agafa aire i torna’l!

La història no és nova ja existeix el WindowsRefund, però sempre va bé tenir casos pràctics a mà.

L’arma que necessitem es diu Freekut.

Els que no volen que Turquia formi part de la Unió europea diuen que és perquè aquest país no compleix els requisits d’una democràcia sana. Si aquest fos el vertader motiu del seu rebuig tindrien raó i s’escandalitzarien amb notícies com aquestes que no semblen venir d’una democràcia homologable:

With the approval on 17 May 2004 of the transfer of airline passenger’s personal data to the U.S., the Commission and the Council of the European Union have bluntly bypassed the European Parliament and Court of Justice. [text sencer]

If nothing changes, tomorrow, Tuesday May 18, the European Council, that is, the European body which represents all the governments of the European Union, will vote in favor of a directive that will legalize software patents in Europe. Last September, faced with a similar choice, the European Parliament voted major amendments to the directive text drafted by the European Commission, actually rejecting software patentability. However, the Council, ignoring all of these amendments, is going to vote in favor of a text that is even worse than the initial version of the Commission. [text sencer]

Però, ni s’escandalitzen amb aquestes notícies, ni posaran pegues a l’entrada de certs estats balcànics que encara no són una democràcia homologable. Ser cristià dóna certs avantatges? El mar de Màrmara és més frontera que els Pirineus? On és Xipre, a Europa o a Àsia? No era Roma un imperi europeu, asiàtic i africà? L’Imperi otomà no ha canviat Europa? Els albanesos són musulmans! La BBC posa les notícies de Georgia a la secció “Europa”. No trobeu que per aquest camí ens perdrem?

Europa és democràcia, llibertat i estat del benestar. Tan complicat és entendre-ho?

Un dels principals problemes de l’actual Unió europea és que és un club d’estats i no una vertadera república federal. La maquinària burocràtica dels estats, i de la pròpia Unió, té massa por de perdre el poder que té actualment per a cedir-lo als ciutadans a través del Parlament.

En aquests moments les decisions es prenen a tres bandes, per un cantó tenim el Parlament, triat pel poble i, per l’altre, la Comissió i el Consell. Aquests dos darrers organismes són un niu d’experts, consellers, ajudants, en definitiva, buròcrates. I els buròcrates, com a tals, sempre seran lents per adaptar-se als nous temps. Han gastat molta energia i molts esforços escalant l’estructura vertical i, un cop al cim, no permetran que el seu món canviï. Es mantindran allà dalt amb el consentiment dels representants dels estats. Des de fa uns anys estem veient que aquestes estructures del segle passat només ens porten disgusts i també veiem que la manera de vèncer aquests organismes desfasats és a través de la descentralització i de les xarxes ciutadanes teixides a cop de noves tecnologies.

Estem en un moment molt important de la construcció europea, aviat tindrem una constitució i se’ns demanarà que l’aprovem a través d’un referèndum. Hem d’estar atents perquè per un cantó els buròcrates actuals apel·laran al nostre europeisme per a demanar-nos el SÍ, intentant que evitem el debat. Per l’altre tindrem els euroescèptics (a França els anomenen “sobiranistes”), que sí que volen un debat però no volen sortir del segle XIX i només volen anar a Brussel·les per aconseguir privilegis pels seus respectius estats. Aquests, experts de la manipulació, voldran fer entendre que tots els que han votat NO és perquè pensen com ells.

Necessitem molta més Europa, laica, democràtica i ciutadana. Descentralitzada i flexible, que superi d’una vegada per totes els antics estats-nació, ja que han quedat esgotats. Una Europa de principis republicans i democràtics, no de valors religiosos o simplement geogràfics. Una Europa de les llengües, les cultures i les regions. En definitiva, una Europa de ciutadans que miren cap el futur amb valentia i amb ganes de dir-hi la seva. Les properes eleccions i el referèndum constitucional són fites vitals i hi hauríem de participar massivament.

Aquests actes de pirateria sí que són pecat! Aquests altres no, de fet, no són pirateria. Com pot ser que l’Església trobi que compartir és pecaminós? Jesucrist multiplicà els pans i els peixos. Nosaltres no podem multiplicar la cultura? Com es nota que en aquells temps no hi havia una gran indústria panificadora…

M’han fet arribar aquesta imatge

més gran, fons d’escriptori.

Més informació sobre les patents de programari a Europa.

A la pàgina de GNU hi tenen un text prou fi:

L’altre dia estava en un bar, i un noi em va demanar foc per encendre un cigarret. De cop em vaig adonar que allà hi havia una demanda i diners a embutxacar-se, així que vaig acceptar encendre-li el cigarret a canvi de 10 penics. Però no li vaig donar directament el foc, sinó que li vaig vendre una llicència per encendre el cigarret. La meva llicència no li permetia donar foc a ningú més, al cap i a la fi aquell foc era propietat meva. Ell havia begut i em va prendre per boig, però va acceptar el meu foc (i per tant la llicència que governava el seu ús). Com era d’esperar en qüestió de minuts un amic seu li va demanar foc, i vaig veure escandalitzat com li donava el cigarret a l’amic perquè pirategés el meu foc! Estava furiós. Em vaig començar a obrir pas cap a aquella banda del bar, però, per horror meu, l’amic va començar a encendre cigarrets d’altres persones, aquí, allà, i per tot arreu! En poca estona tota aquella zona estava disfrutant del MEU foc sense haver-me pagat res. Enfurismat, vaig anar de persona en persona prenent-los els cigarrets de les mans, llençant-los a terra, i trepitjant-los.

Sorprenentment el personal de seguretat no va demostrar cap respecte per la meva propietat, mentre m’arrossegaven cap a la porta.

–Ian Clarke

Em preocupa la salut de tots aquests fumadors.

En Benjamí Villoslada ho ha enviat a la llista admpub.

Avui el poeta Lorenzo Gomis ha publicat un article a La Vanguardia titulat “Proyecto de m�todo revolucionario”. �s una mena d’incentiu a la c�pia i a la descriminalitzaci� dels estudiants espavilats. No s� si seria aplicable o no, en tinc dubtes, per� �s proper a l’esperit del copyleft.

En un moment diu:

Viendo el entusiasmo que tienen [uns alumnes que l’entrevistaven] por la copia y lo ponderado de sus argumentos, me pregunto si no habr�a que cambiar la estrategia. Si no habr�a que ensayar otro arte o traza de dirigir el delicado asunto de la ense�anza. En vez de prohibir copiar y suspender al que copia, o incluso al que se deja copiar, podr�a ensayarse el est�mulo y premio a la copia. Que todos copien y se dejen copiar, sin otra limitaci�n de tiempo que el crep�sculo. Esas s� que ser�an clases o sesiones participadas, dialogadas, interactivas. En poco tiempo todos aprender�an bastante, tanto los que no supieran y desearan saber deprisa para poder hacer su examen con �xito, como los que se sintieran orgullosos de explicar a los compa�eros lo que sab�an y complacidos de la atenci�n que despertaban sus explicaciones.

M�s endavant continua

Ser�a en todo caso esa autorizaci�n de la copia, esa incitaci�n al aprendizaje r�pido premiado, otra forma de trabajo en equipo. Todos copiando, todos presentando el examen, lo mejor copiado posible, y luego conceder a todos eso que desde hace tantos a�os se apetece: el aprobado general. El esfuerzo por copiar lo mejor posible ser�a ya una manera de aprender, con m�s comodidad que la copia actual, vigilada y perseguida. Y luego, el que quisiera nota, el que se sintiera con �nimos de demostrar abiertamente y sin miedo lo que sabe, que fuera al examen oral. El examen oral es el verdadero examen, el que s�lo se hace a los que saben y es la alegr�a del profesor y la satisfacci�n del estudiante: S�crates condensado, centelleo del saber incipiente, premio a la curiosidad cient�fica o literaria… Eso es el buen examen oral.

En altres paraules, tots podem aprendre i enriquir-nos usant, copiant, reciclant les creacions dels altres, �s a dir, amb el copyleft. Ara b�, aix� no limita que el creador prou capa� comenci de zero i cre� noves obres amb les quals pugui demostrar els seus m�rits (ex�men oral) que el permetran destacar una mica m�s a la xarxa i guanyar satisfacci�, capacitat d’influ�ncia i, fins i tot, diners!

Aix� tothom guanya.

Alg� em pot explicar quina utilitat t� tancar les fronteres durant els dies de la boda reial?

Estimat director: Tot i que, cada dia que passa, els mitjans de comunicaci� escrita intenten ampliar la seva comesa (diuen que fins i tot El Pa�s publicar� una revista d´opini� de com� acord amb The New York Times), molt em tem que el teu ofici esdevengui aviat un cant de sinera, i que els qui, com jo, ens dedicam a opinar des de les p�gines de la premsa escrita, canviarem aviat aquest suport material per un altre tipus de suport, que de cap manera podr�em qualificar d´espiritual sin� de virtual: el que representen els weblogs que es propaguen per internet.

continueu llegint l’article