Parlant en el desert del soroll
2012/05/21 Desactiva els comentaris
En Dave Winer diu [1] que “I find myself wishing there were more people I could bounce ideas off, but there isn’t much bounce these days.”
Aquesta sensació de solitud la tenim la majoria de blogaires. Cada cop estem més aïllats, predicant al desert del soroll extrem. Com qui intenta parlar en un centre comercial.
Suposo que això té a veure amb el fet que, amb l’aparició de les xarxes socials, les masses han pogut esdevenir emissores. D’aquesta manera la proporció d’emissors i receptors ha esdevingut quasi 1:1.
Així, es genera tant de soroll, que és molt difícil trobar aquells blogs que ens puguin interessar. Estic segur que dels deu blogs que potencialment més em poden agradar només en conec un o dos.
Quin és el camí doncs? Suposo que el que hem estat dient ja des de fa anys tots els que hem donat voltes a aquests temes, cal teixir comunitats reals, de persones amb cara i ulls, cos i ànima, que empren internet per a facilitar la deliberació.
Cada vegada trobo més poc productiu cridar cap al món sencer.
Així doncs, on és la meva comunitat? Bona pregunta. En tinc una, però relativament mal estructurada, perquè tots els que la formem estem divergint, una mica per raons professionals, una mica per raons personals, una mica perquè les xarxes socials ens han ofegat.
Però no perdo l’esperança, tard o d’hora trobarem aquest raconet internàutic que busquem.
[1]: http://scripting.com/stories/2012/05/19/bubbleFrenzy.html
