Orkut, el bar de copes més gran que he vist mai, m’està deixant flipat i, al mateix temps, preocupat.

Estic flipat perquè això creix com una taca d’oli. Em sembla que abans d’ahir poques persones, de les que conec per aquests móns digitals, es passejaven pels nusos de la xarxa d’Orkut. Avui hi és tothom.

Dada: Aquest matí estava connectat a 19.000 persones. Ara, al vespre, estic connectat a 26000. És a dir, si vaig dels meus amics als amics dels meus amics i així successivament, puc arribar a tanta gent com viu a Maó.

Això és massa, he de confesar que em té una mica absorbit. M’ho estic passant bomba saltant de persona en persona veient les seves amistats i adonant-me que no estic massa lluny de les persones que més admiro i, el que és millor, m’encanta poder veure les seves cares. Disfruto mirant qui és amic de qui i, certament, m’estic trobant amb sorpreses ben interessants.

Però, al mateix temps, tot això em preocupa. Em preocupa des del punt de vista de l’intimitat. Cal que tota aquesta informació estigui centralitzada? Aquesta és una eina ben interessant, però més val que no ens hi tirem de cap, una mica de recel sempre va bé.

Un exemple: M’imagino que, a hores d’ara, el CNI ja hauria col·locat micròfons a les cases de totes les persones que fóssin a l’hipotètica xarxa social den Carod.

Per cert, fernand0 ha fet una bona recerca d’informació sobre aquest fenòmen.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati