NOTA: Vaig preparar aquest text fa unes setmanes, quan encara desconeixiem que Gmail oferiria accés POP als seu comptes de correu.

Seguint la serie d’escrits tractant la substitució de serveis a internet no lliures per alternatives lliures tractaré com substituir els serveis de webmail i els serveis tipubs Bloglines. El meu cas ha estat senzill, Gmail l’he substituit per Horde i Bloglines per PmWiki + Magpie. Algú em dirà que el que he fet és trampa! Gmail i Bloglines són serveis que ajunten un programari amb un espai a les seves màquines i, en canvi, Horde i PmWiki només són programes, per tant, necessito un servidor on posar-los, i això em costa diners, quan els primers són gratuïs!

Un cop ens hem adonat d’aquest fets ens he de demanar què volem. Free as in free speech o free as in free beer? Aquí es posa tot a prova perquè, a l’inrevés del que passa als nostres ordinadors de sobretaula, aquí el PL lliure ens surt, a priori, més car. Quan es tracta de serveis en línia, els que viuen del programari privatiu s’espavil·len per donar-nos programari i maquinari al mateix temps i gratuïtament, però, en general, els que fan programari lliure només ens poden oferir el programari, el maquinari l’hem d’anar a cercar a qualque banda. En general, això vol dir que ens haurem de gastar alguns diners, no gaires, el preu d’un parell de cerveses mensuals, en un hosting. Això no ens ha de sonar estrany, es pot dur una vida independent visquent a casa d’algú altre?

Per ser independents ens haurem d’acostumar a contractar hostings, però aquest és només un primer pas. A la llarga, quan tinguem connexions casolanes decents i amb IP única, podrem emprar els nostres ordinadors de sobretaula com a servidors, GNU/Linux és ideal per aquesta situació. És lliure i es comporta perfectament com a servidor o com a escriptori. Quan arribi aquest dia, internet serà més propera a una xarxa en que tots som iguals, tot reduïnt fortament el paper dels intermediaris.

Però, és clar, això només és possible si som capaços de gestionar el nostre servidor. La informàtica és complexa, però no és difícil, tal com ens volen fer comprenre alguns. El que passa és que tenim un problema generalitzat de formació. No seria difícil que els instituts ensenyessin a programar coses útils amb, per exemple, python. Al mateix temps que s’ensenya a programar es podria estímular l’estudiant a cercar per la xarxa les eines que necessita per fer el seu programa, així els alumnes aprendrien a buscar-se la vida per llistes de correu, fòrums i wikis. Una bona manera d’ensenyar a aprendre i a ser independent. Jo vaig ser una de les primeres víctimes de la LOGSE i a força d’un ensenyar aprendre estúpid vaig perdre molt de temps. Si ens haguéssin ensenyat a espavilar-nos per la xarxa!

No sé com, però hauríem de convèncer als polítics que a les classes d’informàtica, enlloc d’ensenyar a ser clients del gegant de Redmond, haurien de treballar per tal d’aconseguir que cada alumne en sortir de l’institut sigui capaç de comprendre bé XHTML i CSS, de comprendre i modificar programes en php i d’instal·lar un gestor de continguts, per poder expressar-se a internet. Els professors de llengua podríen estimular l’escriptura i incentivar els alumnes a expressar-se. L’institut podria ser una eina genial per crear una societat més cooperativa i lliure pròpia del segle XXI. Seria un somni.

Arxivat a articles
Etiquetes: devolucionisme, Xarxa