Bitsenbloc

Recentment Dave Winer s’ha passat a Chrome [1,2], com ho ha fet molta més gent durant els darrers anys. Que hagi fet el canvi no em sorprèn, crec que hi ha bons arguments per fer-lo, el que em sorprèn és la mena d’argument que ha donat pel canvi: “Chrome és millor”, sense argumentar-ho. Bé, sí, ha dit que “the Firefox’s interface is a moving target”, el qual és irrellevant perquè Chrome és tan “moving target” com Firefox, ara que els dos empren cicles de desenvolupament ràpids.

Jo he emprat el Chrome durant molt de temps, però recentment he tornat al Firefox. Chrome m’agrada molt. Sobretot, m’agrada la seva mínima interfície. Però Chrome té problemes també, per exemple, la seva barra de cerques no és tan potent i versàtil com l’Awesome Bar del Firefox.

L’altre problema del Chrome és també una de les seves principals virtuts. Chrome executa cada pestanya en un procés separat. L’avantatge de fer-ho així és que si una pestanya es penja, enlloc de penjar-se tot el navegador, es penja només la pestanya. Això dóna molta estabilitat. Crec que també dóna molta seguretat, ja que cada procés és independent, està tancat en una “sandbox”. No obstant, així el Chrome empra molta RAM i això és un problema en el meu MacBook, que ja té cinc anys i només 2GB de RAM. Ho tinc comprovadíssim, amb les mateixes pestanyes obertes Chrome sistemàticament empra més memòria.

A més, el Firefox té quelcom que trobo fantàstic, només carrega les pestanyes sota demanda. Això vol dir que quan obro el navegador, enlloc de carregar totes i cadascuna de les pestanyes que tenia obertes quan el vaig tancar, només en carrega una, la que està activa, però continua mostrant totes les altres com si estessin carregades. Així si necessito alliberar RAM, surto del navegador i torno a entrar de nou i les pestanyes que no estic emprant ocuparan 0 memòria RAM.

Una altra característica que m’agrada molt el Firefox és la possibilitat d’agrupar les pestanyes per temes. Prement Ctrl-Shift-E (Linux i Windows) o Command-Shift-E (Mac) aquest mostra un panell que permet agrupar les pestanyes en grups com si fossin cartes. Així, en treballar, un només veu les pestanyes del grup actiu. Per exemple, a la feina hi tinc un grup “principal”, un grup “personal”, un grup “meteorologia”, un grup “xarxes socials feina”, un grup “articles interessants” i , de vegades, grups específics per a un projecte. Això és fantàstic i el Chrome no ho sap fer. El navegador Opera també té quelcom semblant, però no tan pràctic.

Ja per acabar, tant el Chrome com el Firefox són capaços de sincronitzar l’historial, les configuracions, etc., entre ordinadors, però el Firefox és l’únic que permet accedir a les pestanyes remotes. També, el Firefox té una aplicació per a iOS que permet accedir a les dreceres, pestanyes i historial des de l’iPhone, cosa que no es pot fer amb Chrome.

Així doncs, crec que hi ha bones raons per emprar un o altre navegador. Després d’haver-los emprat els dos, crec que avui en dia el Firefox respon millor a les meves necessitats. Ara bé, això pot canviar demà, ja que ambdós navegadors evolucionen molt ràpidament.

Però el que no puc tolerar és que algú com Dave Winer digui que un navegador és millor que l’altre amb arguments de pa sucat amb oli. Però bé, això ho sol fer en Winer, que és un nen petit amb barba. Heu llegit mai els seus arguments sobre la superioritat dels rius de notícies? Solen ser del tipus “les notícies han de ser recents, per tant han d’estar ordenades per data”. Baahhh.

[1]: http://scripting.com/stories/2012/05/14/switchedToChrome.html

[2]: http://scripting.com/stories/2012/05/16/chromeIsBetterDay2.html

Els comentaris estan tancats.