Els darrers comentaris sobre les etiquetes m’obliguen a retornar sobre unes reflexions que vaig fer sobre A9.com i Gmail.

El problema de fons era el següent: si al meu ordinador intento només emprar programari lliure perquè és millor per les meves llibertats, com hauria d’actuar envers els serveis que se m’ofereixen a través d’internet? En altres paraules, com puc a través dels meus actes individuals afavorir una certa visió de la xarxa? Jo m’he construït aquest mini marc que crec que fa compatible l’opció del programari lliure a casa amb les opcions que prenc a internet.

Les preguntes més concretes són: Per què sí al Gmail amb POP i no al Gmail sense POP ? Per què els serveis tipus A9 no m’interessen? Convé que posi etiquetes enllaçant a Technorati? No els estic regalant massa PageRank? I què passa amb del.icio.us? Convé guardar-hi els enllaços? I la Wikipedia?

Començarem pel més negatiu. A9 no crec que ens serveixi per a construir una xarxa basada en el comú i la llibertat individual. A9 és un forat negre, t’atrapa i et pren la llibertat. Si hi allà hi guardo comentaris sobre les pàgines web que visito no els podré recuperar mai. Com més informació hi emmagatzemi pitjor serà perquè estaré cada cop més atrapat. A9 em pren la llibertat.

I el Gmail? La gent de Google ens deixen emprar un programari de molt bona qualitat, però que no és lliure, i un servidor de correu electrònic. Com que, de moment, és difícil tenir un servidor a casa, tenir una bústia d’1 GB es fa difícil si no és a través d’un servei com el Gmail. El problema és que el programari que usa el servei no és lliure, per tant, sempre seria millor emprar un servei similar que, a més de proporcionar-nos un servei gratuïtament, retornés a la societat el codi d’un bon gestor de correu (que al mateix temps retornaria a Google millorat). Aquí no es dóna el cas. El que sí que està bé, és l’accés via el protocol POP, així podem descarregar la informació. Amb Gmail som mestres de les nostres dades, això és bo, però no afavorim que Google aporti res a la societat.

I Technorati? El servei que dóna Technorati és molt bo. Però pot ser s’han passat de llestos. Si tothom etiqueta posant enllaços, tal com ells proposen, obtindran un PageRank fenomenal, pot ser massa i tot. És per això que em decanto per etiquetar el meu bloc mitjançant les categories del bloc, que també són reconegudes per Technorati. Això està millor perquè qualsevol pot fer un cercador que reconegui les categories, per tant, és un sistema més obert. Això vol dir que tinc pendent la reforma de les categories d’aquest bloc per a que funcionin millor en un paradigma d’etiquetes. Ara bé, em semblaria exagerat negar-me a etiquetar mai amb enllaços, finalment, si Technorati dóna un bon servei és just que li torni el favor a base d’enllaços, així tothom hi guanya.

El cas de del.icio.us és molt interessant. Del.icio.us em permet emmagatzemar i comentar els meus enllaços amb un sistema d’etiquetes. De fet dóna el mateix servei d’A9 (Diary + Bookmarks) però amb paraules clau. A més del.icio.us no m’atrapa: produeix una RSS molt enriquida amb altres vocabularis RDF per a poder treure’n les meves dades i fer-ne el que vulgui en una altra banda. És més, a part de beneficiar-me jo també es beneficia la comunitat. Tot guardant-me els enllaços per mi ajudo a reduir l’entropia internàutica: tothom pot veure què han guardat els altres sota una mateixa etiqueta. És més, del.icio.us també beneficia als enllaçats a base de PageRank (no he comprovat el robots.txt però suposo que no hi deu haver problemes en aquest sentit) i, a més, també beneficia a empreses privades com Technorati que poden emprar les dades de del.icio.us per innovar més i millor alhora que creen una retroacció positiva: és bo per del.icio.us que a Technorati n’emprin les seves dades. El que desconec és si el programari de del.icio.us és lliure, no ho he comprovat, però si ho fos, del.icio.us es guanyaria una bona plaça al meu cor.

Finalment toca parlar de la nostra estimada Wikipedia. La Wikipedia és un servei gratuït, una enciclopèdia, que al mateix temps és una obra social oberta a tothom, tots la podem enriquir i emprar-ne les seves dades, fins i tot per finalitats comercials, i, a més, és un projecte de programari lliure excepcional: el MediaWiki. Vaja que la WikiPedia sí que és un clar joc on tots hi guanyen. Val la pena donar-hi periòdicament uns quants euros, diria que ni Bill Gates té diners per pagar el valor que creen aquesta gent.

Tots aquests raonaments es poden i s’haurien d’aplicar a Blogger, Bloglines, Rojo, MSN Spaces i qualsevol altre servei internàutic.

Encara que ho sembli, la meva intenció no és que això esdevingui sermonet sobre què es pot emprar i què no es pot emprar a internet. Aquesta tasca la deixarem als savis de la Torah, doctors de la llei islàmica o teòlegs diversos. Simplement vull animar a la gent a pensar durant uns minuts quines conseqüències té emprar un determinat servei. Val la pena pensar quina és la web que estic fomentant quan obro un compte a Passport o l’obro a PuntBarra o la Wikipedia. Som lliures de fer el que vulguem, però hem de ser conscients que les accions individuals tenen conseqüències col·lectives importants. Malauradament els que desen els seus textos en .doc perquè ho fa tothom no s’han plantejat aquestes coses; i així ens va.

Arxivat a Uncategorized
Etiquetes: devolucionisme, Xarxa