Bitsenbloc

Ara el PP fa bestieses lingüístiques a l’Aragó. Per preservar les varietats locals de les llengües aragoneses (als menorquins, mallorquins i eivissencs aquesta música ens sona molt), fan una nova llei segons la qual a la Franja ja no s’hi parla català, s’hi parla “aragonès oriental”.

Ja puc posar una nova línia al meu CV. A part de parlar anglès, francès, castellà, esperanto, català, menorquí, mallorquí, eivissenc i valencià, ara podré afegir-hi l’aragonès oriental amb el qual em comunico perfectament quan vaig a la comarca aragonesa del Matarranya. Una bella comarca que us recomano fortament.

Prest ja no tindré espai al CV per a tantes llengües! Hi poso el quebequès? Hi poso també les diverses varietats del castellà?

De fet, tot això em recorda molt els Balcans, on els traductors del serbocroat ara són traductors, de serbi, croat i montenegrí, com a mínim. De fet, el PP diu que els “nacionalistes perifèrics” estan balcanitzant Espanya. No és a l’inrevés? També diuen que som nosaltres els que estem obsessionats amb la identitat. No és a l’inrevés?

La ràdio, com el Twitter o el Facebook, forma part de la “tirania del temps real”, és a dir, t’imposa uns ritmes i et genera unes ansietats que responen més a la necessitat que tenen les emissores de captar la teva atenció que a la teva necessitat d’estar informat. Hi ha millors maneres d’informar-se que escoltar la tertúlia.

Una manera de superar aquesta tirania és escoltar menys noticiaris i tertúlies radiofòniques. Però, és clar, això és més fàcil de dir que de fer, sobretot quan un va en cotxe a treballar cada dia. Un pot anar a treballar en silenci un dia (proveu-ho, val la pena!), però no és fàcil ni convenient fer-ho cada dia.

Una alternativa és escoltar llibres que tinguin versió àudio. Però no crec que sigui bona idea escoltar qualsevol llibre. Un dels avantatges del paper és que un pot tornar enrere i rellegir frases i paràgrafs quan és necessari. Això, certament, no es pot fer amb l’àudio, menys si un està conduint, però és necessari fer-ho, si realment volem aprofitar la lectura.

La solució que he trobat és escoltar llibres que ja he llegit, per així repassar-los i anar reflexionant sobre ells. Aquests dies ho estic fent amb “Zen and the art of motorcycle maintenance” de Robert Pirsig, que vaig llegir fa uns anys i que ja tenia molt oblidat.

L’experiència és molt positiva, ja que, per una banda, m’estic adonant que tenia realment una còpia del llibre sencer a qualque banda ben amagada del meu cervell. Totes les frases em revenen al cap. Per l’altra, m’estan sorgint noves reflexions i m’estic fixant en coses que no m’havia fixat abans.

Està bé aprendre coses abans d’arribar a la feina!

p.s. Trobaràs la versió en àudio del llibre a la teva xarxa P2P preferida i, també, en aquesta pàgina:
http://www.bartneck.de/projects/research/pirsig/