Afortunadament “el poblet gal” és molt més que no pas francophonie (un nacionalisme-imperialisme que s’intenta disfressar de diversitat lingüística - com si França fos un exemple de diversitat lingüística), els bigotis de Bové o antiamericanisme visceral. Ahir en una llibreria tolosana, com qualsevol altra, vaig trobar una perla entre el mar demagògia que era aquell estant, molt a la vista, per cert. Bé, de fet no sé si és una perla, però trobar un llibre que no només és demagògia anti-Bush és difícil en segons quins estants de les llibreries d’aquí, de fet, ahir pensava que fins i tot Moore tindria problemes per trobar un llibre del seu gust.

El llibre està molt ben editat - molt a l’estil francès, tot s’ha de dir - tot en blanc, sense imatges i amb unes tipografies ben triades. De l’autor només en posa el nom, Alain Minc, res més. Després n’he trobat aquestes referències [1 2 3 4]per la xarxa, el contingut de les quals no m’ha sorprès gens. A la contra del llibre hi ha aquest text:

Depuis que l’Histoire s’est remise en mouvement, après la chute du communisme, tout, partout, sans cesse, n’en finit pas de se transformer: A quoi, dès lors, ressemblera ce monde qui vient?

De fet, el que em va fer comprar el llibre és aquest paràgraf de la introducció:

La France est malheureusement à mille lieues de ces débats-là. Plus “village gaulois” que jamais, ell mène croisade contre les Etats-Unis sans se rendre compte qu’elle a, en face d’elle, un interlocuteur sans précédent, non plus un pays occidental, mais un “pays monde”. Ell regarde l’Asie selon les images d’Epinal qui lui viennent à l’esprit. Ell se laisse aller à des pulsions “antiglobalisation” sans même faire l’effort de comprendre les ressorts de la mondialisation. Ell peste contre sa diminutio capitis en Europe, sans en deviner les raisons. Elle est en pleine régression dans sa compréhension du monde, choisissant de mauvais enjeux et ignorant les vrais. Oublieuse d’une réalité qui fait encore d’elle un pays de cocagne, ell préfère vivre dans l’illusion. Mais à ce jeu-là, le village gaulois peu rapidement se transformer en “village Potemkine”.

Però això que Minc diu de França es podria aplicar a nombrosos estats europeus, inclòs el nostre, tot i que França en sigui el millor representant.

Més endavant extén la crítica als nostres atlantistes, aquests nefastos neocons que també s’enmirallen en una Amèrica que ja no és, que ha canviat, ja que el centre del món ja no és allà on era, s’ha desplaçat cap al centre del gran oceà Pacífic:

Encore faudrait-il que, de l’autre côté de l’échiquier, chez les militants atlantistes le réalisme finisse aussi par prévaloir: les Etats-Unis de leur passion, puis de leur rêve, enfin de leurs illusions sont morts Aussi ne revivront-ils jamais jamais les grandes messes solidaires d’autrefois.

També n’he llegit el segon capítol, sobre el monstre xinès, d’aquí però m’estimo més no dir res, tinc por de relliscar. M’agradaria, però saber què en pensen d’això David, Nat, Iñigo o qualsevol de les ments privilegiades de ciberpunk.net.

Al-Manar

Canviant de tema, deixeu-me que us digui que em fa molta gràcia la prohibició francesa de la cadena Al-Manar. Intenten prohibir les ones? La República vol quedar amb la consciència tranquil·la. No penseu que em fa gràcia aquesta cadena, no me’n fa gens, però prohibir l’improhibible fa riure, les lleis s’ha de poder fer complir, sinó més val que es quedin al calaix. Però el que em preocupa és que quan diuen que la cadena es podrà veure per internet, sempre ajunten “a internet de moment no hi podem fer res”, com si en la seva ment estigués germinant la idea de filtrar la xarxa. Un gran proxy per França a l’estil xinès?

Actualització de dia 15

És curiós l’efecte generacional. Malauradament aquest llibre es queda curt a l’analitzar la tecnologia, per l’autor tan és el minitel com internet o el DVD i el divx. Com si tot fos el mateix. Es nota que no ha viscut la tecnologia. El mateix passa quan parla d’Europa. Analitza molt bé la societat europea del moment, quasi tan és un jove de Barcelona com un de Helsinki, poca diferència hi ha en valors bàsics, aspiracions, … El que passa és que quan parla d’equilibris nacionals, etc. tot sona una mica antiquat, probablement és que la nostra generació, o almenys jo, veiem una Europa molt més enllà de l’eix franco-alemany.

Arxivat a Uncategorized |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati