Acabo de llegir a la revista Investigación y Ciéncia d’aquest mes un article de Juan MR Parrondo (el dels jocs de Parrondo [en Josep Maria ja deu riure, ell i jo ens entenem]) sobre com funcionen les referències als articles científics. Fa uns mesos en aquest bloc de notes parlava de l’augment del frau científic; de com els propis científics es poden carregar el prestigi que ha costat tants segles aconseguir. El funcionament de les referències reforça aquesta idea.

A l’article, Parrondo cita un treball (que no citaré perquè no l’he llegit) en el qual s’analitza la propagació de les cites estadísticament. Els autors van estudiar un article determinat que havia estat citat 4300 vegades i van poder comprovar com els errors en les cites es van propagant. És a dir, quan algú cita malament l’article original llavors, alguns dels que realitzen la mateixa cita posteriorment, també cometen el mateix error (sospitós). El millor és que se’n poden fer nombres del cas. De les 4300 cites se’n van trobar 196 d’errònies. D’aquestes 196 només 45 eren originals, és a dir, si suposem que les errades originals són degudes a la manca d’atenció i no al fet de copiar, arribem a la conclusió que 151 cites de les 196 són copiades. D’això se’n deriva que (45/196)*100=23%. En altres paraules, els científics només llegeixen una quarta part dels articles que citen! No us prengueu aquesta dada com a real, però, de totes maneres, permet intuir per on van els tirs.

L’article de Parrondo no acaba aquí. Més endavant ajusta un modelet molt senzill en que es suposa que les citacions es fan completament a cegues, és a dir, que els autors trien els articles a citar a l’atzar. Sorprenentment un model tan senzill ajusta prou bé les dades reals! A això no se li ha de donar més importància de la que té, perquè és evident que les cites no es fan a l’atzar, però sorprèn la simplicitat de l’estructura de cites.

I vist que en un col·lectiu tan prestigiós com el científic hi ha un cert frau en les cites, no podria ser que en el món dels blocs també s’enllacés de manera dubtosa? No oblidem que en aquest món els índexs de citacions també són molt importants i, basicament, són l’única remuneració dels autors. I no és el mateix ser citat pel teu veí que pel bloc de més renom del país! Es podria donar un trafic d’enllaços? Podria ser, per exemple, que gent enllacés articles en idiomes que no entén per fer veure que els domina?

De fet, l’importància d’enllaçar és variable en els blocs. Per exemple, a PuntBarra, lloc on es dóna informació, és clau que els enllaços siguin bons ja que són els que determinen el grau de vercitat de les notícies, en canvi, en un bloc poètic enllaçar bé no és gaire problemàtic.

De totes maneres, si algú té temps i diners, l’animo a que ho estudii, segur que es trobaran resultats interessants.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati