A França hi ha hagut eleccions, eleccions regionals, tot i que no ho sembla. Dic que no ho sembla perquè després d’unes eleccions regionals el que n’ha sortit més mal parat és el primer ministre i el seu govern! Què ha passat?

La interepretació que en fa tothom és clara, la gent ha volgut castigar les reformes que des de fa dos anys ha posat en marxa el govern de dretes liderat per Raffarin. La situació és complexa. En ser França un país molt centralitzat el votant no té present la regió. De fet, quasi cap francès sap qui la governa. Això es tradueix en que les eleccions regionals esdevenen, a la pràtica, un referèndum a la gestió del govern. Això és un greu problema perquè, ara que l’esquerra ha guanyat a totes les regions menys una, el govern ha perdut legitimitat i està en una posició molt dèbil per a continuar governant. Al mateix temps, l’esquerra no pot aplicar la seva política, tal com vol el poble segons les urnes, perquè les regions quasi no tenen competències.

Pierre, un company meu de la EPFL, em deia que “és un desastre; que el que està malament no és la Constitució sinó l’actitud dels votants, primer voten a la dreta i, després, a les eleccions regionals, enlloc de mirar pel bé de la regió, voten en clau general tot canviant el seu vot, castigant el govern i, finalment, debilitant el país. No sabíen que el seu vot de les generals era per a una legislatura sencera?”.

Em sembla preocupant que el nostre veí i, de nou, aliat tingui aquests problemes.

Arxivat a articles
Etiquetes: França