Aquests dies he estat posant a prova el nou cercador d’Amazon conegut com A9.com. Pels que no sàpiguen de què va a9 els recomano en vegin les característiques.

Des del meu punt de vista A9 és un molt bon cercador. Porta el concepte de cerques un pas més enllà ja que s’adapta a l’usuari. Ara que parlem tant de filtres anti-spam que aprenen, també haurem de parlar de cercadors que, a partir dels interessos de l’usuari, van aprenent quins són els seus gustos i les seves necessitats.

Ara bé, A9 té unproblema molt greu: és un sistema privatiu. Això vol dir que si un dia surt un cercador que m’interessi més que aquest, no podré exportar la “memòria” del que he fet amb A9 cap al nou cercador. Com tot sistema privatiu acabarà lligant l’usuari.

Com hauria de ser doncs? A9 em recorda molt el dashboard que apareixerà un dia o altre a l’escriptori Gnome. És a dir, un sistema que cerca automàticament en múltiples fonts d’informació (contactes, pàgines web, fitxers del disc dur, notes, rss, …) al mateix temps. És cap aquí cap a on hem d’encaminar els nostres esforços. Hem de ser prou ràpids abans que A9 aconsegueixi un monopoli.

Però, de fet, està per veure que A9 es converteixi en monopoli, la batalla per les recerques es presenta molt dura, i A9, pel fet de ser privatiu, presenta unes limitacions molt importants, molt similars a les que té Orkut. Ja ho vaig dir fa un temps, l’autèntica revolució vindrà d’un sistema lliure que integri dos cops. Ha d’integrar pel cantó de les fonts, és a dir, ha de saber fer cerques a webs, wikipedia, contactes, rss, disc dur entre d’altres i també ha d’integrar pel cantó de les aplicacions, és a dir, els resultats els ha de poder emprar qualsevol aplicació del sistema.

Quan s’adonaran les empreses que innoven que per tal de tenir èxit han d’alliberar les seves innovacions?

Aquest 11-S Catalunya va estrenar un nou acte per celebrar la derrota de 1714. L’acte - decimonònic i ridícul - ens va ensenyar cap a on es projecta el país. Van ser Serrat i Llach els encarregats de cantar. Som al segle XXI però la Catalunya oficial encara viu en els anys setanta del segle passat.

Encara que els polítics no ho vegin, el món ha canviat. Un dia o altre, les xarxes socials provocaran un esclat a causa del qual, Catalunya entrarà, de cop, al segle XXI i seran Carod, Maragall, Mas i companyia els que posaran la cara que va posar Rajoy la nit de les darreres eleccions generals.

Si fa poc deia que la sacralització del paper és absurda, avui m’agradaria explorar les virtuds dels hiper-textos electrònics.

Com sol ser habitual, per assolir aquest objectiu utilitzaré les paraules d’algú altre. En aquest cas les de Josep Perelló Palou que en el seu llibre titulat “Teoria de l’striptease aleatori” (edicions 3 i 4, València) analitza un full de Blaise Pascal plè de notes “desordandes”:

Linfini-rien original no permet la lectura estàndard a què estem acostumats. Un text ortodox disposa fils continus de paraules com pèls provenint del mateix cap pensant, en bateria i pàgina rere pàgina. Les idees hi resten arrenglerades i desfilen al ritme de la tríade subjecte-verb-predicat. Totes les frases són correctament introduïdes amb una majúscula, jerarquitzades amb comes i finalitzades en punts. És així com els llibres encapsulen l’escriptura. Però també és així com descorrelacionen les idees bo i limitant-se a una connexió simple de cause i efecte entre parelles. En conseqüència, l’empaquetament de l’escriptura en format de llibre empobreix el pensament més pur. Li fa perdre tot el seu ampli espectre i l’obliga a cenyir-se a una sola longitud d’ona. Quan el lector agafa un llibre, ha d’anar estirant un cordill de monstruosa llargada conformat per totes les frases del libre i, inevitablement, falseja el pensament més caòtic, però també més pur, que emana del cervell de l’escriptor.

Dubto que es pugui dir millor. Us recomano la lectura d’aquest llibre, sobretot la segona part “Camins aleatoris” i el Preludi a l’Infini-rien d’on prové el paràgraf seleccionat.

Avui és un dia de renovacions a molts mitjans de comunicació, inclosos els blocs. “Bits des d’un racó de la xarxa” i totes les meves pàgines personals també han aprofitat la parada estival per renovar-se.

Domini

Ja fa molt de temps que vaig registrar el domini quintanasegui.com, però fins ara no l’he utilitzat massa. A partir d’avui, unifico totes les meves pàgines sota el mateix domini, per tant, trobareu el bloc a http://bits.quintanasegui.com i la resta de pàgines a http://pere.quintanasegui.com.

Per favor, actualitzeu els vostres enllaços i, si utilitzeu RSS per llegir-me, penseu que la nova font es troba aquí.

Nom

“Bits des d’un racó de la xarxa” és un nom llarg i incòmode. Vaig triar aquest títol quan descobria els blocs i estava més interessat en jugar amb la tecnologia que en fer un producte ben acabat. A mesura que el bloc ha anat madurant m’he convençut que necessitava un nou nom, una nova marca. Ha estat difícil cercar un mot que donés personalitat i que fos curt al mateix temps, però finalment n’he trobat un: bitsenbloc.

bitsenlinks

També estreno nova secció, bitsenlinks.

Enllaçar informació rellevant és un dels objectius del bloc. Inspirat en el funcionament de ciberpunk.net, he creat bitsenlinks que em servirà per ressaltar enllaços de valor tot separant el que és pura recomanació, el boca a boca, de la creació personal.

De moment és massa prest per saber si funcionarà bé la secció, per tant, sigueu conscients que estarà en fase beta durant uns quants mesos.

Comentaris

Fins ara sempre he tingut els comentaris activats, de manera que, qualsevol persona podia dir la seva al bloc. Crec que en aquests moments és molt fàcil crear nous blocs amb eines com bloc.balearweb.net o recull.com, així que, desactivant els comentaris, vull incentivar que tothom participi en el debat des del seu propi bloc, en horitzontal i d’igual a igual, tal com ens agrada fer les coses els que vivim en xarxa. Conseqüentment, el pingback i el trackback continuen activats.

A més, aquesta decisió m’evitarà força feina de filtratge de missatges publicitaris als comentaris.

Disseny

Ja per acabar aquesta llista de canvis, he de comentar que he dissenyat el bloc i la resta de pàgines de manera coherent, tot donant unitat a tot el que publico a la xarxa.

Unitat

Espero que tots aquests canvis, serveixin per donar molt més unitat i coherència a tot el que publico i millori l’experiència de navegació.

Finalment vull agraïr a Menorcaweb per haver allotjat les meves pàgines durant tant de temps. Sense ells aquest bloc no hauria estat possible.

Si teniu algun suggeriment, me’l podeu fer arribar per correu electrònic.