Mala educació
2012/10/03 § 1 comentari
Durant els meus anys a Suïssa i a França vaig aprendre a saludar a la gent que em creuava pel carrer. “Bonjour monsieur”, “bonjour madame”, són frases d’ús constant, que ajuden a mantenir una certa connexió i empatia amb els altres, amb totes aquestes persones amb qui compartim constantment un espai comú, però que no coneixem. Ja fa quasi quatre anys que vaig tornar i encara dic “bon dia” a tothom, i sistemàticament la gent em mira amb cara estranya.
Als metro de Viena tothom respecta el costum de deixar sortir abans d’entrar. S’obren les portes del vagó i els que són a l’andana deixen un ample passadís per tal que la gent pugui baixar del tren còmodament. Aquí, en canvi, tothom puja empenyent, com si el tren hagués de partir deixant a la meitat dels passatgers a terra. A Sants és espantós. A Tortosa també passa, la gent s’empeny per sortir del tren.
Als trens suïssos tothom hi roman en estricte silenci. Així els estudiants poden estudiar, els lectors llegir, els cansats dormir. Qui vol escoltar música es posa auriculars. I tothom és feliç. Aquí en canvi, sempre hi ha gent que fa soroll, que posa música, que parla massa fort. I és impossible llegir. Per això porto sempre taps a la bossa, per poder llegir al tren.
He de parlar de seguretat vial? Més val que no comenci.
La qüestió de fons és que aquí som bastant mal educats. Tenim unes mancances culturals evidents que dificulten la convivència més bàsica en societat. Els problemes que he mencionat són simples símptomes d’un problema estructural, els efectes del qual es veuen a tots els nivells de la societat. Que la gent estigui orgullosa d’estafar amb l’IVA o a la declaració de la renda no és casual. El drama és que aquests problemes culturals de fons requereixen generacions per ser resolts, si és que mai poden ser resolts.
[...] mogut l’entrada aquí. Like this:LikeBe the first to like this. [...]