Del diccionari Alcover-Moll:

HINDÚ m. i f.
Membre d’una de les races natives de l’Indostan; que professa l’hinduisme; cast. hindú.

INDI
|| 1. adj. i subst. m. i f. (f. ÍNDIA) Nadiu o propi de l’India o Indies orientals, i de les races americanes anteriors a la conquista pels europeus; cast. indio.

Em fa gràcia aquesta mania d’anomenar hindús als indis. És un típic cas de greu error comès pel fet de voler ser políticament correcte (considerar que indi és despectiu). Dic greu error perquè aquests dies l’error esdevé paradigmàtic. Em fa riure sentir a la televisió que han detingut dues persones d’orígen hindú pertanyents a Al Qaida. Jo que em pensava que a l’India hi havia violència entre comunitats islàmiques i hinduistes radicals! Resultarà ara que s’han ajuntant en contra nostra? No, és evident que no.

Els indis són indis, els hindús hindús. Ni tots els indis son hindús, ni tots els hindús indis. De fet, anomenar hindús als indis seria com anomenar catòlics a espanyols.

La mania d’anomenar hindús als indes és deguda a que la paraula indi sona despectiva, “no fagis l’indi!” ens han dit moltes vegades. Però la solució no és anomenar hindús als indis, és deixar de dir indi al que fa el boig.

Arxivat a articles
Etiquetes: