en aquest mateix blog una entrada sobre la confiança. En ella hi posava dos exemples, un de molt dolent i un de molt encertat. El primer exemple era la Wikipèdia, deia que ” jo confio que la gent escriurà i corregirà bé els textos”. Això no és cert. En el que confio és en que el sistema està dissenyat de tal manera que els sabotatges seran ràpidament detectats i reparats. No confio en individus que no conec, confio en el disseny del sistema, en l’estructura subjacent. El segon exemple sí que és vàlid, ja que parlava de la confiança que tenia cap menbres d’una xarxa real molt propera.
[...] http://bitsenbloc.wordpress.com/2012/01/19/confiant-en-les-estructures/Like this:LikeBe the first to like this post. [...]