Bitsenbloc

En Miquel Maria dialoga amb Pla sobre el rol de la memòria en l’aprenentatge. Explicaré el meu punt de vista sobre el tema fent algunes analogies.

Quan jo faig un treball científic el que faig és crear una carpeta a l’ordinador on hi poso: (1) les dades i (2) un programa per tractar-les. El valor afegit de la meva feina és al programa que escric, que conté el mètode que he utilitzat per fer parlar les dades. El programa, de fet, conté el coneixement i la creativitat que he mobilitzat per resoldre el problema. Però clar, sense dades el programa no servirà de res.

Enlloc de tenir les dades al disc dur, podria fer que el programa les anés a buscar directament a la font cada vegada. Si ho fes així, no hauria de desar les dades al disc dur (memoritzar) però el programa resultant seria ordres de magnitud més lent i dependria de la disponibilitat de la connexió i del bon funcionament del servidor remot. Seria ineficient (lent) i no seria autònom. A més, el propietari del servidor podria modificar les dades sense que jo ho sabés. Estaria sotmès.

Tornant a l’article den Miquel Maria. Un estudiant que renunciés a memoritzar podria emprar la wikipedia sí, o Google, clar, però el seu rendiment seria molt pèssim! El que només memoritzés seria un altre inútil, com les dades del meu disc dur, que no valen res sense la meva creativitat i el meu coneixement.

Així doncs, és evident que els estudiants han de combinar la memòria, la comprensió i la creativitat. El que em sorprèn és que encara estem discutint sobre això.

Els comentaris estan tancats.