Llistes de correu
2003.04.28 escrit per Pere Quintana SeguÃ
Acabo de llegir a puntbarra.com una notÃcia sobre Samizdat un Ãndex de llistes de correu electrònic en català .
Si t’hagrada discutir no dubtis i ves-hi!
Acabo de llegir a puntbarra.com una notÃcia sobre Samizdat un Ãndex de llistes de correu electrònic en català .
Si t’hagrada discutir no dubtis i ves-hi!
Sobre l’associació SoftcatalÃ
L’altre dia a PuntBarra es va publicar una notÃcia sobre la traducció de Mandrake al català per part de l’associació Softcatalà .
Si llegiu els comentaris (ara mateix n’hi ha 4), veureu que algú (és el primer comentari) es queixa que Softcatalà s’apropia de la labor dels altres. Arrel d’això, ahir vaig voler donar la meva opinió sobre el tema. Us poso el comentari a continuació. El comentari a seques us pot semblar una mica fort, per favor aneu i llegiu la notÃcia apareguda a PuntBarra per a tenir tot el context.
Vaig estar a punt de fer un comentari com el teu, però em vaig callar, no em venia de gust crear mal ambient al món del programari lliure en català . Però vist que ja ho has fet, m’hi apunto.
Abans de tot, no vull que se’m malinterpreti, vull deixar clar que admiro la feinada que fan la gent de softcatà , és molt important, i els en dono les grà cies.
Ara bé, crec que a la gent de Softcatalà li falta molta, però molta, modèstia. Per exemple, acabo d’anar a la seva pà gina web i veig que a la franja de la dreta hi posa:
08/12/2003 - Softcatalà , convidada aquest dissabte, 12 d’abril, a les onze del matÃ, a les jornades Xarxa i Llibertat d’Arenys de Mar. Més…
08/12/2003 - Softcatalà , convidada aquest dissabte, 12 d’abril , a les sis de la tarda, a la Primera Fira de Noves Tecnologies per a tots els manresans i manresanes. Més…
Home! Qualsevol que no els conegui, llegint això és molt fà cil que es pensi que Softcatlà és l’organitzador dels dos esdeveniments! I no és aixÃ, si es segueix l’enllaç es veu que no és Softcatalà . Em sembla una passada. És portar el llenguatge al lÃmit sense cap motiu.
Si a això hi sumes la seva mania de canviar logotips (Mozilla) o d’afegir el seu al costat del del programa (OpenOffice almenys a la versió del diari Avui) un es comença a irritar. Qualsevol profà es pensarà que OpenOffice l’ha creat tot sencer Softcatalà .
Com és que no es poden conformar en posar el seu nom a HELP>ABOUT com tothom?
O altes coses. Hi ha molta gent que no és de l’associació que ha col·laborat traduint programes del Gnome, però després, si mires els crèdits de la traducció només hi apareix Softcatalà ! Si els socis de l’associació accepten el seu anonimat a favor de l’associació em sembla molt bé, és la seva elecció, però que s’apropiin de traduccions que les ha fetes gent que no és de l’associació em sembla una autèntica passada!
Fins i tot, si no ho recordo malament, fa un temps, si anaves a la pà gina del The Gimp a Softcatlà hi posava “Autor: Gimp.org i Softcatalà ”. Per sort ja està corregit, però quan ho vaig llegir, se’m van posar els pels de punta!
I com és que fan tot això?
Bé, a mi em sembla que no han entès prou bé de què va això del programari lliure. La meva sensació és que el que a ells els importa és la traducció (cosa que em sembla molt noble) siguin els programes lliures o no; però amb el temps es van adonar (suposo que després de barallar-se molt amb empreses de programari propietari) que la única manera de traduir lliurement és traduint programari lliure, d’aquà la seva conversió al món GPL.
Jo diria que de conversos n’hi ha de dos tipus, el primer és el dels que són més papistes que el papa, per posar un exemple polÃtic, Piqué és més Aznarista que el propi Aznar. L’altre grup de conversos el formen aquells que van fent com si s’ho creguessin, en general cola, però de tant en quant els surten els vells tics. Jo crec que els de Softcatalà formen part d’aquest segon grup.
És trist però no han entès prou bé quin és el procés de creació col·lectiva de la filosofia GNU. En el món del programari lliure, en general, el programador només cobra amb el reconeixement de la comunitat (a no ser que vengui serveis o formació al voltat del seu producte), això els de Softcatalà ho saben molt bé, ja que són una associació sense à nim de lucre i, per tant, amb tota la gran feina que fan només hi perden temps i diners, per tant intenten que se’ls conegui al mà xim. Fins aquà tot molt correcte. El problema seu, però, és que porten això a un nivell que arriben a “robar” protagonisme a la resta de persones que han fet possible el programari que ells han traduit. Aquà és on Softcatalà demostra que no ha entès la filosofia GNU. Un pot donar-se a coneixer tant com pugui, aixà “cobra”, però sense tapar als altres. Una mica de cortesia per favor! La seva actitud em sembla de molt mala educació i una falta de respecte a la comunitat. Em sembla que si continuen aixÃ, amb el temps, se’ls tornarà en contra.
Ara m’agradaria dir que odio haver d’escriure comentaris com aquest, la meva intenció és ser el més constructiu possible, i per tant, sempre intento parlar de les coses bones dels altes, sobretot quan són gent com Softcatalà que fan una gran feina per amor a l’art, feina de la qual ens n’aprofitem tots. Però ara no em podia mossegar la llengua. És massa flagrant.
M’agradaria molt que algú de Softcatalà contestés, per aixà discutir-ho.
(Durant les vacances seré de viatge i no tindré accés a la xarxa, per tant, si no continuo la discussió durant aquest temps no és per desidia)
Finalment, per construir una mica, proposo una correcció a la notÃcia que surt a la web de Softcatalà :
Aixó és el que hi posa:
9.04.2003 - Softcatalà anuncia la nova versió 9.1 en català de la Mandrake, que des d’avui es pot aconseguir de forma gratuïta a través d’Internet.
La meva proposta és:
9.04.2003 - Softcatalà anuncia la traducció de la nova versió 9.1 en català de la Mandrake, que des d’avui es pot aconseguir de forma gratuïta a través d’Internet.
Aixà es veu ben clar quina ha estat la seva labor.
Si ho voleu comentar ho podeu fer aquÃ
Si us voleu assegurar que he llegit el vostre comentari envieu-me un correu-e
LLibre: “Creación colectiva” de David Casacuberta
Tinc a les meves mans aquest llibre de David Casacuberta, profesor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Encara no l’he llegit però en tinc moltes ganes.
Jo que no soc programador - però que uso intensament les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) i que crec fermament en la ideologia que hi ha al darrere del programari lliure - estic fortament interessat en veure com el concepte s’extén i s’adapta a altres branques del coneixement. A veure si aquest llibre m’ajuda a comprendre millor aquest fenòmen tant fascinant de la creació col·lectiva.
Ara no tinc temps d’escriure una text amb cap i peus, a veure si, en haver llegit el llibre, escric alguna cosa ben feta i la publico a PuntBarra per aixà participar del fenòmen de la creació col·lectiva.
Quan un escriu aquà té la sensació de parlar una mica tot sol.
Per cert, aquesta web té una mitjana de 4 visities diaries. La meva pregunta és que si una d’elles sóc jo que miro com queda el que escric, l’altra és el robot de Google, i aixÃ, no se si venen gaire persones per aquÃ.
Per favor! Si t’has llegit això envia’m un correu-e! T’ho agrairé molt.
Per si no ho sabieu a la Florida als EEUUA hi ha una comunitat de Menorquins que encara conserven molt gelosament la seva identitat. La capital de la menorquinitat americana és a la ciutat de Sant AgustÃ. Dia 22 del més passat ho van celebrar. Llegiu la notÃcia, val la pena!
Si ho voleu comentar ho podeu fer aquÃ
Darrerement he estat llegint textos relacionats amb el moviment ciberpunk. Els textos els baixo de la pà gina web de l’assossiació ciberpunk d’Espanya: ciberpunk.info.
Per a llegir més còmodament els documents els he formatat mitjançant Lyx, que no és més que una manera còmode d’emprar Latex (ja se que sona fatal, però aquest és el nom d’aquest fantà stic programari). He pensat que pot ser voldrieu els arxius pdf per a imprimir-los bé. Els teniu a continuació:
Esteu atents perquè pot ser us en poso més. Alerta! Aquestes són les traduccions al castellà !
p.s. Per cert, encara no m’he llegit el llibre de Neal Stephenson, “Primer era la lÃnia de comandes”, però tot arribarà .
Miguel de Icaza, el creador del projecte Gnome un dels dos escriptoris de més èxit al món Unix/Linux, vindrà a Barcelona en el marc del Internet Global Congress que se celebrarà del 12 al 15 de maig al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona.
La notícia sobre el congrés l’he llegida a La Vanguardia. Per llegir-la heu d’estar registrats.
Si voleu comentar la notícia ho podeu fer aquí
Sembla que al final ja m’he decidit. La meva bità cola (en anglès weblog) acaba de ser inaugurada amb aquest missatge.
Per fi m’he decidit a emprar Blogger.com per a confeccionar aquestes pà gines. En principi no hi ha d’haver cap canvi en una llarga temporada. Per tant, a partir d’ara trobareu sempre la meva bità cola en aquesta adreça:
http://www.menorcaweb.net/perequintana/blog.html
Fins ara les entrades les penjava pitas.com, a partir d’ara, el que hi havia continuarà penjat, però queda abandonat. Per tant podeu oblidar la següent adreça.
Finalment, per si hi ha algun canvi, el que no canviarà mai és el meu domini, sempre em podreu trobar a:
Espero que aquest weblog us agradi, moltes grà cies per haver vingut!
Multiplicitat
Fa uns dies, parlant amb amb en david (culpable de tot això) i en Loiro sobre PuntBarra, programari lliure, i altres coses que es parlen en un bar prenent un entrepà de llom amb formatge, recordo que algú va comentar que la duplicació d’esforços anava en contra de la filosofia del programari lliure. En un primer moment, si no ho recordo malament - ja fa un parell de setmanes d’això - tots hi vam estar d’acord. Però després algú també va dir, “Ep! Això no és cert, tenim dos escriptoris!”. Em sembla que la cosa va quedar aquí, suposo que l’entrepà era més atractiu que Gnome o KDE.
De fet, és cert, tenim dos escriptoris i, per tant, podem constatar que, com a mínim pràcticament, es poden duplicar esforços i tenir dos resultats molt bons. Jo diria que probablement millors que si tinguessim un sol escriptori. Aquesta situació no només es dóna al món dels escriptoris, suposo que hi ha mil i un exemples de duplicació, triplicació, etc. d’esforços. Per exemple, ara em ve al cap el món dels paquets d’oficina, navegadors, o fins i tot, sistemes operatius! GNU/Linux no és l’únic sistema operatiu lliure, ni molt menys!
Tinc la impressió (pot ser m’equivoco ja que no tinc un coneixement prou bo del sistema operatiu, la meva relació amb ell és via escriptori) que aquesta duplicació es produeix molt més a nivell d’aplicació destinada a l’usuari final que a nivell d’aplicació bàsica. Per exemple, tenim un programa d’encriptació, el gnupg, però diferents interfícies d’usuari per a fer-lo anar. Aquest cas em sembla que es dóna molt. És a dir, una vegada s’ha resolt un problema en concret, l’encriptació, el repte és portar-lo cap a l’usuari final, i això es pot fer de moltes maneres, tantes com usuaris. Una cosa és inventar rodes, i l’altre és fer bicicletes o carretons. Enigmail és una de les tantes metàfores de gnupg que corren pel mar dels bits.
Sovint, a les discussions, moltes vegades guerres, entre Gnome i KDE es comenta que amb la duplicació d’esforços s’impedeix un avenç prou ràpid dels dos entorns, que d’alguna manera si tinguessim un sol projecte el doble de persones hi treballarien i, per tant, aquest evolucionaria el doble de ràpid. Francament, crec que aquest argument és completament erroni. Ara ho justificaré.
Per altra banda, molta gent utilitza un altre tòpic per a analitzar la situació: en haver-hi dos projectes hi ha més competència, i per tant, els programadors s’espavilen més. Això, si bé té sentit, i en part és cert, no és la veritat complerta.
El procés de la innovació és molt complex, no tots tenim idees. L’aparició d’aquestes depèn de molts factors, un pot ser la brillantor de la persona que la té, l’altra pot ser l’ambient en que es troba el productor de la idea. Moltes vegades algú pot fer un comentari que creu irrellevant però, sorprenentment, pot encendre l’espurna d’algú altre que l’ha captat al vol i així produir una molt bona idea, la qual, pot ser, fins i tot revolucionarà una mica la manera en que vivim. I si no ho fa, tant se val, només és una idea!
Aquí no vull analitzar el procés de la innovació, això ho deixarem a filòsofs, sociòlegs, psicòlegs, i altres pensadors; aquesta és la seva tasca. El que jo vull fer veure és que en sistemes complexos hem d’analitzar la situació amb peus de plom, i com que el món del programari lliure és un dels móns més caòtics i complexos que conec més val anar alerta. Cap a on vull anar? Doncs que tenir el doble de persones programant no vol dir produir més idees.
Una de les grans capacitats que té el programari lliure és la de recuperar i reciclar idees, és a dir, la reinterpretació. Com que no podem tenir tots els programadors esperant de braços creuats esperant que la llum els il·lumini les neurones, més val que treballin, reintrepretant, reelaborant i reaprofitant el que ja està fet. I això és el que fan la gent de KDE i Gnome, agafen la metàfora d’escriptori, idea que algú va tenir molt abans que el programari lliure caminés, i la re-interpreten dia a dia, a la seva manera. Així poden portar a l’usuari final, de diferents maneres, la metàfora de l’escriptori. No us sona molt al món de l’art?
Podríem dir que el procés de creació d’una aplicació informàtica consta de dues fases: una és resoldre el problema en cru; crear un algoritme que solucioni el problema en concret i implementar-lo en el llenguatge que sigui més oportú en aquell moment. Aquesta és una tasca més o menys objectiva, hi ha, relativament, poques maneres de resoldre eficientment un problema. La següent fase consisteix en portar aquesta solució a l’usuari final. Aquesta tasca, que és molt més subjectiva, consisteix, per dir-ho en alguna manera, en fer una metàfora del programa original. Les interfícies gràfiques van molt bé per al dia a dia, però a vegades, s’ha de baixar de nivell i utilitzar la consola per a extreure el màxim profit del nostre programari. Hi ha moltes maneres d’explicar en paraules la famosa relació m=E/c^2, jo diria que infinites, si uníssim tots els llibres que s’han escrit sobre ella en tindríem per estona, però arribaria un moment que, per a treure-li tot el suc, ens hauríem de pujar les mànigues de la camisa i calcular.
Tinc la impressió que amb tot això ja he donat mil voltes al problema i, realment, poca cosa nova he dit, em sembla que, de fet, he reciclat i metaforitzat tot el que he llegit i sentit per la xarxa. On vull arribar? Doncs que això de tenir molts escriptoris no és cap problema, al contrari, és una bona manera d’apropar GNU/Linux a l’usuari final, no tothom empra ni el mateix cotxe ni el mateix raspall de dents; per què ha de passar el mateix amb els ordinadors? El problema és que, en el món dels ordinadors, la gent no està acostumada a decidir. He vist a molta gent amb catàlegs de motos, o sofàs, però mai de sistemes operatius. Aquesta és una de les grans aportacions que en Bill Gates ha fet al món. No penseu, no és bo! Limiteu-vos a comprar Finestres!

A més, avui he tornat a arrancar KDE després de mesos de treballar amb Gnome, i la sensació només és comparable a la que vaig tenir quan vaig fer el canvi en el sentit invers. Em sento com si tingués un ordinador nou! Tant feliç com un nen petit! Com que no miro cada dia la mateixa pel·lícula ni tampoc em faig sempre el mateix pentinat, doncs tampoc utililitzo sempre el mateix escriptori! No és això enriquidor? Visca la reutilització de les idees, visca la reinterpretació, visca la multiplicitat, en definitiva, visca el programari lliure!
Em sembla que vaig a Kde-look.org a baixar-me unes icones ben maques per aquest meu nou escriptori!
:-)
Pere Quintana Seguí
http://quintanasegui.com
Al nou fanzine electrònic, en castellà, anomenat Suburbia que tracta temes com la telemática, el hacktivisme i la cibercultura s’han publicat tres artícles que poden interessar molt a les persones que estan interessades en el món del programari lliure però encara no s’han atrevit a donar el pas cap al GNU/Linux.
El primer és una introducció al GNU/Linux, explica els conceptes més bàsics, avantatges i inconveninets d’aquests sistema operatiu.
El segon explica com instal·lar la distribució Knoppix al disc dur. Per qui no ho sàpiga Knoppix és una distribució (sabor) de GNU/Linux que s’executa des d’un CD, així pots anar provant GNU/Linux sense haver d’instal·lar ni configurar res. Quan hagis perdut la por podràs instal·lar Knoppix al teu disc dur, així podràs gaudir de la potència de Debian (una de les distribucions de més qualitat) sense gaire dificultats.
Finalment, al tercer artícle hi podràs llegir com configurar una targeta wireless sota GNU/Linux. Aquestes targetes permeten crear xarxes sense fils. Això és útil, entre d’altres coses, per a compartir conexions a internet. Avui ja hi ha molts pobles on, des de la plaça, pots llegir el teu correu electrònic gràcies a aquesta tecnologia. Amb aquest artícle et podràs introduir al món de les xarxes ciutadanes de wireless.
Espero que us sigui útil, per a introduir-vos al fantàstic món del programari lliure.
Seguiu aquest enllaç per a tenir més informació sobre suburbia.
La manifestació en contra de la guerra de Barcelona ha estat un èxit. Segons els organitzadors 1.000.000 de persones han assistit a la manifestació. L’ajuntament diu que han estat 500.000. No dic el que ha dit la delegació del govern perquè ja ningú no s’ho creu. Aquestes dades les he sentit a l’emisora de rà dio Catalunya informació.
Per tal que us en feu una idea he pres fotogrà fies de l’esdeveniment. Les podeu veure aquÃ.
Jutgeu vosaltes mateixos l’èxit de la manifestació!
Aquest és un bloc lliure. Llevat d'indicació o advertència en sentit contrari, l'autor de les entrades d'aquest bloc es Pere Quintana SeguÃ, el qual les escriu i en fa devolució expressa al Domini Públic.