És la tecnobohèmia qui ha fet possible el capitalisme digital
2012/09/02 Desactiva els comentaris
Una de les dites que més m’agraden es aquella que diu que “l’infern és empedrat de bones intencions”. Que certa que és! I com més complexa i global esdevé la societat, més vertadera esdevé la dita, ja que, degut a la densa xarxa de causes i efectes, cada dia és més difícil mesurar les conseqüències dels nostres actes, és a dir, de les nostres bones intencions.
Al seu llibre “La révolution de l’amour”, Luc Ferry afirma que l’èxit implacable del capitalisme, en aquest món globalitzat d’avui, ha estat possible gràcies a la gran deconstrucció dels valors antics, ja iniciada a finals del segle XIX, però que la generació del 68 va portar al paroxisme. Ferry sosté que els bohemis van fer possible que els seus enemics burgesos poguessin expandir el seu poder fins a límits insospitats, malgrat les reticències dels propis burgesos. Té mèrit! De fet, això no és nou. És ben conegut que, moltes dels que actualment gestionen els centres de poder, quan eren joves buscaven la platja sota l’empedrat de París.
Llegir aquesta explicació de Ferry m’ha fet pensar en les bones intencions de la meva generació digital. El tecnoutopisme, tan ben representat per la “Declaració d’independència del ciberespai”, de Barlow, l’ideari de la EFF o la construcció del gran ecosistema del programari lliure que fa funcionar els grans núvols actuals, ha creat les bases intel·lectuals i materials que han fet possible la xarxa de les grans corporacions, la xarxa del Facebook, del Google i companyia. El capitalisme globalitzat d’alta velocitat ha trobat en els somnis dels marginals usuaris de les BBS, com The Well, la manera de fer-se encara més eficient i més poderós. Quina sorpresa que hem tingut els que fa quinze anys parlàvem del programari lliure i de cultura digital oberta, somniant en un món idíl·lic. Ara, tots emprem el núvol amb fruïció, des dels nostres iPhones i Macbooks, que són l’antítesi del que defensarem de joves.
Així és la vida, podem imaginar els futurs que vulguem, però mai podrem saber realment cap a on ens porten les nostres accions. Cada generació ho fa a la seva manera.
