Aquest vespre he enviat aquest article a PuntBarra

Via Slashdot he trobat un artícle del periodista especialitzat en tecnologies de la informació del New Zealand Herald, Chris Barton.

L’article explica com ell mateix, seguidor de l’Església redmoniana, va decidir, un dia, provar GNU/Linux. L’home va demanar a uns amics seus, feligresos de l’Església d’Emacs, que li instal·lessin aquest sistema operatiu del qual tant se’n parla ara.

A l’article Barton toca els temes més típics sobre instal·lacions de GNU/Linux: Instal·la Mandrake. Tot va molt bé, és molt intuitiu. Configura la impressora sense cap problema. El mòdem es resisteix, una hora de configuració, i… Ostres! Això sembla Windows!

Després es sorprèn de la gran quantitat de programes que hi ha! Acostumats a pagar una pasta per un S.O. que només té un navegador i un solitari, això sorprèn. L’home diu: “És molt alliberador poder provar cinc navegadors diferents: Galeon, Konqueror, Mozilla, Quanta Plus o Screem”

Quanta Plus o Screem!? Però si això són editors no navegadors!

Permeteu-me que sigui dolent: Ai que aquest home escriu els articles amb la tècnica del New York Times! Una captura de pantalla dels menús de la Mandrake i a escriure un article.

Espero que no sigui així, però temo que aquest home tornarà a la seva religió de sempre. Espero equivocar-me.

Comenta-ho

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati