Un dels principals problemes de l’actual Unió europea és que és un club d’estats i no una vertadera república federal. La maquinària burocràtica dels estats, i de la pròpia Unió, té massa por de perdre el poder que té actualment per a cedir-lo als ciutadans a través del Parlament.

En aquests moments les decisions es prenen a tres bandes, per un cantó tenim el Parlament, triat pel poble i, per l’altre, la Comissió i el Consell. Aquests dos darrers organismes són un niu d’experts, consellers, ajudants, en definitiva, buròcrates. I els buròcrates, com a tals, sempre seran lents per adaptar-se als nous temps. Han gastat molta energia i molts esforços escalant l’estructura vertical i, un cop al cim, no permetran que el seu món canviï. Es mantindran allà dalt amb el consentiment dels representants dels estats. Des de fa uns anys estem veient que aquestes estructures del segle passat només ens porten disgusts i també veiem que la manera de vèncer aquests organismes desfasats és a través de la descentralització i de les xarxes ciutadanes teixides a cop de noves tecnologies.

Estem en un moment molt important de la construcció europea, aviat tindrem una constitució i se’ns demanarà que l’aprovem a través d’un referèndum. Hem d’estar atents perquè per un cantó els buròcrates actuals apel·laran al nostre europeisme per a demanar-nos el SÍ, intentant que evitem el debat. Per l’altre tindrem els euroescèptics (a França els anomenen “sobiranistes”), que sí que volen un debat però no volen sortir del segle XIX i només volen anar a Brussel·les per aconseguir privilegis pels seus respectius estats. Aquests, experts de la manipulació, voldran fer entendre que tots els que han votat NO és perquè pensen com ells.

Necessitem molta més Europa, laica, democràtica i ciutadana. Descentralitzada i flexible, que superi d’una vegada per totes els antics estats-nació, ja que han quedat esgotats. Una Europa de principis republicans i democràtics, no de valors religiosos o simplement geogràfics. Una Europa de les llengües, les cultures i les regions. En definitiva, una Europa de ciutadans que miren cap el futur amb valentia i amb ganes de dir-hi la seva. Les properes eleccions i el referèndum constitucional són fites vitals i hi hauríem de participar massivament.

Arxivat a articles
Etiquetes: