Lawrence Lessig eminent professor de dret a la Universitat de Stanford, i un dels grans defensors del programari lliure (concepte que tracta d’extendre a les altres branques del coneixement a través de Creative Commoms), escriu un weblog (ara que està tant de moda…). És en aquest weblog on he trobat una història prou interessant per absurda.

Starbucks és una cadena de cafés molt extesa als EEUU. Per fer-nos una idea, si a Barcelona hi ha un caixer de “La Caixa” a cada cap de cantó, a Nova York hi ha un local de Starbucks. Doncs bé, aquesta gent té una política de defensa del copyright que frega la locura.

Lessig diu que va rebre, d’una font fiable (que no revela), una història on s’explica que tres amigues, un dia, van anar a un Starbucks de Charleston. Allà van decidir fer-se unes fotos, ja que estaven de viatge. Doncs bé, just en haver començat, l’encarregada del local va sortir cridant i els va dir que no podien fer fotos! Que els locals (Starbucks ‘environment’) de la cadena estaven protegits per la llei del copyright!

Aquesta història no és única. En el mateix “post” Lessig també explica que això li va passar a ell mateix. La filla d’un amic seu sol anar amb una càmera de fotos, i un dia que van entrar en un local Starbucks, l’encarregat els va avisar que no podien fer fotos allà dins.

La gent de Starbucks s’ha pres la molèstia de contestar, no fos cas que perdessin algun client. Resulta que Starbucks no té cap política envers les fotografies no destinades als mitjans de comunicació! Si és cert, podríen haver avisat als seus empleats.

Pel que veig, això dels drets d’autor cada vegada se’n va més de mare! Arribarà un moment que algú protegirà el seu pentinat, la manera en que fuma (molts consideren que es pot fer artísticament) o, jo que sé, fins i tot com parla! Si fos així encara, però les grans empreses poden fer coses bastant terribles, a vegades sorprèn fins on pot arribar la imaginació dels seus “experts” acabats de llicenciar a Harvard!

Solució: Explicar a totes les persones que coneixem que això dels drets d’autor es pot fer d’altres maneres (GPL, Creative Commons,…) més obertes, més solidàries i sobretot, amb més sentit comú! A veure si entre tots aconseguim alguna cosa.

Per cert, de tot el que escric aquí o aquí se’n poc fer el que es vulgui sempre que es respecti aquesta llicència (de Creative Commons, és clar!).

Comenta-ho

Arxivat a articles
Etiquetes: