f Seguretat d’aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança.

Mentre encara n’hi ha que creuen que els projectes han de funcionar a base de “disciplina, ordre i autoritat“, internet ens està permetent construir projectes i comunitats a base de confiança. El cas de la wikipedia és paradigmàtic, jo confio que la gent escriurà i corregirà bé els textos. L’únic que m’assegura que allò que s’ha escrit és cert és la confiança en les persones que participen del projecte i en el mètode propi de les wikis. Amb les darrerament famoses etiquetes passa exactament el mateix.

Un bon exemple a més petita escala és l’associació Ciberpunk.org de la qual en formo part. El funcionament del diari Ciberpunk.net és un mirall del funcionament de l’associació. En aquest diari jo hi publico resums en castellà d’alguns dels escrits d’aquest bloc. El mètode és el següent: al meu servidor hi tinc una RSS amb els resums. Ciberpunk.net és un agregador que llegeix la meva RSS. Així per tal de publicar alguna cosa només he de modificar el fitxer RSS del meu servidor i, automàticament, surt a Ciberpunk.net. No hi ha cap control previ, ningú modera el que es publica. Ciberpunk.net es basa en la confiança entre els seus membres. Què passa si en algun moment la confiança es trenca? Doncs molt senzill, si és Ciberpunk.net qui no mereix la meva confiança simplement he d’esborrar la RSS del meu servidor. Per contra, si és a l’inrevés, Ciberpunk només m’ha de desenllaçar. Però aquesta situació no s’ha donat mai encara ja que la confiança funciona.

Diuen que en aquest món no et pots fiar de ningú, però internet ens està permetent crear projectes molt grans basats en la confiança mútua. Els que creuen que no et pots fiar de ningú reclamen transparència - tal com ens explica Juan Urrutia - així aquesta exerceix el rol de la censura ja que la gent no vol que tothom vegi les seves vergonyes. La transparència no deixa de ser una mena de repressió. En canvi, un món basat en la confiança és molt més positiu, fes-ho com vulguis, quan vulguis amb qui vulguis, però fes-ho bé. Confio en tu.

Suposo que aquesta és la raó que fa que trobem nefastos els actuals parlaments. Allà hi regnen el control, el desig de transparència i, sobretot, la desconfiança.

Aquest escrit l’he iniciat com a resposta a aquest comentari de Quasi un bloc.

Arxivat a articles
Etiquetes: