En general tenim assumit que el destí de la humanitat és avançar, sempre endavant, anar descobrint nous metalls, noves maneres de fer eines, noves plantes per cultivar i animals per domesticar, nova industria, noves maneres de destruir el medi ambient, … i així fins a inventar Internet i els weblogs.

Però de fet això no és així. A la Terra hi ha hagut bastantes cultures que enlloc d’anar cap endavant han anat cap enrere, és a dir, han perdut tecnologia. De fet, no cal anar lluny, només hem d’observar Europa a l’edat mitjana.

L’any 1642 els europeus van arribar a Tasmania (si imaginem Australia com una Menorca estirada en direcció vertical, Tasmania seria l’equivalent a l’Illa de l’aire.), allà hi van trobar una societat de caçadors-recol·lectors que no coneixien ni com fer foc, ni com cosir, ni com pescar (vivien a la costa i no menjaven peix), ni com navegar, … De fet només tenien una eina, un raspador de pedra. Era la societat humana amb menys tecnologia en aquell moment!

Fins aquí res de sorprenent. El que sorpren és que fa 12.000 anys els tasmans sí que sabien com pescar amb xarxes, sabien fer fils i cordes, sabien cosir, sabien fer foc etc. Va ser en aquell moment que, en pujar el nivell del mar, Tasmania va quedar aïllada del continent australià. A partir de llavors els tasmans, completament aïllats de la resta del món (ni australians ni tasmans tenien barques per a atravessar l’estret que els separava), van anar perdent la tecnologia. Fins a perdre la capacitat de fer foc!

Ho trobo fascinant. Què pot fer que una societat vagi perdent tecnologia? Un pot pensar que com que no tenien competència no necessitaven res més i vivien feliços. Però home, em costa creure que no necessitessin fer foc, o fer-se un vestit que els protegís bé. A Tasmania hi fa fred!

Suposo que aquests és un dels misteris que no acabarem de resoldre mai (ingredient ideal per a fer una història interessant), podem fer conjetures, imaginar, fins i tot somiar. Simplement fascinant.

Per cert, això ho he llegit al llibre titulat “Evolución”. Al capítol escrit per Jared Diamond titulat “La evolución de los gérmenes y las armas de fuego”. L’autor ha publicat un llibre amb un títol molt similar.

Comenta-ho

Arxivat a articles
Etiquetes: