Enrique Gómez, ha escrit al seu bloc “La tercera ola“, un article titulat “Esquerra defiende la unidad de España“. Per fer tal afirmació es basa en dos punts que, de fet, no demostren el que ell diu que demostren:

• Que en el seu programa hi ha polítiques per tot l’Estat
• Que ERC està disposada a entrar a al govern de l’Estat.

En el programa d’un partit independentista hi ha d’haver polítiques per tot Espanya. Només faltaria! ERC és un partit democràtic i, per tant, ha acceptat les regles del joc. I vist que el seu objectiu final és difícil d’aconseguir, més val anar modificant l’estat actual per tal d’aproximar-lo a l’estat ideal. El Sinn Fein ha acceptat actuar sota les regles que consagren Irlanda del Nord com a zona autònoma del Regne Unit. Ha deixat el Sinn Fein de lluitar per la unificació irlandesa? Crec que ningú gosaria afirmar-ho.

Entrant al govern d’Espanya, ERC obtindria unes eines que facilitarien molt el seu objectiu final. Quan un vol destruir un sistema centralitzat sempre ataca el centre de control.

Ara bé, no us penseu que això és una defensa del partit de Carod. No m’agraden els partits populistes, i crec que ERC s’està comportant com a tal. De fet, aquesta és una crítica cap a uns arguments desenfocats que, segons el meu parer, només pretenen atreure el lector. Ho dic, perquè a l’article en qüestió es diuen coses ben interessants, com per exemple:

En las últimas elecciones generales un 87,82 % de los votantes catalanes apoyó a opciones que buscan una reforma del modelo de Estado. En las autonómicas ese porcentaje fue de un 85,87%. ¿De verdad hay alguien que pueda creer que estos millones de personas están totalmente equivocadas?.

Al final diu;

Al final se acabarán yendo, y lo peor de todo es que será culpa nuestra, por no haberlos aceptado.

La primera reacció que vaig tenir en llegir això va ser d’alegria, ja que costa molt sentir frases com aquestes en el debat sobre Espanya. Però, francament, crec que aquestes paraules, que en un altre moment serien esperançadores, ja arriben massa tard. Em sap greu dir-ho perquè sé que, a l’Espanya actual, defensar un model diferent d’estat requereix anar contra corrent i això sempre és difícil.

Jo crec que el plantejament s’ha de canviar. Aquesta segona part de l’article d’Enrique Gómez es basa en que “quizá haya llegado la hora de afrontar la unidad de España no desde la confrontación entre nacionalismos centrípeto y centrífugo, sino desde una nueva óptica”. És a dir, segons ell, el punt clau és com reinventem Espanya, donant per fet que Espanya és un valor a mantenir. Jo crec que hem de baixar un nivell i, tots els espanyols junts, plantejar-nos d’una vegada si amb aquest estat hi guanyem o hi perdem. Probablement, la convivència i la democràcia gaudirien de molt millor salut en una Ibèria i en una Europa formades per petits estats de tamany similar, units en una Unió europea vertaderament democràtica. Però deixeu-me que us ho argumenti en un altre escrit.

Arxivat a articles
Etiquetes: