A través de Barrapunto he trobat una iniciativa de Derecho de Internet per a intentar que el Tribunal Constitucional declari el canon als CDs il·legal. Aquesta iniciativa em va molt bé per comentar, en quatre línies i molt esquemàticament, com funciona una societat en xarxa (si voleu aprofondir sobre el tema llegiu els articles de Las Indias).

L’inici
Un individu (o petit grup d’individus) comença un projecte. Aquest pot ser un programa, una obra d’art, un acte polític, etc. En aquest cas es tracta d’una iniciativa per a intentar que el TC declari el cánon anticonstitucional (De moment aquest és l’únic camí de fer-ho ja que els legisladors no estan per la labor).

La creació de la xarxa
Si l’iniciativa és bona, com en aquest cas, sobresortirà del mar de projectes existent i esdevindrà visible. Ràpidament l’iniciativa atraurà altres individus que en parlaran d’ella. Probablement, unes quantes persones triaran lliurement d’entrar a formar part de la xarxa del projecte tot creant vincles amb ella. Per exemple, en aquest cas hi haurà gent que, com jo, en parlarà, d’altres, si tenen coneixements de dret, podran col·laborar des del punt de vista legal i, finalment, n’hi haurà que aniran al jutjat a interposar la demanda.

El talent inicial d’una persona haurà estat la llavor que haurà creat una xarxa voluntària d’interessos.

El punt àlgid

Gràcies a la xarxa creada el projecte creixerà i obtindrà els seus objectius. En aquest cas serà que el TC es pronuncii.

La fi de la xarxa

Un cop s’hagi aconseguit l’objectiu, la xarxa no tindrà raó d’existir i, per tant, es dissoldrà. En un futur (o al mateix temps) alguns dels individus que aquí han estat units treballant per un mateix objectiu, treballaran per objectius contraris en altres xarxes. Les xarxes es solapen.

En un món en xarxa s’han de prendre decisions

Aquest petit exemple ens ha servit per veure que en un món en xarxa l’individu té molta més responsabilitat. No és com en el nostre còmode sistema polític en el qual un tria un paquet tancat en forma de partit polític, sinó que en cada moment tria amb quina xarxa s’unirà. El món en xarxa requereix prendre decisions constants donant molta més rellevància i influència a les persones.

En resum, si volem una democràcia de debò ens haurem d’acostumar a prendre iniciatives i decisions constantment. Ens hem d’aconstumar a fer i desfer xarxes d’interessos constantment. La llibertat requereix un esforç.

Arxivat a Uncategorized |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati