Crec que decidir què votar en el referèndum sobre el tractat constitucional serà una quimera. El gran drama és la simplificació a la qual ens avoca el sistema i que no ens permet votar el text en si, sinó votar segons les conseqüències que podria tenir un hipotètic resultat.

Com puc votar SÍ sense fer creure als buròcrates europeus que van pel bon camí? És a dir, com puc votar SÍ i alhora fer entendre a la classe política que el que vull és una Europa en la qual els vells estats es vegin reduïts a un simple record del que van ser en el passat? Com puc fer-los entendre que vull una Europa més globalitzada, oberta a tots els europeus, més directa, més democràtica, en definitiva, una Europa el menys incòmoda possible pels que vivim en xarxa.

Com puc votar NO sense fer creure als buròcrates europeus que sóc un antiglobalitzador? Com puc votar NO sense que es creguin que tinc por d’aquest món accelerat i que em refugio en les teories simplistes i naïf dels altermundialistes? Com puc votar NO sense que es pensin que simpatitzo amb la pseudo-Europa “social” de Fabius? Com puc votar NO sense que es pensin que sóc un algú que, per voler-se fer notar, vota NO tranquil perquè els altres votaran SÍ? Com puc votar NO i al mateix temps demanar més globalització i més sana? Com puc votar NO i dir que vull l’economia liberal i cooperativa del programari lliure?

En resum quin vot farà menys mal a les meves aspiracions i les dels meus conciutadans? Quin vot permetrà que Europa deixi de ser un molest monstre atemorit pel complexe envers als Estats Units per passar a ser una lleugera gazela capaç de fintar i adaptar-se a les noves i imprevistes situacions? L’Europa dels meus somnis no és la hiperpotència que alguns somnien, és una flexipotència.

Alguna pista?

Sorpresos de no veure el català a la llista de motius? Pels que voten NO per motius lingüístics, m’agradaria dir-los que no s’equivoquin, que un català oficial en una UE de desenes de llengües és condemnar-lo a l’oblit. No fem com amb les seleccions, el que s’ha de fer és oblidar les seleccions i promoure uns jocs olímpics entre persones, individus i no banderes d’estats del segle passat, reptes i no guerres de tauler. No fem una UE més burocràtica introduint més i més idiomes. En nom de la diversitat i el respecte mutu reduïm la UE a un sol idioma oficial i neutral, esperanto, llatí (va ser lingua franca fins fa quatre dies) o el que sigui, sempre que no es tracti d’imposar la llengua d’uns als altres. I salvem el català usant-lo, usant-lo i usant-lo, el català serà viu si el parlem i l’escrivim i li donem valor afegit, les institucions poden donar una empenta, cert, i ja l’han donada, però no són la clau de la preservació, crec que si continuen aferrades a la llengua aquesta deixarà de ser de les persones i pot passar a ser la d’un sistema que, com tot sistema, té data de caducitat. Tal com diu el manifest de l’esperanto: una llengua per a la diversitat lingüística.

Afirmem que la política de comunicació i desenvolupamen, si no està basada sobre el respecte i suport de totes les llengües, condemna a mort la majoria de les llengües del món. Som un moviment per la diversitat lingüística.

En un escrit anterior us vaig prometre que parlaria de les aplicacions que m’acabava d’instal·lar. Com que el temps d’atenció del lector és limitat ara només em concentraré en Tomboy.

Tomboy va ser presentat per primera vegada, en un bloc en català, a Puntbarra en un article den Jordi Mas. Tomboy és molt a l’estil del que m’agrada, és una aplicació petita, amb una interfície mínima i que provoca canvis importants en la manera d’interactuar amb l’ordinador. Tal com el menú i l’escriptori net d’icones d’ubuntu.

A primera vista Tomboy és un altre programa de Post-It. La diferència amb la resta és que els altres sempre m’han interessat, però sempre m’han decepcionat, Tomboy, en canvi, m’ha entusiasmat. Tomboy és revolucinari pel seu concepte. Cada nota és una pàgina d’una wiki. Tomboy és una autèntica wiki personal! Al principi això pot semblar una curiositat i prou, però al cap de pocs minuts de treballar amb ell la visió que se’n té canvia.

El primer ús que vaig trobar per Tomboy va ser el clàssic. Fer llistes. En dos minuts vaig organitzar-me. Això està bé, però no és revolucionari. El que m’ha començat a revolucionar l’escriptori ha estat traslladar molts documents que tenia en format .txt o .sxw, però que no tenien cap raó de tenir un format especial, cap a notes Tomboy. Tractar documents amb Tomboy és molt productiu, un s’oblida del com estètic i pensa més en el què. Mireu la captura de pantalla, en ella hi veureu, en directe, com tenia les finestres quan escrivia aquest paràgraf. Com podeu veure, els documents de text deixen d’organitzar-se en la lògica arbre de les carpetes per passar a la lògica espagueti de la xarxa. Amb tot això he aconseguit un nivell d’abstracció més alt. Ara, amb Tomboy, els documents s’escriuen tal com en el paper, sense haver d’obrir ni tancar arxius. A Tomboy no hi trobaràs un botó anomenat “Anomena i desa”, no cal saber que hi ha arxius al darrere. Amb tomboy s’han acabat els arxius. S’escriu i prou.

I si ho poguéssim portar tot una mica més enllà? No trobeu que tota aquesta lògica lliga molt bé amb el paradigma espaial del nautilus? I si pogués arrossegar una imatge cap a una nota Tomboy tal com l’arrosego de finestra en finestra al Nautilus? I si pogués associar, per exemple, un o diversos PDFs a cada nota? Això ja està previst, a la web del programa hi expliquen que Tomboy comprendrà la llibreta d’adreces, els contactes Jabber, les imatges, i moltes coses més, però, no puc evitar una pregunta clau: i si Nautilus i Tomboy es fusionessin? La fi de les carpetes! Tot quedaria emmagatzemat en simples notes. Una aplicació així seria genial. La fi dels arbres taxonòmics, la fi de les classificacions. La informació que creem i emmagatzemem als nostres ordinadors es podria trobar de dues maneres, tal com fem a la Wikipedia, o a la Web: seguint els enllaços o mitjançant un cercador, en el nostre cas aquest serà Beagle, el Google Desktop amb esteroides, l’apliació que espero amb més ansietat.

1.Els que es pensen que el valor dels llibres es mesura en grams i en anys.

2.Els que saben que el valor dels llibres es mesura en bits.

Els primers es lamenten de la pèrdua de protagonisme que pateix el llibre de paper, són reaccionaris que temen les innovacions, no volen veure com tothom té accés a les seves criptes per llegir el coneixement que s’hi emmagatzema. És a dir, són perillosos.

Els segons no dormiran tranquils fins que Google Print arribi al seu esplendor. Aquests ja fa estona que pensen com podran emprar la tecnologia per millorar els seus serveis. És a dir, són hackers.

Els primers mereixen desaparèixer, els segons merèixen triomfar.

Afortunadament “el poblet gal” és molt més que no pas francophonie (un nacionalisme-imperialisme que s’intenta disfressar de diversitat lingüística - com si França fos un exemple de diversitat lingüística), els bigotis de Bové o antiamericanisme visceral. Ahir en una llibreria tolosana, com qualsevol altra, vaig trobar una perla entre el mar demagògia que era aquell estant, molt a la vista, per cert. Bé, de fet no sé si és una perla, però trobar un llibre que no només és demagògia anti-Bush és difícil en segons quins estants de les llibreries d’aquí, de fet, ahir pensava que fins i tot Moore tindria problemes per trobar un llibre del seu gust.

El llibre està molt ben editat - molt a l’estil francès, tot s’ha de dir - tot en blanc, sense imatges i amb unes tipografies ben triades. De l’autor només en posa el nom, Alain Minc, res més. Després n’he trobat aquestes referències [1 2 3 4]per la xarxa, el contingut de les quals no m’ha sorprès gens. A la contra del llibre hi ha aquest text:

Depuis que l’Histoire s’est remise en mouvement, après la chute du communisme, tout, partout, sans cesse, n’en finit pas de se transformer: A quoi, dès lors, ressemblera ce monde qui vient?

De fet, el que em va fer comprar el llibre és aquest paràgraf de la introducció:

La France est malheureusement à mille lieues de ces débats-là. Plus “village gaulois” que jamais, ell mène croisade contre les Etats-Unis sans se rendre compte qu’elle a, en face d’elle, un interlocuteur sans précédent, non plus un pays occidental, mais un “pays monde”. Ell regarde l’Asie selon les images d’Epinal qui lui viennent à l’esprit. Ell se laisse aller à des pulsions “antiglobalisation” sans même faire l’effort de comprendre les ressorts de la mondialisation. Ell peste contre sa diminutio capitis en Europe, sans en deviner les raisons. Elle est en pleine régression dans sa compréhension du monde, choisissant de mauvais enjeux et ignorant les vrais. Oublieuse d’une réalité qui fait encore d’elle un pays de cocagne, ell préfère vivre dans l’illusion. Mais à ce jeu-là, le village gaulois peu rapidement se transformer en “village Potemkine”.

Però això que Minc diu de França es podria aplicar a nombrosos estats europeus, inclòs el nostre, tot i que França en sigui el millor representant.

Més endavant extén la crítica als nostres atlantistes, aquests nefastos neocons que també s’enmirallen en una Amèrica que ja no és, que ha canviat, ja que el centre del món ja no és allà on era, s’ha desplaçat cap al centre del gran oceà Pacífic:

Encore faudrait-il que, de l’autre côté de l’échiquier, chez les militants atlantistes le réalisme finisse aussi par prévaloir: les Etats-Unis de leur passion, puis de leur rêve, enfin de leurs illusions sont morts Aussi ne revivront-ils jamais jamais les grandes messes solidaires d’autrefois.

També n’he llegit el segon capítol, sobre el monstre xinès, d’aquí però m’estimo més no dir res, tinc por de relliscar. M’agradaria, però saber què en pensen d’això David, Nat, Iñigo o qualsevol de les ments privilegiades de ciberpunk.net.

Al-Manar

Canviant de tema, deixeu-me que us digui que em fa molta gràcia la prohibició francesa de la cadena Al-Manar. Intenten prohibir les ones? La República vol quedar amb la consciència tranquil·la. No penseu que em fa gràcia aquesta cadena, no me’n fa gens, però prohibir l’improhibible fa riure, les lleis s’ha de poder fer complir, sinó més val que es quedin al calaix. Però el que em preocupa és que quan diuen que la cadena es podrà veure per internet, sempre ajunten “a internet de moment no hi podem fer res”, com si en la seva ment estigués germinant la idea de filtrar la xarxa. Un gran proxy per França a l’estil xinès?

Actualització de dia 15

És curiós l’efecte generacional. Malauradament aquest llibre es queda curt a l’analitzar la tecnologia, per l’autor tan és el minitel com internet o el DVD i el divx. Com si tot fos el mateix. Es nota que no ha viscut la tecnologia. El mateix passa quan parla d’Europa. Analitza molt bé la societat europea del moment, quasi tan és un jove de Barcelona com un de Helsinki, poca diferència hi ha en valors bàsics, aspiracions, … El que passa és que quan parla d’equilibris nacionals, etc. tot sona una mica antiquat, probablement és que la nostra generació, o almenys jo, veiem una Europa molt més enllà de l’eix franco-alemany.

No, no, no us parlaré d’Ucraïna, tot i que m’hauria agradat escriure alguna cosa bonica sobre aquesta revolució. La revolució de la que us parlo és una mica més subtil, és personal, és de relació amb el meu escriptori.

Ja sabeu que en aquests moments estic utilitzant la distribució de Linux, Ubuntu. Amb aquesta distribució he completat el viatge que em va portar de Mandrake amb l’escriptori KDE a Mandrake amb Gnome (la versió 2 va merèixer el canvi), Fedora amb Gnome i, ara, Ubuntu amb Gnome. Em sembla que ara m’estabilitzaré en aquesta situació durant bastant de temps, com ja sabeu Gnome cada dia m’agrada més i Ubuntu és el millor de Debian amb el millor de la usabilitat, almenys aquesta és la sensació que em dóna.

També sabeu que ara sóc a França i que aquí tinc certs problemes de connectivitat a internet des de la residència. Però, per sort, sembla que això canviarà. Bé, concretant, ahir, per fi, vaig poder connectar el meu portàtil a la xarxa, així vaig poder fer les actualitzacions necessàries i, també, instal·lar alguns programes que necessitava o em feia il·lusió provar.

Però abans de parlar de programes en concret deixeu-me que us parli de perquè Ubuntu m’agrada tant. Probablement la primera raó és la gestió de paquets. Si bé és cert que Mandrake disposa d’urpmi per gestionar els programes i que a Fedora es pot emprar yum o apt, amb cap d’aquestes dues distribucions mai vaig estar satisfet, els “repositoris” oficials sempre mancaven de programes i havia d’acabar afegint repositoris que sempre m’acabaven donant problemes. A priori em sembla que amb Ubuntu no tindré aquesta classe de problemes. En el fons tinc una Debian i això dóna molta seguretat.

Però el que em va fer acabar de decidir va ser el fet que Ubuntu es concentri només en Gnome, el meu escriptori predilecte, i que l’hagi modificat lleugerament per fer-lo encara més usable del que és. Molts han parlat ja d’aquests canvis, però crec que val la pena recordar-los: per un cantó han eliminat totes les icones de l’escriptori. Per l’altre, han modificat el menú del sistema.

Que hagin tret les icones us pot semblar bastant radical, que no hi hagi icones vol dir que l’escriptori passa de ser una taula a ser un mur on projectar-hi les finestres de les aplicacions. Al principi vaig pensar un escriptori completament net em molestaria, però ara m’hi he adaptat tan bé que em fa nosa que m’hi aparegui una icona en connectar la memòria flash USB. Però, de fet, aquest canvi no tindria sentit si no haguessin canviat el menú. Amb Ubuntu tota la interacció amb l’ordinador es fa a través del panel del Gnome. Jo en tinc un només, crec fervorosament en la simplicitat. El panel el tinc a dalt de la pantalla. A l’esquerra hi ha el menú que a Ubuntu s’ha separat en dues parts, “Aplicacions” i “Ordinador”. Si vols arrancar una aplicació la trobaràs molt ràpidament amb només dos clics al primer menú. Si el que vols és treballar amb el gestor de fitxers o canviar configuracions ho podràs fer des del segon menú. Aquest és un petit canvi, molt petit, però que, conjuntament amb el nautilus espaial, canvia molt intensament la manera d’interactuar amb l’escriptori, decididament cap a millor.

Sempre diem que en el món del programari lliure hi ha molta creativitat, però crec que amb la combinació Gnome + Ubuntu és la primera vegada que uso una distribució Linux que s’allunya clarament d’imitar l’escriptori de MS Windows per provar de fer una aproximació fresca, novedosa, avançada i productiva. S’han acabat els gran centres de control, els menús sobredimensionats i les icones sense ordre ni concert a l’escriptori. L’escriptori ja no és una taula, és una paret.

Us havia promès que us parlaria de les aplicacions que m’havia instal·lat, deixeu que ho faci en un altre escrit, aquest és ja massa llarg.

Fa uns dies a ciberpunk.net van enllaçar un article de wired que parlava sobre els nerds a l’institut. Em va fer pensar en els meus bells temps amb la calculadora. Quina època dorada aquella, els Reis Mags, em sembla que després de ser aconsellats per un cosí enginyer de camins, em van portar una calculadora HP-48GX que, posteriorment, vaig ampliar amb els meus diners… Aquella passió per la calculadora era natural, era una màquina quasi tan bella com sembla que eren els Ataris, Comodores i família, que jo no vaig poder gaudir per qüestió d’edat. La bellesa d’aquells enginys residia en la seva simplicitat que permetia una relació molt estreta entre usuari i màquina. S’entenia bé la seva estructura i, per tant, se’n podia gaudir. Jo vaig arribar tard, però vaig tenir la sort de tenir una HP, que em va permetre viure les mateixes sensacions, però enlloc de teclejar en una consola teclejava en el, quasi perfecte, teclat mecànic de la HP. A més, tot això tenia un avantatge, quan la classe del que fos es feia insuportable, sempre tenia la calculadora, per continuar aprenent, però de manera autodidacta, com sempre he fet amb les màquines. En Joan ho sap molt bé, amb ell ens trobàvem a la sortida de classe, al pàrquing que compartien els nostres instituts, per intercanviar mitjançant el port IR, les darreres novetats descarregades d’hpcalc.org i les nostres darreres creacions, tot a sobre del seient de la meva súper Suzuki Maxi, una de les poques motos sense carburador del 16, tub metrakit, suspensió aixecada o adhesiu Racing.

Però la calculadora va ser molt més que tot això ja que ella vaig descobrir els grups de notícies, la meritocràcia, la comunitat, en definitiva, tot allò que després vaig tornar a viure amb el programari lliure, els blocs i, ara, ciberpunk. Però, tot això ho deixarem per un altre dia.

Per acabar deixeu-me que lamenti el final de les calculadores amb notació polonesa inversa (RPN). Espero que la HP49 (la 48 va passar a millor vida) em duri molt de temps i no hagi de tocar mai una TI, Casio o similar que funcioni amb sistema algebraic, és una sensació només comparable a utilitzar Windows, en qualsevol de les seves versions, és a dir, la sensació d’estar utilitzant una eina limitada i insuficient quan n’hi ha una de millor a l’abast de la mà.

Sembla que tothom est� rebent els CDs d’Ubuntu, jo tamb� els he rebut i ja els he repartit quasi tots.

Cercant “ubuntu” a feedster he obtingut:

15,543 results / Page 1 of 1,037

Planeta Linux
Les comento que ya me llegaron los disco de ubuntu para el que quiera una copia, ya sea para MAC, AMD o PC, tengo unas cuantas. Siempre y cuando vivan en Ciudad Juarez. (arriba las cobras que ganaron el dia de hoy)Tambien les comento que ya tengo new…
From Geeknotes - 51 words - Published Unknown - Cached - Similar -

CDs do Ubuntu
Chegaram ontem os 10 CDs do Ubuntu Warty que havia pedido. O encarte � bem bonito, d� uma apar�ncia bem profissional � coisa, como pode ser visto nas fotos roubadas do blog do Jeff Waugh : Os dois CDs s�o, respectivamente, live e instala��o, para.
From mindcrisis - 120 words - Published 1 hour ago - Cached - Similar -

Report From GULEV
I am writing this from the plane returning from Veracruz, Mexico where I gave a keynote talk on Ubuntu at GULEV’s Congreso de Software Libre. The keynotes at the conference were given by Randall Schwartz, Maddog Hall, Richard Stallman and myself talking
From copyrighteous - 396 words - Published 1 hour ago - Cached - Similar -

Probando Ubuntu
Esta ma�ana mi cartero me ha entregado un paquete enorme procedente de Zurich: las 15 copias de ubuntu que encargu� hace unas semanas! Para los no puestos en la materia, ubuntu es una nueva distribuci�n de linux basada en debian que se est�…
From micrographic - 350 words - Published 1 hour ago - Cached - Similar -

Probando Ubuntu
Esta ma�ana mi cartero me ha entregado un paquete enorme procedente de Zurich: las 15 copias de ubuntu que encargu� hace unas semanas! Para los no puestos en la materia, ubuntu es una nueva distribuci�n de linux basada en debian que se est�…
350 words - Published 1 hour ago - Cached - Similar

Ubuntu linux
Hoy paso a engrosar la lista de los que han recibido sus cd’s de la distribuci�n linux UBUNTU. La verdad es que no conozco demasiado de esta distribuci�n, llegue de rebote a su web, y rellene el formulario de…
From Alex | weblog - 41 words - Published 2 hours ago - Cached - Similar -

Ubuntu ya lleg�
Y se me est� yendo de las manos :) Tal y como promtieron con su ShipIt , el lunes recib� la cantidad pedida de CDs de Ubuntu . La versi�n que he recibido es la actual versi�n estable, Ubuntu 4.10 “Warty”. Las cajas de x86 contienen la versi�n LiveCD
From Diario de un debianita - 223 words - Published 3 hours ago - Cached - Similar -

Question: how do I setup “triple-booting” OS’s
I’ve got an 80 gig harddrive that originally only contained XP. I used Partition Magic to create a second partition for FC2. The two are roughly equal in size. I installed and have been happily dual-booting XP and FC2 ever since. Now I have downloaded…
From FedoraForum.org - 57 words - Published 4 hours ago - Cached - Similar -

Reparto
Ubuntu � unha distribuci�n de Linux, baseada en Debian . Parece ser que a dirixe un millonario destes exc�ntricos, e m�ndancha � casa se ti queres, de xeito gratuito. A min chegoume hoxe o paquete, as� que se algu�n quere unha copia, s� ten que.
From A dorfunteca - 116 words - Published 5 hours ago - Cached - Similar -

Ubuntu linux a casa
No ho podem negar, Ubuntu ha cridat la nostra atenci� des del principi. Via bitsenbloc vaig descobrir aquesta nova distribuci� de linux, basada en Debian i amb Gnome com a escriptori, financiada per una societat anomenada Canonical Ltd. M�s tard ens..
From joanmelia.com - 50 words - Published 7 hours ago - Cached - Similar -

WPC54G + Ubuntu
Salut! Encore un ptit post sur le wifi! ;-) L’installation est tr�s facile sur Ubuntu car ndiswrapper a �t� v�rifi� pour Ubuntu. Il n’est pas donc necessaire de recompiler. Il faut simplement installer le ndiswrapper � l’aide de Synaptic. Puis en..
From Debian, Ubuntu, Linux - 61 words - Published 7 hours ago - Cached - Similar -