El vot electrònic està de moda. Ja són uns quants els països que estan emprant sistemes electrònics en eleccions de tot tipus. Molts polítics són fans d’aquests nous sistemes, encara que, en general, no se sap ben bé per què el volen introduir. Més bé sembla que és qüestió d’avançar - encara que no sapiguem cap a on - i fer-se la foto. Però no només són els polítics els fans d’aquests sistemes, també se senten moltes veus clamant que el vot electrònic permentrà la tan desitjada democràcia directa, en la qual els ciutadans podran votar regularment sobre els temes que afecten el país. Com tot en aquesta vida, aquí també hi ha una altra cara de la moneda, són molts els que clamen que el vot electrònic serà un nou pas endavant cap a un control centralitzat de l’estat, el qual ens portarà a una situació de pèrdua de llibertats.

Personalment, crec que és important que el debat no continuï per aquests camins. Ni el vot electrònic ens portarà la llibertat utòpica, ni convertirà el món en un distopia. I, cosa que molts polítics obliden, introduir sistemes electrònics no és condició necessària i suficient per avançar. Què li passa al sistema actual format per paperetes de paper i urnes de plàstic? Com és que molts el volen canviar?

El sistema tradicional de vot és molt pràctic i segur. És tan senzill que qualsevol persona en pot comprovar el funcionament, les irregularitats són evidents. A més, en cas d’irregularitats, és molt fàcil tornar a fer un recompte de les paperetes. I, sobretot, és molt fàcil mantenir el secret de vot i controlar que cada persona ha emès un sol vot. Quins problemes té? Doncs que és poc flexible. Tots els que hem hagut de votar per correu ho sabem. És molt incòmode per a les persones amb discapacitats i, finalment, és lent. El recompte s’ha de fer manualment i, per tant, es tarda un cert temps en enllestir-lo. Però, és evident que el temps que es tarda en comptar els vots és completament irrellevant a les escales de temps electorals. Què són 4 hores en relació als 4 anys (35040 hores) que dura la legislatura? Res.

Bàsicament hi ha dos tipus de sistemes de vot electrònic. Per un cantó hi ha els sistemes tipus urna electrònica. Aquests són els més extesos i simplement faciliten el recompte dels vots. Per tant, només solucionen un dels problemes menors del sistema actual. Continuem igual. Per altra banda hi ha els sistemes que permeten votar des de casa mitjançant Internet. Aquest sistemes sí que són un vertader pas endavant ja que, en primera aproximació, solucionen tots els problemes del sistema tradicional.

Vist això sembla que s’ha de córrer cap a un sistema de votació via Internet. Però la cosa no és tan evident. Com tota nova tecnologia, aquests sistemes introdueixen nous problemes que s’han d’avaluar bé. El problema fonamental és que introdueixen molta complexitat, de manera que el control del bon funcionament dels sistemesn de vot es fa molt més difícil. Amb un sistema electrònic un ciutadà de carrer no pot comprovar que el procés s’està duent amb cura i s’han de menester professionals amb una formació adequada per a auditar els processos electorals. A més, és presumible que els polítics, cegats pel pensament únic imperant en qüestions tecnològiques, confiin en empreses de programari propietari per muntar el sistema, tot empitjorant la transparència del procés.

Després d’aquesta simple anàlisi la conclusió que segueix és òbvia. S’ha d’avançar cap a sistemes de vot a través de la xarxa, però sense cap pressa, el sistema actual és molt fiable i no presenta problemes seriosos. Canviar l’urna tradicional per una mena caixer automàtic no té gaire sentit, introdueix més riscos que facilitats. I, finalment, els ciutadans no podem permetre que ens organitzin un sistema de vot electrònic que no sigui lliure (per exemple JFreeVote [llàstima que sigui Java]). Només el programari lliure, pot garantir una democràcia electrònica transparent. Si no em creieu llegiu això, això, això, això, això i això. La tecnologia ha d’estar al servei de la llibertat i no a l’inrevés.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati