Ara ja fa un temps que rumio una idea que, si em confirmeu que té sentit, m’agradaria desenvolupar una mica més amb el vostre ajut.

En teoria vivim en un sistema econòmic de lliure mercat, però és evident que en món digital els monopolis són la regla. Si volem evitar problemes majors en el futur aquests monopolis han de ser trencats. Aquesta és un tasca dels estats. Com es podria fer?

Com que els monopolis actuals es basen en empresonar els usuaris mitjançant els formats (documents de word, powerpoint, …) i els protocols (MSN Messenger,…), el que jo proposo, des del desconeixement, és que és creïn lleis antimonopoli que protegeixin els protocols i els formats. La idea seria que en el moment en que un producte aconseguís una fracció important del mercat, l’autor estés obligat a publicar els protocols i els formats tot convertint-los en estàndards que tothom tindria dret a utilitzar. Això permetria a qualsevol desenvolupador de programari crear productes compatibles amb el que ha aconseguit el monopoli tot debilitant-lo. D’aquesta manera no només es protegirien els usuaris, tot permetent la interoperibilitat entre sistemes i la llibertat d’elecció, sinó que també s’asseguraria la innovació ja que la posició d’avantatge als mercats s’aconseguiria gràcies a les funcionalitats del propi programa i no degut a l’imposició dels formats. És a dir, es fomentaria la innovació, tot trencant el model actual basat en la captivitat dels usuaris.

Ja se que això podria presentar certs problemes, jo ja crec haver-ne vist algún, però prefereixo esperar a rebre una mica de feed-back per a calibrar una mica la idea. A més, sóc un ignorant tant en economia com en dret així que si algú té prou coneixements en algun d’aquests camps, agrairia que em fes arribar les seves opinions. Gràcies!

Una de les tasques més interessants a realitzar a Internet és ajudar a treure ordre en el mar de caos que és. No fa massa vaig parlar de Libro de Notas com a bona iniciativa al respecte, però, de totes maneres, crec que hi ha altres maneres menys dirigides per a fer una tasca similar, així que deixo aquí la idea i qui la vulgui pescar que l’agafi.

La meva idea seria crear un bloc col·lectiu, semblant a PuntBarra, on, enlloc d’enviar textos, els lectors enviarien enllaços. Una vegada aquests enllaços tinguessin prou vots passarien a la portada del bloc. Seria important fer veure que el criteri per enviar enllaços és de qualitat i no d’afinitat. Jo estructuraria aquest bloc en dues seccions, a la primera s’hi enviarien enllaços de notes a blocs en català, a l’altra s’hi enviarien enllaços a mitjans de comunicació tradicionals com, per exemple, els diaris. Per evitar que en aquest bloc només s’hi mostréssin enllaços es podria aprofitar la tecnologia RSS conjutament amb el copyleft per publicar els continguts seleccionats. En el cas que l’escrit enviat no fos copyleft algú n’hauria d’escriure una ressenya.

Qui s’anima?

Pot ser em repeteixo una mica però no està de més dir que Internet, tal com és avui en dia, és una molt bona eina per a la protesta, per a la defensa dels drets i, per tant, per a l’exercici de la llibertat. Ja sé que això no és nou però val la pena recordar-ho i més ara que, almenys a Catalunya, l’esperit democràtic ens ha deixat un Parlament ben interessant, ideal per a emprendre tasques de democratització. Deixo per un altre dia definir “tasques de democratització”.

Però, abans d’emprendre cap lluita, un ha de ser conscient de quins són els seus drets i, vist que ens movem en un entorn digital, convé comprendre’ls primer en aquest entorn. És per això que us dirigeixo a un bloc que acava de sortir del forn, es diu Somiatruites i l’escriu ArturoBuendia.

Viure en un món digital no vol dir que la realitat física no ens interessi, al contrari, és per això que ara que Matas s’entesta a introduïr un pseudo-bilingüísme a les Illes Balears - bilingües els que parlem català i monolingües els altres - i que una de les seves armes per a ferir de mort la nostra llengua és la nova televisió pública, us animo a que passeu per la pàgina d’Obra Cultural Balear (OCB) i signeu la campanya anomenada “Per una televisió i ràdio públiques en català i de qualitat”. És important que ho feu.

I tot aprofitant que passeu per la web d’OCB, si en sou socis, no estaria de menys que féssiu com en Llorenç Valverde i els animessiu a usar formats oberts enlloc dels discrimadors formats propietaris.

Moltes vegades tinc seriosos dubtes de si Telefonica (sense accent) hagi entès de què es tracta la xarxa i les comunicacions digitals. La primera prova és la seva web. És innavegable. No s’hi pot trobar res i, si ho trobes, molt probablement no complirà els estàndars així que si no uses iExplorer et quedaràs sense poder llegir-ho. Això ja és un clàssic.

Ara resulta que l’empresa monopolística (que justifica les regulacions d’empleats argumentant que ser un monopoli els ha perjudicat! Sorprenent.) vol introduir i-mode, no se quants anys més tard del que toca, i, per tal de protegir no se quins productors de continguts, es dedica a anul·lar el port d’infrarojos dels mòbils, així la gent no podrà baixar logotips, melodies o el que sigui per dit port. Els mafiosos de l’SGAE deuen estar molt contents.

I és que no entenen res. Fa uns mesos, en haver perdut el mòbil, en vaig haver de comprar un de nou. En vaig triar un amb colors i sons polifònics. El tema dels jocs em va fer gràcia així que en vaig comprar un de futbol. Una vegada baixat i havent pagat 1euro vaig voler fer un partit. La meva sorpresa va ser gran en veure que només podia triar Espanya o Japó, i si volia jugar amb un altre equip havia de comprar extres. Resultat: mai mes compraré un joc a aquesta gent. Si pensessin una mica, baixessin els preus dels jocs i, una vegada baixats, aquests no donessin estranyes sorpreses, probablement jo estaria satisfet i a hores d’ara ja m’hauria gastat bastant més d’1euro. Però, per avars i incompetents m’han perdut com a client. De fet estan fent tot el contrari del que va fer NTT DoCoMo al Japó, així que crec poder afirmar que i-mode fracassarà a Espanya. Espero equivocar-me.

Temo que en el futur Telefonica aplicarà les mateixes estratègies que, juntament amb el monopoli, de ben segur que serviran per endarrerir l’Internet mòbil a Espanya. Permeteu-me que doni l’enhorabona a Telefonica i també al Govern espanyol, gràcies a la seva privatització, on no van liberalitzar res, el mercat està com està: fotut.

Aquí en teniu la prova.

Gràcies a Menorcaweb ja disposo de base de dades. Estic molt content. Ahir vespre, després de cercar un gestor de continguts que fós fàcil d’emprar i que fos lliure (Movable Type quedava descartat), em vaig decidir per WordPress i n’estic molt content. La instal·lació es fa en cinc minuts, qualsevol ho pot fer, i la personalització ha estat prou fàcil. Aquí en teniu el resultat. Ja us anunciaré quan el canvi sigui oficial.

Ahir un grup brasiler va atacar tot balearweb. Va ser una sorpresa anar a quintanasegui.com i trobar-hi una pàgina negra en portugués parlant sobre “no violència”.

No puc entendre com un grup que diu practicar la no violència es dedica a limitar la llibertat d’expressió de les persones. La violència no només és física, tan destetable és atacar físicament com limitar l’expressió dels altres. No us ho sembla?

Kriptopolis és una de les millors revistes electróniques d’Espanya. S’hi tracten temes de de criptografia, seguretat informática, intimitat digital, … En altres paraules, és la revista més important dels cypherpunks d’aquí. En general els articles publicats són de molt bona qualitat i tenen una forta influència sobre la comunitat digital espanyola, tal com es va poder veure durant les protestes contra la llei anomenada LSSI.

Avui, però, m’he disgustat en llegir un article de Manuel Lucena titulat “Mensajes secretos en la Biblia: ¿profecía, error o engaño?“. L’article comenta uns estudis bíblics en que “suposadament” es demostra que la Bíblia està escrita en un codi que, en desxifrar-lo, revela fets importants que succeiran en el futur. Llegint el text es veu que l’autor no creu en aquest tipus d’estudis (només faltaria!), el joc que fa amb el Quixot és clar, però em sembla que només el fet de tractar el tema i deixar el final excessivament obert (”La verdad es que el libro de Drosnin es muy entretenido de leer, y cada cual es muy libre de sacar sus propias conclusiones. Yo, por si todavía no se han dado cuenta, no me lo creo.”) és un error greu.

Contra la desinformació, contra la gent que s’aprofita dels que no han pogut rebre una formació adequada i que, per tant, no són capaços de discriminar les mentides de la vertadera ciència, s’ha de respondre frontalment. Tot i que es diu implícitament, trobo a faltar asseveracions explícites que diguin clarament que en un text prou llarg, aplicant regles arbitràries, es poden trobar els missatges que un desitgi.

Una llàstima.

Llegiu, llegiu. Fa feredat.

Torno a repetir: Quan ens revoltarem els ciutadans de les Illes Balears?

ICTlogy és un bloc en anglès escrit per Ismael Peña, gerent del programa de cooperació per al desenvolupament de la UOC, Campus for Peace. El bloc és jove però molt interessant. En ell Ismael parla de cooperació i voluntariat en xarxa, aprenentatge electrònic, gestió del coneixement… S’agraeix trobar blocs especialitzats, és una molt bona manera d’accedir a informació que d’altra manera només es troba en cercles reduïts.

Avui al bloc d’Ismael hi he trobat un anunci interessant. Es tracta del seminari “Exclusió social i tecnologies de la informació. Reptes i oportunitats“. A destacar la clausura per part del filòsof David Casacuberta.