Ara que ja fa una temporada (a l’escala de temps típica de la xarxa) que estem utilitzant Orkut, ha arribat el moment de fer una mica de balanç. De fet molta gent ja n’ha fet, i molt del que diré aquí ja ha estat dit en altres llocs, però deixeu-me que en faci la meva pròpia selecció (quasi no hi ha enllaços ja que en el moment d’escriure això no tenia accés a la xarxa).

Orkut és una idea molt bona i he de reconèixer que hi estic bastant enganxat. De fet no hauria de dir “Orkut”, hauria de dir “les eines de xarxes socials” ja que Orkut no ha estat la primera, ni serà la darrera, experiència d’aquest tipus que veurem. Com deia, Orkut és una idea molt bona, és fresc, pràctic i divertit, però té un greu problema que el pot afectar seriosament a ell, o bé a nosaltres mateixos com a usuaris. De fet aquest problema té dues cares que van lligades, a saber, que Orkut ni és lliure ni és descentralitzat.

El fet que Orkut estigui centralitzat en un sol servidor pot portar a problemes legals, propietat de la informació, privadesa… i tècnics, és previsible que Orkut creixi molt a mesura que la gent hi vagi introduint informació i, per tant, és possible que cada cop sigui més lent, tal com ha passat a Friendster. És evident que Orkut (l’enginyer) ho deu tenir previst, però mai arribarà a aconseguir la capacitat i seguretat d’una xarxa p2p (d’igual a igual) com les d’intercanvi d’arxius.

El fet que Orkut no sigui lliure vol dir que només hi haurà una interfície possible per a interactuar amb el sistema. Aquest fet limita completament la nostra llibertat d’elecció provocant, altre cop, que els usuaris siguin captius del sistema. A més, en cas que vulguem millores del sistema, només podrem seure, resar i esperar a que Orkut (l’enginyer) ens escolti i escrigui el codi necessari per a resoldre la nostra necessitat.

Així, l’ideal seria un Orkut que només fos un protocol (per favor, corregiu-me si m’equivoco amb els termes), que aquest protocol fos p2p (o molt més descentralitzat del que és ara, tipus correu-e o Jabber) i que, a més, fos lliure. En un cas així, floririen diferents clients (lliures o no, aquí cadascú hauria de triar el que cregués més convenient) i així, en cas de no estar satisfets, podríem programar una altra solució (o demanar a algú que ens ho fes), o bé, millorar-ne alguna ja existent (en el cas de ser lliure).

Un sistema de xarxes socials com aquest permetria integrar-hi la missatgeria instantània (Jabber) i molts altres sistemes que necessitessin autenticació, correu electrònic, blocs, Meetup, MoveOn… Us imagineu que en entrar a qualsevol bloc, aquest reconegués la vostra identitat Orkut i, en fer qualsevol comentari, afegís automàticament la vostra foto, els enllaços cap al vostre perfil, la vostra pàgina, els vostres amics? No només això, amb un bon sistema obert perdria tot el sentit la multiplicitat de sistemes i, així, ja no s’haurien de tenir comptes a Orkut, Friendster, Tribe.net o, fins i tot, iCan. Aquest sistema tindria possibilitats infinites i, fins i tot, podria acabar essent l’ànima d’Internet.

Aquests sistemes encara són joves i, per tant, el món del programari lliure encara és a temps de reaccionar i de demostrar que és un món que permet la innovació. Només si les eines de xarxes socials es construeixen lliurement podrem garantir la nostra llibertat com a usuaris. Un sistema com aquest seria altament intrusiu i, mal gestionat, podria fer molt de mal a la nostra intimitat. No podem permetre que els orkuts del futur caiguin en mans d’una sola persona. Com ja he dit, i no em cansaré de repetir-ho, si això succeeix, cosa que de moment és el més probable, encara que el seu creador tingui molt bones intencions, al cap de pocs temps es dirà MSN Orkut i ja haurem begut oli. Succeirà el mateix que va passar amb la missatgeria instantània i és evident que això només convé a una sola persona, que tots sabem qui és. Els usuaris, en canvi, veurem la nostra llibertat limitada per n-èssima vegada.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati