El terrorisme islà mic no té res a veure amb les desigualtats presents entre Nord i Sud. És més, tal com diu Daniel Cohen, el problema no és la globalització, al contrari, el problema és la manca de globalització. És molt tÃpic que els turistes que tornen de països islà mics es sorprenguin de la quantitat d’antenes parabòliques que han vist durant el viatge. Qualsevol casa, encara que estigui feta amb quatre bidons, sol ser coronada amb una antena parabòlica que permet veure, a través d’una finestra poc fiable, la realitat dels països occidentals. Malauradament la conseqüència d’aquest fet és un important canvi en les espectatives dels habitants dels països pobres. Aquestes espectatives no poden ser satisfetes, entre d’altres coses, degut a les polÃtiques proteccionistes del nord. Ens hem trobat un altre cop amb que és la manca de globalització la causant dels problemes, el desenvolupament asià tic ho deixa ben clar. Però els valors sà que es globalitzen. Aquesta globalització dels valors (*) causa que els que en les societats tradicionals gaudien de poder els vagin perdent a poc a poc. Les televisions passen a jugar un rol central en detriment de les referències tradicionals. La reacció dels que perden el poder ja la coneixem, com que la societat està sent “corrumpuda” pels nous valors, s’han de recuperar els antics amb tota la seva puresa i, per fer això, qualsevol mitjà és và lid.
Dia 16 d’aquest mes, a El PaÃs, Antonio Elorza va publicar un article titulat “Religión y violencia”. Ja cap al final hi diu (les negretes són meves):
Ha existido en la historia un terrorismo católico, pero mal puede buscar legitimidad en los Evangelios. La asociación entre religión y guerra que caracteriza a la actividad de Mahoma en Medina, a partir del 622, es paralela, en cambio, a una explicación doctrinal que hace del “combate en la senda de Alá” y de la implicación activa de los creyentes en esa lucha de la yihad, el núcleo de una dinámica expansiva cuyo punto de llegada no es otro que la superación definitiva de la fitna, de la discordia entre los hombres y los creyentes, por fin reunidos en la concordia que implica la sumisión de todos a la religión de Alá, la yihad, constituye la mediación indispensable para alcanzar dicha meta. Advirtamos una vez más que esto no significa que el conjunto del Corán lleve a ese desarrollo; sólo que éste existe y que no va a tener que esperar a la presión de Occidente para que se convierta en inspirador de la acción violenta de un sector minoritario de los creyentes. Nuestros almohades en el siglo XII o los almohades árabes conocidos como wahhabiés en el siglo XVIII y a principios del XX, lo llevaron a la práctica, sin que existiera en aquella época una dependencia colonial del mundo musulmán, aun cuando siempre esa reacción se da al ver en peligro la hegemonÃa de la creencia, bien en el terreno polÃtico, bien por la “degeneración” de las costumbres
Aquà Elorza va més enllà del que he dit en el primer parà graf. No només no és la globalització ni la desigualtat entre països la causant del terrorisme islà mic sinó que, malauradament, l’Alcorà ja inclou els arguments necessaris per a atacar Occident. Elorza acaba el seu article dient:
En suma, la lucha contra el terrorismo no puede ser sólo polÃtica o policial. Resulta imprescindible arrancar sus raÃces, en la medida que entre nosotros los colectivos religiosos musulmanes, a diferencia de los sindicales, aun enfrentados a las matanzas, se niegan a reconocer que el problema es interno al islam. Por desgracia es falsa la afirmación de Al Qaeda y el Corán nada tiene que ver: hay demasiadas frases cargadas de muerte en el Corán de la etapa guerrera y en los hadices o sentencias del Profeta. El que diga lo contrario, miente y engaña. La eliminación del mensaje de violencia enquistado en ambos es hoy más que nunca imprescindible en la enseñanza y en la predicación. Entonces sà nos encontrarÃamos en la vÃa de vencer, tanto al terror como a la amenaza del racismo. Es preciso conseguir que los dioses asuman, no el patrocinio, sino la condena de la violencia, como en el frontón de Pyrgi basado en Los siete contra Tebas y conservado en el Museo Etrusco de Roma, donde Atenea muestra su repugnancia ante un acto bestial. Claro que para eso, siguiendo el ejemplo de Grecia, siempre Grecia, los dioses habrán de amoldar su conducta y someterse al juicio de la razón humana.
He seleccionat aquests dos fragments de l’article per deixar una cosa clara. Ni les bombes americanes a l’Irak ni les postures antiglobalitzadores ajudaran a resoldre el problema del terrorisme islà mic. La solució no és fà cil però passa per més integració i més obertura. Hem de tenir les eines que ens permetin contagiar els nostres veïns del sud amb els valors dels drets humans i de la democrà cia, els hem de contagiar de vida i de llibertat. No podem permetre que el Mare Nostrum deixi de ser-ho per transformar-se en un escut contra el món à rab. La conquesta de Leila (Perejil) no és el camÃ. Ceuta i Melilla han de deixar de ser barreres electrificades per a esdevenir focus de difusió d’esperança i d’integració, la Mediterrà nia ha de recuperar el paper de pont entre persones, no tenim altra alternativa.
Molt sovint ens costa acceptar que la nostra societat estigui canviant tan de pressa, jo cada cop que vaig a Menorca em sorprenc dels canvis socials que hi ha hagut durant els anys que he estat estudiant per Barcelona. Recordo la cara de sorpresa que va posar un cosà meu quan li vaig dir que, ara fa cinc anys, al meu institut quasi no hi havia à rabs i no hi havia ni un sol equatorià . Li ho vaig dir perquè ell m’acabava d’explicar que havien celebrat una festa tÃpica d’Equador ja que ara són molts els estudiants que venen d’aquell paÃs, fet inimaginable en els meus temps a secundà ria. No és suficient ensenyar tolerà ncia. Només tenim una alternativa que és passar a l’acció, en el nostre dia a dia hem d’ajudar la integració dels nouvinguts. Fa temps que són aquà i ignorar-ho seria suïcida.
Hem d’aconseguir que el major nombre de persones possible entengui aquest missatge. No pot ser que Pilar Bardem llegeixi comunicats on es culpa la nefasta guerra de Bush dels atemptats. Els atemptats haurien succeït igualment, els fonamentalistes tenien prou raons per cometre’ls i si ara empren la guerra com a argument és per pur oportunisme. No deixem que les bogeries neoconservadores ens ceguin, és ben clar que les hem de combatre, però no hem de permetre que ens deformin la realitat, no podem perdre temps per haver enfocat malament el problema, permetre’ns el luxe de dir que ja és massa tard seria nefast. Els nostres valors hi tenen molt a perdre, els des fonamentalistes no. Per ells ni la vida és un valor i aquesta asimetria ens fa molt dèbils.
(*) Daniel Cohen posar un exemple molt interessant. Amb molt poques excepcions la taxa de natalitat està baixant en tots els països del món. Aquesta baixada no es pot explicar amb arguments econòmics, sembla ser que les pel·licules occidentals, trasmisores del nostre model familiar, són la causa d’aquest canvi demogrà fic.
