French deputies walked out in protest when Jean-Claude Trichet, head of the European Central Bank, starting addressing a meeting at the Council of Europe in the Queen’s English.

Fa uns dies vaig sentir aquesta noticia a EuroNews i em vaig sulfurar. Com pot ser que els eurodiputats de l’estat que mes fermament nega al catala la possibilitat de ser llengua oficial de la UE, es queixin de manca de respecte cap al frances?.

Trobo vomitiu que els diputats d’una republica que nega la seva llengua als seus fills, que ha confos igualtat amb homogeneitzacio cultural - deixant en coma el catala, l’occita, el basc, el breto el cors i les altres llengues de França diferents al frances, tot causant un vertader genocidi cultural - em neguin el dret de comunicar-me amb les meves institucions en la meva llengua i al mateix temps insultin a Jean Claude Trichet per emprar l’angles en un discurs al Consell d’Europa.

La mateixa reaccio em va provocar sentir a la Radio Suisse Romande el secretari general de la Francofonia, senyor Butros Butros Galli, afirmar que la defensa del frances equival a defensar la riquesa linguistica i, per tant, la llibertat.

Demanara perdo algun dia la Republica de França per negar als seus fills la llengua dels seus avis?

El mes ironic de tot plegat es que temen que la llengua de la Republica acabi essent un patois que, de fet, es el pitjor insult cap a una llengua i els seus parlants. Temen que Trichet estigui envait per l’autoodi que les escoles de la Republica van inculcar als catalans de França.

La decadencia transforma les velles glories en caricatures de si mateixes.

França, aprofita l’energia dels nous francesos per reinventar-te, no per guanyar mundials!

Perdoneu que no posi accents, he emprat un teclat suis.

Arxivat a Uncategorized
Etiquetes: França, Llengua