A Tolosa hi ha una mediateca preciosa. Un clar símbol de com la República s’esforça en fer arribar la cultura a tothom. La mediateca està ubicada en un edifici en forma de modern arc de triomf que deixa bocabadat a qualsevol que el veu per primera vegada. Jo també em vaig quedar bocabadat i, per tant, vaig decidir que en el futur l’havia de visitar. Així ho vaig fer.

En entrar em va sorprendre la gentada que hi havia. Els usuaris formaven llargues cues per agafar en préstec llibres i DVDs, la mediateca és una autèntica fnac pública. Al costat de l’entrada s’hi troba la sala d’actualitat. Un lloc ben confortable per poder llegir diaris i revistes. Hi ha diaris de tot el món, Le Monde, El Mundo, Le Temps, The Guardian, … i no menys revistes. En un cantó hi ha uns televisors en pantalla panoràmica on s’hi poden veure cadenes internacionals. La selecció està molt ben feta, s’hi poden veure cadenes tan democràtiques i republicanes com CNN, Al-Jazzera i altres cadenes del Golf. Només hi vaig trobar a faltar la pacífica i moderada cadena de Hizbollah.

Repartits per la sala hi ha un munt d’ordinadors per poder veure pàgines web. Per sort, els empleats de la mediateca han fet una selecció de les pàgines més adequades, aquelles que més instrueixen al poble, no sigui que els usuaris es vegin confrontats a coses tan desagradables com els weblogs, pàgines fetes per intrusos al món del periodisme que es dediquen a sabotejar la feina que tan acuradament porten a terme els periodistes, garants de la democràcia i la llibertat.

A Tolosa també hi ha una biblioteca. També està situada en un edifici impressionant, però, en aquest cas, es tracta d’un edifici històric restaurat. Em van dir que a la biblioteca et podies connectar a internet amb el teu propi ordinador, vaig pensar que era l’ocasió d’agafar el portàtil i baixar-me tot el correu electrònic d’aquests primers mesos d’estada a França.

En entrar-hi vaig veure que, efectivament, hi havia gent que treballava amb el portàtil. Però a les taules només hi havia connectors d’electricitat. Així que vaig anar al punt d’informació per demanar on eren les connexions de xarxa. Em van respondre que a la biblioteca no em podia connectar a internet però sí que podia treballar amb el meu ordinador. Jo sorprès vaig dir a l’amable empleada que volia treballar a través d’internet. Ella em va mirar sorpresa. Sí, és cert, internet també serveix per treballar, però no a la biblioteca. És curiós haver de triar entre treballar o connectar-se a internet, com si fossin dos actes mútuament excloents, de fet, és quasi tan curiós com haver de triar entre polítiques socials o econòmiques, que també és un debat molt popular per aquí.

Al cap d’uns dies vaig saber que el que em va informar sobre internet a la biblioteca no m’havia mentit, ell ho havia fer amb wi-fi. Però, d’on provenia aquella xarxa sense fils? De la biblioteca? Segons el que em va dir aquella amable empleada, no podia ser. Era un node d’una xarxa ciutadana? S’haurà de descobrir. Llàstima que no tingui targeta wi-fi aquí.

Arxivat a articles
Etiquetes: França