Diuen que no hi ha res més antiquat que el diari d’ahir. És en aquests moments de canvi polític quan aquesta frase pren tot el seu significat. Per exemple, al darrer nombre de The Economist (publicat dia 13) hi ha un article on s’analitzen els possibles efectes dels atemptats de Madrid als resultats de les eleccions. Ara, un cop tot ha succeït, em fa gràcia llegir l’article ja que, malgrat fer una bona anàlisi de la situació - parla de les declaracions d’Otegi, de la tensió que ha creat Aznar entre el centre i la perifèria i, fins i tot, de Carod -, arriba a una conclusió completament equivocada: “The bad blood was stirred still more when a senior Socialist suggested that the discovery of explosives a few weeks ago had been a put-up job by the PP. The Socialists will not make such claims now, but their chances of taking office next week, in Madrid, look even slimmer.”

Vist l’èxit dels tarots i dels programes de meteorologia, és evident que som una societat necessitada de certesa (sobretot si tenim els diners invertits!), de fet creiem que vivim en una època incerta quan, en realitat, és molt més certa que, per exemple, la dècada dels 30 del segle passat. Aquesta necessitat de certesa fa que abundin les anàlisi dels experts afirmant, moltes vegades lapidari ament, que el futur serà d’una manera o d’una altra. Em reconforta veure com els experts, fins i tot els més ben preparats, s’equivoquen. Per sort el món continua essent impredictible! El destí no existeix! Som lliures! Es per això que cal anar a votar, sinó sempre guanyarien els mateixos.

Arxivat a articles
Etiquetes: