La setmana passada vaig ésser uns dies a Barcelona, allà hi vaig tenir el gust de sentir de més a prop els arguments dels nostres polítics per convèncer-nos de votar SÍ o NO en el proper referèndum (recordeu que visc a França). Ja sabeu que no podré votar per raons tècniques, però seguint el fil del que vaig dir fa un temps, m’he convençut que, en cas de votar, probablement triaria el camí del mig, el del vot en blanc. Votar en blanc en un referèndum és molt trist, però davant la nefasta manera en que s’han gestat el tractat i el referèndum i la grisor del text resultant de tot el procés no puc ni votar a favor ni en contra. Simplement, no puc sentir meu aquest joc. Tal com li passa a Xavier Sala i Martin.

Construir Europa burocràticament és com construir cases amb formigó en mal estat, al cap d’un temps l’aluminosi fa estralls.

Arxivat a maxiposts |
Comentaris en altres blocs: Google Blog Search, Technorati