En un escrit anterior us vaig prometre que parlaria de les aplicacions que m’acabava d’instal·lar. Com que el temps d’atenció del lector és limitat ara només em concentraré en Tomboy.

Tomboy va ser presentat per primera vegada, en un bloc en català, a Puntbarra en un article den Jordi Mas. Tomboy és molt a l’estil del que m’agrada, és una aplicació petita, amb una interfície mínima i que provoca canvis importants en la manera d’interactuar amb l’ordinador. Tal com el menú i l’escriptori net d’icones d’ubuntu.

A primera vista Tomboy és un altre programa de Post-It. La diferència amb la resta és que els altres sempre m’han interessat, però sempre m’han decepcionat, Tomboy, en canvi, m’ha entusiasmat. Tomboy és revolucinari pel seu concepte. Cada nota és una pàgina d’una wiki. Tomboy és una autèntica wiki personal! Al principi això pot semblar una curiositat i prou, però al cap de pocs minuts de treballar amb ell la visió que se’n té canvia.

El primer ús que vaig trobar per Tomboy va ser el clàssic. Fer llistes. En dos minuts vaig organitzar-me. Això està bé, però no és revolucionari. El que m’ha començat a revolucionar l’escriptori ha estat traslladar molts documents que tenia en format .txt o .sxw, però que no tenien cap raó de tenir un format especial, cap a notes Tomboy. Tractar documents amb Tomboy és molt productiu, un s’oblida del com estètic i pensa més en el què. Mireu la captura de pantalla, en ella hi veureu, en directe, com tenia les finestres quan escrivia aquest paràgraf. Com podeu veure, els documents de text deixen d’organitzar-se en la lògica arbre de les carpetes per passar a la lògica espagueti de la xarxa. Amb tot això he aconseguit un nivell d’abstracció més alt. Ara, amb Tomboy, els documents s’escriuen tal com en el paper, sense haver d’obrir ni tancar arxius. A Tomboy no hi trobaràs un botó anomenat “Anomena i desa”, no cal saber que hi ha arxius al darrere. Amb tomboy s’han acabat els arxius. S’escriu i prou.

I si ho poguéssim portar tot una mica més enllà? No trobeu que tota aquesta lògica lliga molt bé amb el paradigma espaial del nautilus? I si pogués arrossegar una imatge cap a una nota Tomboy tal com l’arrosego de finestra en finestra al Nautilus? I si pogués associar, per exemple, un o diversos PDFs a cada nota? Això ja està previst, a la web del programa hi expliquen que Tomboy comprendrà la llibreta d’adreces, els contactes Jabber, les imatges, i moltes coses més, però, no puc evitar una pregunta clau: i si Nautilus i Tomboy es fusionessin? La fi de les carpetes! Tot quedaria emmagatzemat en simples notes. Una aplicació així seria genial. La fi dels arbres taxonòmics, la fi de les classificacions. La informació que creem i emmagatzemem als nostres ordinadors es podria trobar de dues maneres, tal com fem a la Wikipedia, o a la Web: seguint els enllaços o mitjançant un cercador, en el nostre cas aquest serà Beagle, el Google Desktop amb esteroides, l’apliació que espero amb més ansietat.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati