A França hi ha hagut eleccions, eleccions regionals, tot i que no ho sembla. Dic que no ho sembla perquè després d’unes eleccions regionals el que n’ha sortit més mal parat és el primer ministre i el seu govern! Què ha passat?

La interepretació que en fa tothom és clara, la gent ha volgut castigar les reformes que des de fa dos anys ha posat en marxa el govern de dretes liderat per Raffarin. La situació és complexa. En ser França un país molt centralitzat el votant no té present la regió. De fet, quasi cap francès sap qui la governa. Això es tradueix en que les eleccions regionals esdevenen, a la pràtica, un referèndum a la gestió del govern. Això és un greu problema perquè, ara que l’esquerra ha guanyat a totes les regions menys una, el govern ha perdut legitimitat i està en una posició molt dèbil per a continuar governant. Al mateix temps, l’esquerra no pot aplicar la seva política, tal com vol el poble segons les urnes, perquè les regions quasi no tenen competències.

Pierre, un company meu de la EPFL, em deia que “és un desastre; que el que està malament no és la Constitució sinó l’actitud dels votants, primer voten a la dreta i, després, a les eleccions regionals, enlloc de mirar pel bé de la regió, voten en clau general tot canviant el seu vot, castigant el govern i, finalment, debilitant el país. No sabíen que el seu vot de les generals era per a una legislatura sencera?”.

Em sembla preocupant que el nostre veí i, de nou, aliat tingui aquests problemes.

Darrerament hi ha hagut una mica d’enrenou perquè s’ha demanat a la ICANN els domini .cat. Hi ha gent que creu que un .ct seria molt millor (els dominis de dues lletres estan reservats a territoris). La meva opinió és clara. A Internet els estats han perdut tot el seu sentit. Les comunitats que es creen són per interessos (professionals, lingüístics, afeccions,…) i no per terriroris, és a dir, les xarxes defineixen les identitats. És més, la llengua catalana no és exclusiva de Catalunya, és també la llengua de molts altres territoris. Probablement jo em sentiria molt més a gust amb un domini .cat de català que no .ct de Catalunya per la simple raó que sóc de Menorca.

Un domini per la llengua compliria molt millor els objectius de defensa d’aquesta que un domini territorial. Els estats són creacions artificials, les llengües són realitats reals i vives i, de fet, a Internet, són les úniques fronteres reals. Això no vol dir que el .ct no sigui legítim, de fet no és incompatible amb .cat (per exemple, la Generalitat de Catalunya hauria d’emprar .ct ja que és una entitat territorial i la seva web no només és en català), però si es tracta de defensar una llengua, farem molta més via amb un integrador .cat que no amb un .ct limitat a un territori. La llengua no només és un afer de catalans del Principat.

Welcome to this year’s eighth issue of DWN, the weekly newsletter for the Debian community. Finally, we can send mail using morse code, since the International Telecommunications Union assigned a new code (. - - . - .) for the “@” sign.

Qui empra morse avui en dia? Qui envia adreces de correu electrònic via morse? Una nova manera d’evitar que la nostra adreça acabi en llistes d’spammers?

Espero que aviat podr� fer el que ha fet en mini-d.

Aquests dies he fet una marat� de llegir diaris estrangers, francesos i su�ssos majoritariament, de mirar TV estrangera, sobretot BBC, Euronews, TVE (no �s que sigui estrangera, �s que �s de Mart), CNN i m’he entristit una mica en veure com valoren el canvi. En general, tot i estar molt ben informats, les conclusions s�n molt simplistes. Es creuen que �s nom�s l’atemptat el que ens ha fet canviar. Obliden el Prestige, la guerra i totes les xulades (yo no hablo de chapitas) del nostre president, ara en funcions. Les raons pel canvi s�n moltes, per�, malauradament, fora d’Espanya s’arriben a pensar que els ciutadans han cedit al terrorisme. Per exemple, a la BBC no podien explicar com una nit 11 milions d’espanyols poden sortir junts al carrer i la seg�ent hi hagu�s manifestacions en contra del govern. “S’ha trencat la unitat” deien, cosa que no �s certa, d’estar junts contra el terror en sabem molt els espanyols, ara veig que tamb� sabem treure els governants que es creuen semi-d�us.

Espanya �s molt complexa, plurinacional, pluriling��stica, i aix� no nom�s no ho entenen des del PP sin� que a fora tampoc. Probablement aix� explica el meu escrit anterior.

Diuen que no hi ha res m�s antiquat que el diari d’ahir. �s en aquests moments de canvi pol�tic quan aquesta frase pren tot el seu significat. Per exemple, al darrer nombre de The Economist (publicat dia 13) hi ha un article on s’analitzen els possibles efectes dels atemptats de Madrid als resultats de les eleccions. Ara, un cop tot ha succe�t, em fa gr�cia llegir l’article ja que, malgrat fer una bona an�lisi de la situaci� - parla de les declaracions d’Otegi, de la tensi� que ha creat Aznar entre el centre i la perif�ria i, fins i tot, de Carod -, arriba a una conclusi� completament equivocada: “The bad blood was stirred still more when a senior Socialist suggested that the discovery of explosives a few weeks ago had been a put-up job by the PP. The Socialists will not make such claims now, but their chances of taking office next week, in Madrid, look even slimmer.”

Vist l’�xit dels tarots i dels programes de meteorologia, �s evident que som una societat necessitada de certesa (sobretot si tenim els diners invertits!), de fet creiem que vivim en una �poca incerta quan, en realitat, �s molt m�s certa que, per exemple, la d�cada dels 30 del segle passat. Aquesta necessitat de certesa fa que abundin les an�lisi dels experts afirmant, moltes vegades lapidari ament, que el futur ser� d’una manera o d’una altra. Em reconforta veure com els experts, fins i tot els m�s ben preparats, s’equivoquen. Per sort el m�n continua essent impredictible! El dest� no existeix! Som lliures! Es per aix� que cal anar a votar, sin� sempre guanyarien els mateixos.

Del diccionari Alcover-Moll:

HINDÚ m. i f.
Membre d’una de les races natives de l’Indostan; que professa l’hinduisme; cast. hindú.

INDI
|| 1. adj. i subst. m. i f. (f. ÍNDIA) Nadiu o propi de l’India o Indies orientals, i de les races americanes anteriors a la conquista pels europeus; cast. indio.

Em fa gràcia aquesta mania d’anomenar hindús als indis. És un típic cas de greu error comès pel fet de voler ser políticament correcte (considerar que indi és despectiu). Dic greu error perquè aquests dies l’error esdevé paradigmàtic. Em fa riure sentir a la televisió que han detingut dues persones d’orígen hindú pertanyents a Al Qaida. Jo que em pensava que a l’India hi havia violència entre comunitats islàmiques i hinduistes radicals! Resultarà ara que s’han ajuntant en contra nostra? No, és evident que no.

Els indis són indis, els hindús hindús. Ni tots els indis son hindús, ni tots els hindús indis. De fet, anomenar hindús als indis seria com anomenar catòlics a espanyols.

La mania d’anomenar hindús als indes és deguda a que la paraula indi sona despectiva, “no fagis l’indi!” ens han dit moltes vegades. Però la solució no és anomenar hindús als indis, és deixar de dir indi al que fa el boig.

El terrorisme �s com una olla amb aigua bullent. Per tal que l’aigua no t’esquitxi i et cremi hi ha dues opcions, tapar l’olla o apagar el foc.

L’exi Bush-Blair-Aznar-Berlusconi…, ha preferit tapar l’olla ben fort (tots els terrorismes s�n iguals), per� com que no saben gaire f�sica no saben que la pressi� puja dins l’olla i que, al final, per molt forts que estiguem (USA), la tapa es tornar� a obrir violentament. Aix� �s el que est� passant. Madrid ha estat el primer av�s.

L’altre opci� �s analitzar la cuina, trobar quin �s el fog� que est� en marxa, veure quina rodeta l’apaga i, finalment, apagar el foc. Aquesta �s la via m�s adequada, la via que el poble espanyol ha demanat a les urnes (segons interpreto jo).

Aznar ja ha caigut. Bush pot caure ja que, de moment, JFK va al davant. Blair ha tingut pegues per� de moment n’ha sortit victori�s. El que semblava impossible est� succeint. La pol�tica de m�sculs no conven� a la gent, ara �s hora d’aplicar la pol�tica de cervell. Ara b�, anem alerta. El que ha passat aqu� no t� perqu� ser exportable.

La democràcia funciona! Visca l’alternança!

Quan el PSOE era un niu de corrupció i contraterrorisme il·legal els vam canviar. Quan el PP s’han cregut que eren vinguts del cel i que podien mentir al poble tot jugant amb el seu dolor, els hem canviat. Així, a poc a poc, aniran aprenent.

La democràcia funciona molt millor del que en general creiem.

(sense accents)

Gracies xarxa per deixar-me viure aquest moment tal com ho hauria fet a Barcelona o Es Castell.