Lawrence Lessig eminent professor de dret a la Universitat de Stanford, i un dels grans defensors del programari lliure (concepte que tracta d’extendre a les altres branques del coneixement a través de Creative Commoms), escriu un weblog (ara que està tant de moda…). És en aquest weblog on he trobat una història prou interessant per absurda.

Starbucks és una cadena de cafés molt extesa als EEUU. Per fer-nos una idea, si a Barcelona hi ha un caixer de “La Caixa” a cada cap de cantó, a Nova York hi ha un local de Starbucks. Doncs bé, aquesta gent té una política de defensa del copyright que frega la locura.

Lessig diu que va rebre, d’una font fiable (que no revela), una història on s’explica que tres amigues, un dia, van anar a un Starbucks de Charleston. Allà van decidir fer-se unes fotos, ja que estaven de viatge. Doncs bé, just en haver començat, l’encarregada del local va sortir cridant i els va dir que no podien fer fotos! Que els locals (Starbucks ‘environment’) de la cadena estaven protegits per la llei del copyright!

Aquesta història no és única. En el mateix “post” Lessig també explica que això li va passar a ell mateix. La filla d’un amic seu sol anar amb una càmera de fotos, i un dia que van entrar en un local Starbucks, l’encarregat els va avisar que no podien fer fotos allà dins.

La gent de Starbucks s’ha pres la molèstia de contestar, no fos cas que perdessin algun client. Resulta que Starbucks no té cap política envers les fotografies no destinades als mitjans de comunicació! Si és cert, podríen haver avisat als seus empleats.

Pel que veig, això dels drets d’autor cada vegada se’n va més de mare! Arribarà un moment que algú protegirà el seu pentinat, la manera en que fuma (molts consideren que es pot fer artísticament) o, jo que sé, fins i tot com parla! Si fos així encara, però les grans empreses poden fer coses bastant terribles, a vegades sorprèn fins on pot arribar la imaginació dels seus “experts” acabats de llicenciar a Harvard!

Solució: Explicar a totes les persones que coneixem que això dels drets d’autor es pot fer d’altres maneres (GPL, Creative Commons,…) més obertes, més solidàries i sobretot, amb més sentit comú! A veure si entre tots aconseguim alguna cosa.

Per cert, de tot el que escric aquí o aquí se’n poc fer el que es vulgui sempre que es respecti aquesta llicència (de Creative Commons, és clar!).

Comenta-ho

Lawrence Lessig eminent professor de dret a la Universitat de Stanford, i un dels grans defensors del programari lliure (concepte que tracta d’extendre a les altres branques del coneixement a través de Creative Commoms), escriu un weblog (ara que està tant de moda…). És en aquest weblog on he trobat una història prou interessant per absurda.

Starbucks és una cadena de cafés molt extesa als EEUU. Per fer-nos una idea, si a Barcelona hi ha un caixer de “La Caixa” a cada cap de cantó, a Nova York hi ha un local de Starbucks. Doncs bé, aquesta gent té una política de defensa del copyright que frega la locura.

Lessig diu que va rebre, d’una font fiable (que no revela), una història on s’explica que tres amigues, un dia, van anar a un Starbucks de Charleston. Allà van decidir fer-se unes fotos, ja que estaven de viatge. Doncs bé, just en haver començat, l’encarregada del local va sortir cridant i els va dir que no podien fer fotos! Que els locals (Starbucks ‘environment’) de la cadena estaven protegits per la llei del copyright!

Aquesta història no és única. En el mateix “post” Lessig també explica que això li va passar a ell mateix. La filla d’un amic seu sol anar amb una càmera de fotos, i un dia que van entrar en un local Starbucks, l’encarregat els va avisar que no podien fer fotos allà dins.

La gent de Starbucks s’ha pres la molèstia de contestar, no fos cas que perdessin algun client. Resulta que Starbucks no té cap política envers les fotografies no destinades als mitjans de comunicació! Si és cert, podríen haver avisat als seus empleats.

Pel que veig, això dels drets d’autor cada vegada se’n va més de mare! Arribarà un moment que algú protegirà el seu pentinat, la manera en que fuma (molts consideren que es pot fer artísticament) o, jo que sé, fins i tot com parla! Si fos així encara, però les grans empreses poden fer coses bastant terribles, a vegades sorprèn fins on pot arribar la imaginació dels seus “experts” acabats de llicenciar a Harvard!

Solució: Explicar a totes les persones que coneixem que això dels drets d’autor es pot fer d’altres maneres (GPL, Creative Commons,…) més obertes, més solidàries i sobretot, amb més sentit comú! A veure si entre tots aconseguim alguna cosa.

Per cert, de tot el que escric aquí o aquí se’n poc fer el que es vulgui sempre que es respecti aquesta llicència (de Creative Commons, és clar!).

Comenta-ho

En general tenim assumit que el destí de la humanitat és avançar, sempre endavant, anar descobrint nous metalls, noves maneres de fer eines, noves plantes per cultivar i animals per domesticar, nova industria, noves maneres de destruir el medi ambient, … i així fins a inventar Internet i els weblogs.

Però de fet això no és així. A la Terra hi ha hagut bastantes cultures que enlloc d’anar cap endavant han anat cap enrere, és a dir, han perdut tecnologia. De fet, no cal anar lluny, només hem d’observar Europa a l’edat mitjana.

L’any 1642 els europeus van arribar a Tasmania (si imaginem Australia com una Menorca estirada en direcció vertical, Tasmania seria l’equivalent a l’Illa de l’aire.), allà hi van trobar una societat de caçadors-recol·lectors que no coneixien ni com fer foc, ni com cosir, ni com pescar (vivien a la costa i no menjaven peix), ni com navegar, … De fet només tenien una eina, un raspador de pedra. Era la societat humana amb menys tecnologia en aquell moment!

Fins aquí res de sorprenent. El que sorpren és que fa 12.000 anys els tasmans sí que sabien com pescar amb xarxes, sabien fer fils i cordes, sabien cosir, sabien fer foc etc. Va ser en aquell moment que, en pujar el nivell del mar, Tasmania va quedar aïllada del continent australià. A partir de llavors els tasmans, completament aïllats de la resta del món (ni australians ni tasmans tenien barques per a atravessar l’estret que els separava), van anar perdent la tecnologia. Fins a perdre la capacitat de fer foc!

Ho trobo fascinant. Què pot fer que una societat vagi perdent tecnologia? Un pot pensar que com que no tenien competència no necessitaven res més i vivien feliços. Però home, em costa creure que no necessitessin fer foc, o fer-se un vestit que els protegís bé. A Tasmania hi fa fred!

Suposo que aquests és un dels misteris que no acabarem de resoldre mai (ingredient ideal per a fer una història interessant), podem fer conjetures, imaginar, fins i tot somiar. Simplement fascinant.

Per cert, això ho he llegit al llibre titulat “Evolución”. Al capítol escrit per Jared Diamond titulat “La evolución de los gérmenes y las armas de fuego”. L’autor ha publicat un llibre amb un títol molt similar.

Comenta-ho

En general tenim assumit que el destí de la humanitat és avançar, sempre endavant, anar descobrint nous metalls, noves maneres de fer eines, noves plantes per cultivar i animals per domesticar, nova industria, noves maneres de destruir el medi ambient, … i així fins a inventar Internet i els weblogs.

Però de fet això no és així. A la Terra hi ha hagut bastantes cultures que enlloc d’anar cap endavant han anat cap enrere, és a dir, han perdut tecnologia. De fet, no cal anar lluny, només hem d’observar Europa a l’edat mitjana.

L’any 1642 els europeus van arribar a Tasmania (si imaginem Australia com una Menorca estirada en direcció vertical, Tasmania seria l’equivalent a l’Illa de l’aire.), allà hi van trobar una societat de caçadors-recol·lectors que no coneixien ni com fer foc, ni com cosir, ni com pescar (vivien a la costa i no menjaven peix), ni com navegar, … De fet només tenien una eina, un raspador de pedra. Era la societat humana amb menys tecnologia en aquell moment!

Fins aquí res de sorprenent. El que sorpren és que fa 12.000 anys els tasmans sí que sabien com pescar amb xarxes, sabien fer fils i cordes, sabien cosir, sabien fer foc etc. Va ser en aquell moment que, en pujar el nivell del mar, Tasmania va quedar aïllada del continent australià. A partir de llavors els tasmans, completament aïllats de la resta del món (ni australians ni tasmans tenien barques per a atravessar l’estret que els separava), van anar perdent la tecnologia. Fins a perdre la capacitat de fer foc!

Ho trobo fascinant. Què pot fer que una societat vagi perdent tecnologia? Un pot pensar que com que no tenien competència no necessitaven res més i vivien feliços. Però home, em costa creure que no necessitessin fer foc, o fer-se un vestit que els protegís bé. A Tasmania hi fa fred!

Suposo que aquests és un dels misteris que no acabarem de resoldre mai (ingredient ideal per a fer una història interessant), podem fer conjetures, imaginar, fins i tot somiar. Simplement fascinant.

Per cert, això ho he llegit al llibre titulat “Evolución”. Al capítol escrit per Jared Diamond titulat “La evolución de los gérmenes y las armas de fuego”. L’autor ha publicat un llibre amb un títol molt similar.

Comenta-ho

Suposo que ja ho sabeu, el PP majoria absoluta a les Illes Balears.

Per sort el sol continua sortint per l’est cada matí… Quatre anys…

Digueu la vostra aquí (és un enllaç a una història de PuntBarra, per variar)!

Suposo que ja ho sabeu, el PP majoria absoluta a les Illes Balears.

Per sort el sol continua sortint per l’est cada matí… Quatre anys…

Digueu la vostra aquí (és un enllaç a una història de PuntBarra, per variar)!

A la NASA també hi ha gent a favor del programari lliure. Feu una ullada a aquest informe:

Developing An Open Source Option for NASA Software

A la NASA també hi ha gent a favor del programari lliure. Feu una ullada a aquest informe:

Developing An Open Source Option for NASA Software

Pot ser arriba tard, però si no és per aquestes eleccions serà per a les properes.

L’associació espanyola Hispalinux, que no para, té en marxa, juntament amb la catalana Softcatalà i d’altres, una campanya per a l’ús del programari lliure a les institucions públiques (aquí també). En el marc d’aquesta campanya han editat molts documents per a informar tant als polítics com als altres ciutadans. Si ets polític, o vols informar alguna candidatura, fes una ullada a aquests documents, et serà molt útil.

Si vols anar ràpid, llegeix la guia bàsica. Molt útil. Per a aprofondir una mica més, s’està elaborant un llibre blanc. Val la pena. Tenen un weblog on s’informa de les darreres novetats del document. La creació col·lectiva en marxa!

Personalment crec que l’ús de programari lliure a les institucions públiques és essencial en una democràcia. Les empreses privades que facin el que vulguin, allà elles, però les institucions públiques no poden jugar amb la informació del ciutadà! És un deure moral envers als administrats.

comenta-ho aquí

En Benjamí Villoslada va enviar aquest correu electrònic, el qual vaig trobar molt divertit, a la llista de correu OSI (Observatori de la Societat de la Informació) del Consell Insular de Mallorca.

El Ministre de finances tailandès ha de ser rescatat del seu
cotxe. L’ordinador de la limusina (un BMW) es va quedar penjat, cosa que
va suposar la immobilització del vehicle. Les portes i finestres van
quedar tancades, l’aire condicionat no funcionava… en definitiva, que el
Ministre es trobava atrapat dins un vehicle que s’estava escalfant per
moments –qui ha estat a Tailàndia sap que és un país calorós i gairebé
tots els cotxes tenen aire condicionat.

Més informació aquí i aquí

Jo m’ho pensaria dues vegades abans d’emprar un dispositiu que utilitzi programari de Redmond. Sobretot ara que cada vegada hi ha més objectes que necessiten un S.O. per funcionar.

És necessari ser crítics amb el programari!

Si ho vols comentar ho pots fer aquí PuntBarra.com